És temps de salar olives. Val la pena allargar una hora més aquest maleït 2020?

Avui diumenge, 25 d’octubre, son les festivitats de Sant Crisant i Daria (dos joves convertits al cristianisme al segle III, martiritzats a Roma); Crispi i Crispinià (germans bessons, també martiritzats al final del segle III a Roma,patrons dels sabaters i per extensió, d’altres oficis relacionats amb la pell), i dijous, dia 29, Sant Narcís, (advocat contra el mal d’orella).

I sembla que, degut a l’anunci del president del Govern estatal, el “sociolisto” Pedro Sánchez, per convocar un Consell Extraordinari de Ministres per abordar l’estat d’alarma (abans del nou confinament total pel Covid-19, o coronavirus), previst per avui mateix, desgraciadament podem acabar malament la setmana.

Déu ens agafi confessats!

Canvi d’hora.

I si encara no heu pensat a canviar l’hora, vos recordem que, avui el matí quan les agulles del rellotge marcaven les tres de la matinada, s’havia de retardar el rellotge, una hora, fins a les dues, amb l’objectiude reduir el consum d’electricitat (quan d’aquí un mes i mig i haurà el gran, i prescindible, malbaratament de les festes de Nadal, a pesar del possible confinament pel Covid-19.

Personalment m’agradaria que els doblers de l’enllumenat públic nadalenc d’aquest any, fossin per a les famílies que més ho necessitin), oblidant el tema de l’alteració dels bioritmes, vitals per a les persones, i encara més de les que tenen problemes per a dormir, que segons un recent estudi passa ja del 30 per cent de la població.

Trastorns del son, que ara es poden accentuar amb el canvi d’hora, poden ser crònics i tenir conseqüències directes en la qualitat de vida, i en poc temps també de la salut.

Atenció que a partir d’avui es farà de dia i es farà fosc més prest, una hora abans, fins que al març es faci de nou el canvi horari de la primavera del 2021.

Valia la pena allargar una hora més aquest maleït 2020?

Equilibri interior i bona salut.

Pot ser perillós anar al psiquiatre (vos ho compte una persona amb bastant experiència) per problemes de malestar general, ansietat, depressió… dins aquesta dura existència que ens ha tocar viure darrerament? Heu pensat alguna vegada que no sou vosaltres els què esteu malalts i necessiteu canviar? Indiscutiblement és el món que ens envolta el que està malalt i ha de ser canviat!

Està clar què els psicòlegs i psiquiatres ens poden donar un cop de mà per modificar la nostra visió de les coses i ajudar-nos “a ser més feliços” (entre cometes), mitjançant psicoanàlisis, ansiolítics, drogues i teràpies. Però és aquesta realment una bona solució? No és millor centrar-nos noltros mateixos, passar de moltes coses que considerem prioritàries, i cercar un autèntic equilibri interior, que reflecteix sempre a favor de la teva salut!

Intentar dominar l’estrès, menjar millor (amb una dieta més alta en magnesi), dormir més i millor, unes pastilletes de xocolata negra (al menys amb 70% de cacau) de tant en tant, ajudes com l’hipèric conegut per aquestes contrades com herba de Sant Joan; juntament amb exercici físic fet amb regularitat, si pot ser a l’aire lliure (el millor antidepressiu, juntament amb el verd dels bocs, dels horts, de les muntanyes), la meditació, relaxació, ioga, massatges, contribuiran indiscutiblement a que et sentis més relaxat, més feliç i amb un millor estat d’ànim, aconseguint sobreviure millor dins aquest súper dolent ambient hostil que es respira darrerament.

Com deia encertadament Mary Baker Eddyescriptora i fundadora religiosa, notòria per les seves avançades idees sobre l’espiritualitat i la salut:  “La salut no és un estat de la matèria, sinó de la ment”.

O la monja budista Kankyo Tannier: “La intoxicació de la xarxa ens impedeix concentrar-nos en nosaltres mateixos. Cal tornar al cos, a l’aquí i a l’ara”.

És temps de…

És temps de menjar bunyols, sembrar blat, sègol, ordi, faves, porros, pèsols, espinacs, fonoll, mongetes verdes (per cert estic recollint els fesols de fava, fesols pintats, les mongetes llargues, tomàtigues de ramellet, pebres i pebres coents i les carabasses i carabassons de l’any passat), cols, cebes, raves, ravenets, pebres, enciams i esqueixos de plantes aromàtiques, i de recollir castanyes, avellanes, nous, codonys, nesples, serves i les darreres ametlles, si encara no estan replegades, i d’aquí poc temps també podrem començar a gaudir dels primeres aglans dolços que seran com a mel.

A pesar de que enguany n’hi hi ha hagudes molt poques, és també temps de salar olives verdes, sempre en lluna vella, i de començar a menjar-nos les trencades d’enguany.

Salar olives verdes.

Per salar les olives verdes els ingredients necessaris són: olives verdes, aigua (si pot ser de pluja, és a dir de cisterna), sal, fonoll, fulles de llimonera, brotets de garrover, i algun pebre coent (al gust).

Després de collir-les les oliveres, les netejarem, però abans els hem de llevar les fulles i les cues. El segon pas es preparar l’aigua amb sal o salmorra. Segons els tècnics actuals, s’han de posar uns 100 grams de sal per litre d’aigua, però els nostres padrins ens ensenyaren a fer-ho amb el mètode de l’ou. Cal preparar, dins un ribell, aigua amb sal, remenant i posant sal fins que un ou cru, fet recentment, comenci a surar una miqueta.

Paral·lelament s’han de netejar els pots de vidre, o les alfàbies,  aquí on volem posar les olives. Al seu interior s’hi ha de posar fonoll, fulles de llimonera i un tros de pebre de banyeta. I ja es poden afegir les olives i l’aigua amb sal, acabant d’omplir el recipient amb una capçana de fonoll i de fulles de garrover (amb branquetes incloses) i fulles de llimonera, i posar-ho dins el rebost, o un lloc fresc i obscur, per deixar-les reposar fins a l’hora de consumir-les.

Alguns ja comencen a degustar-les als cinc o sis mesos, però es preferible esperar un poc més. Noltros ara estem gaudint de les de l’any passat.

Primavera d’hivern.

Tardor, la paraula en que anomenem actualment la tercera de les quatre estacions de l’any, és una denominació molt recent (encara que no vull dir incorrecta), i recordo perfectament que a la dècada dels 50 tothom deia, aleshores, primavera d’hivern, ja que per tota  la part forana és una segona primavera, on tot torna florir: els rosers, els ramells en general, el romaní, la lavanda…

I per acabar una bona notícia, dins aquest món darrerament tant trist, el Consell de Mallorca comença les obres del nou Refugi del Galatzó, que està previst acabin a finals de l’any que ve, el 2021.

I no vos oblideu de consumir productes locals, o de quilòmetre 0.

#Foravilaverd

Fotos: Joan Oliver