Formentor; el Far del Milió d’euros!

Segurament vostès hauran llegit o escoltat alguna notícia referent al Far de Formentor. Situat a l’extrem de la península del mateix nom, la bellesa copsadora i salvatge del conjunt de l’edifici i el paisatge que l’envolta, l’han convertit en una icona per als visitants.

La massificació i l’estretor de la carretera varen impulsar a les autoritats a establir un sistema de limitació per accedir a l’indret. Ara no es pot anar fins a la platja de Formentor entre les 10 i les 22:30 hores des del 15 de juny i el 15 de setembre, excepte que es presenti un tiquet o justificant que certifiqui una consumició en alguns dels establiments de la platja. Anar fins al Far just es pot fer en autobús de línia o fora de l’horari estipulat. En la meva opinió, aquesta decisió suposa una nova agressió contra els drets dels ciutadans pollencins i mallorquins, que es veuen privats d’admirar i gaudir de la seva terra. Una privatització descarada de recursos públics (perquè això i no altra cosa són les carreteres i el paisatge) en benefici d’uns pocs. Protagonitzada per l’ajuntament de Pollença, el Consell Insular de Mallorca i la Direcció General de Trànsit (DGT).

Està clar que el sistema ha fracassat estrepitosament: No ha aconseguit el seu objectiu inicial que no era altre que reduir l’afluència de visitants. Qualsevol persona assenyada, a la vista dels fets, reconsideraria la seva decisió i acabaria amb el sistema. Per què no ho fan? Per què s’entesten a mantenir-se en l’error en una versió de la clàssica expressió castellana “sostenella i no enmendalla”?

Per esbrinar-ho, retornarem als clàssics llatins. Al dramaturg romà Sèneca el jove, se li atribueix l’expressió “cui prodest scelus, is fecit” (Aquell a qui aprofita el crim és qui l’ha comès). Repassarem qui i com se n’aprofita d’aquesta situació.

Està clar que a vostè i a jo, ciutadans de les illes, ens perjudica la situació. Se’ns prohibeix accedir a un lloc que forma part de la nostra terra i de la nostra cultura. Just cal recordar que entre l’obra de mossèn Costa i Llobera hi figura el famós poema “El Pi de Formentor”, sant i senya de la nostra identitat. I si ho volem fer hem d’invocar a “San Pagarin”. Una carretera pagada, mantinguda i finançada amb els nostres impostos que just ha quedat pels que gaudeixen de diners suficients per a tenir una finca o pagar les multes sense problemes.

Els turistes tampoc se’ls veu molt satisfets. Sobretot quan els hi arriba una multa entre 80 i 200 € o es veuen obligats a pagar 5 € per un refresc o suportar les tarifes del pàrquing més car de tota Mallorca!

No sembla que els taxistes i professionals del transport de la zona estiguin d’allò més satisfets. Encara que tenen autorització per transportar viatges sense demanar permís, les cues, embotellaments i dificultats de trànsit els hi fan molt difícil la seva feina. La premsa ha palesat la seva intranquil·litat.

Però, com a mínim hi ha tres col·lectius que s’han vist beneficiats, des del meu punt de vista.

El primer és el del conjunt d’establiments hotelers i d’altres serveis de la zona. Destacant de forma especial la concessionària del pàrquing –que alguns afirmen que es troba en situació irregular- que apliquen unes tarifes de 2,50 € l’hora. Tenen al client captiu gràcies a les normes implantades per l’administració. L’única forma d’evitar la multa de 80 € és presentar un justificant d’una consumició o d’haver fet servir el servei d’aparcament privat. Quina gran campanya de màrqueting aquella que fa del ciutadà un presoner obligat a consumir! Quina gran idea la del monopoli i l’exclusivitat!

El segons es, per descomptat, el del conjunt de persones que disposen de propietats a la zona. Per disposar-hi s’ha de ser, crua i nuament, milionari. De fet, multimilionari. Ja que el preu de les cases i finques de la zona l’han convertit, des de la fundació del mític hotel Formentor en els anys vint, en un lloc exclusiu a escala mundial. Just per a privilegiats. I aquest han vist, amb grat, com els polítics els hi ha fet la vida més tranquil·la i relaxada, sense necessitat de fer ús dels seus sistemes de vigilància i seguretat. Deixem que els milions gaudeixen d’un merescut descans! I el populatxo ben enfora! I els jardiners, les dones de fer feines i les cuineres segueixen atenent les seves necessitats, no vagis a pensar!

El tercer és menys evident. I en treu un rèdit econòmic immediat i evident. Uns càlculs ens ajudaran. Segons les notícies de premsa fins a mitjan agost s’havien imposat un total de 27.000 denúncies. Unes 1.000, per un import entre 80 i 200 €, per anar fins al Far i les altres per anar fins a la platja amb una quantia de 80 €. Si fem una mitjana diària i la projectem cap als noranta-dos dies de la prohibició (fins al 15 de setembre) ens sortiran aproximadament unes 1.400 denúncies del primer tipus i algunes més de 37.000 de les segones. Essent generosos estimarem que de les sancions per anar a la platja, un 70% no s’aplicaran, ja que presentaran justificant de pàrquing o bar de la platja. Ens restaran algunes més d’11.000. I ara acabarem de fer els càlculs:

11.000 sancions per anar a la platja a 80 € pugen fins a 880.000 €

1.400 sancions per anar al Far a 80 € (mínim) pugen fins a 112.000 €

Un total de 992.000 € que, arrodonint, es queden en 1.000.000 € que la Direcció General de Trànsit (més coneguda com a DGT) se’n porta cada any! Com a poc! Probablement se n’emporten més! Per descomptat que a la DGT la interessa que cada vegada hi vagi més gent. Quant millor! Coneixen vostès molts negocis que ingressin un total d’1.000.000 € sense fer pràcticament res de res? Incrementa els seus guanys de forma exponencial! Per això no hi ha vigilància constant ni supervisió! Espenyaria el negoci! I és que, com diu un amic meu, la DGT en realitat es diu en realitat JDT, per JO-DE-TE Mallorca! Com a mínim ens riurem de la nostra desgràcia!

Resumint, els beneficiaris són els titulars d’empreses de Formentor, que han augmentat els seus ingressos sense competència, els propietaris que han vist com les seves finques i terrenys han incrementat el seu valor sense invertir-hi res i, finalment, l’administració central de l’Estat.

I amb l’ajuntament de Pollença i el Consell Insular de Mallorca aplaudint amb les orelles! I la conselleria de Medi Ambient encantada de conèixer-se!

I ara ja hem trobat el perquè de tot plegat. Doblers. El sistema imposat a Formentor no està pensat, encara que així ens ho han venut, per protegir l’entorn, el medi ambient i la natura. En la meva opinió, no és més que un altre sistema d’extracció de recursos de les classes mitjanes i populars en benefici de les elits econòmiques. Una aplicació pràctica del que es coneix com a conservacionisme neoliberal, en el que el medi ambient i les seves regulacions són fetes servir en benefici d’uns pocs amb la col·laboració dels poders públics pretesament democràtics.

Una vergonya per a aquells que han estat triats democràticament per protegir els interessos de tota la societat -no just els dels privilegiats- en benefici dels més desvalguts i amb la vista posada en les futures generacions.