Fundació Na Carro tanca el Camí públic de S’Ermita de Betlem per Son Sureda a Artà

La Fundació Na Carro, propietària de la finca del mateix nom a Artà, impedeix el pas pel Camí de S’Ermita de Betlem per Son Sureda des de fa anys malgrat el seu caràcter públic i la seva catalogació i inclusió en el cens municipal.

L’esmentat camí permet la comunicació entre la vila d’Artà i el famós cenobi eremític de Betlem seguint el curs del Torrent de Can Canals fins a arribar a Ses Madrioles. Des d’aquest punt es pot optar per girar a ponent per assolir el Bec de Ferrutx o agafar el tram que es dirigeix cap a tramuntana per arribar, travessant Sa Devesa de Ferrutx, al conjunt monumental del temple i les seves instal·lacions adjacents. La via està inclosa en el CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL D’ARTÀ redactat a l’any 2003 pel Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca. Està inclòs amb el número 19 a l’Inventari de Béns Municipals, epígraf Immobles com a camí públic per decisió de la corporació municipal adoptada l’any 2009. Sentencies adoptades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears han considerat ajustat a dret i legals les decisions municipals. La via ja surt esmentat a l’any 1552 i 1568 en els arxius municipals.

Segons constata la fitxa del catàleg municipal el camí té un total de cinc barreres sense pany. Existeix una més, la pertanyent a la finca de Na Carro, que mostra un cartell que indica “Propiedad privada. Prohibido el paso” penjant d’una de les dues fulles d’una tanca metàl·lica de color verd. Una cadena i un pany no permeten l’obertura de la mateixa i el lliure trànsit dels vianants. Un porter electrònic se situa sota una petita teulada a la columna dreta.

D’ençà que va ser venuda a propietaris estrangers Na Carro ha estat objecte de limitació al lliure pas malgrat la seva consideració com a via pública. Un dels anteriors propietaris, de nacionalitat alemanya, no tenia problemes a disparar a l’aire si detectava la presència de caminants en el conflictiu tram. O això expliquen alguns dels veïns.

L’Ajuntament d’Artà va iniciar un expedient de recuperació possessòria en acord del Ple Municipal de 22 de setembre de 2022. Amb aquest nom es coneix el procediment legal que l’Administració comença per restablir la plena possessió de béns del domini públic il·legítimament ocupats, arravatats o usurpats per tercers. L’objectiu era acabar amb els actes pertorbadors denunciats, tot restablint el seu accés i traçat original. Lamentablement, un any més tard, segons un informe jurídic, es va estimar caducat el procediment. S’havia superat el termini de tres mesos per finalitzar-ho establert legalment. En la mateixa situació es troben altres dos camins públics; el Camí del Barranc de Sa Canova i el Camí Vell de Sa Duaia.

Una fundació suposadament destinada a defensar el medi ambient

L’actual propietat està representada per una entitat anomenada Fundació Na Carro. Els seus encarregats, amb els que alguns veïnats han tingut ocasió d’interactuar, també s’han mostrat exaltats i un punt agressius. Afortunadament només verbalment de moment.

L’esmentada Fundació consta inscrita des del 31 de maig de 2019 en el Registre Autonòmic de Fundacions amb el nombre 100000000384. Es tracta d’una entitat privada fundada amb la finalitat de defensar el medi ambient i fomentar l’economia social. El seu objectiu, segons indica és “La promoció, el desenvolupament i l’impuls de programes de recerca, conservació, educació i sensibilització, per tal que la Fundació esdevingui, des de la consideració de l’interès públic, un instrument orientat a la preservació de la biodiversitat, a la generació de coneixements i a la conscienciació envers la protecció i preservació dels ecosistemes i les espècies animals i vegetals, els jaciments arqueològics i el patrimoni ètnic, de l’illa de Mallorca, però de manera especialment intensa als de les finques rústiques situades a Artà, que en conjunt són conegudes amb el nom de Na Carro o Son Sureda.”

No hi ha informació pública de les activitats, feines, treballs, investigacions o qualsevol cosa que promogui l’esmentada entitat.

Fundacions dedicades a l’interès general… o no?

Una fundació no és únicament una entitat benèfica que es dedica a ajudar a col·lectius desfavorits. En termes generals són institucions que contribueixen a l’interès general. Això vol dir que amb la seva activitat, sigui pròpia o mercantil, contribueixen a millorar les condicions del seu entorn, i per això són premiades fiscalment. Les administracions públiques –estatals, autonòmiques i municipals- les ajuden a continuar amb el seu treball facilitant tot el possible el seu camí. Tenen accés preferencial a línies de finançament, subvencions, exempcions fiscals i altres beneficis.

Experts legals amb experiència en la gestió de béns seents com terres, finques i propietats immobiliàries, han indicat que no és inhabitual entre compradors de finques a Mallorca fer ús de la figura de la fundació. Es tracta d’una estructura jurídica més favorable des d’un punt de vista fiscal i tributari. Alhora permet difuminar qui hi ha realment darrere. El fet que la Fundació Na Carro limiti la seva activitat a les finques rústiques de Na Carro i Son Sureda, com explicita en el seu objecte fundacional, podria abundar en aquesta idea.

Al·legacions desestimades

El darrer esforç conegut de la Fundació Na Carro per evitar l’obertura del camí públic es va materialitzar en el plec d’al·legacions presentat el 23 de novembre de 2022. Era la seva resposta a l’inici de l’expedient de recuperació possessòria. Aviat farà dos anys.

Els arguments per mantenir la irregular situació eren tres. El primer pretenia que s’havia produït una confusió en el Camí de S’Ermita. El tram tancat no estaria inclòs en el traçat d’aquest. El segon afirmava que faltava la inscripció registral del camí com a domini públic, tot invocant la doctrina jurídica de la protecció al tercer de bona fe. El darrer al·legava la falta de manteniment del camí per part de la corporació municipal, afectat habitualment per inundacions i desbordaments per la seva proximitat al Torrent de Can Canals.

L’informe jurídic emès per l’assessor legal de la corporació artanenca el novembre de 2023 posava en solfa les justificacions de la Fundació.

Respecte a la pretesa confusió s’afirmava que el camí seguia el mateix traçat des de les imatges fotogràfiques fetes l’any 1956. I que era el mateix que va recollir el Consell de Mallorca el 2003 per elaborar el catàleg, disponible de forma pública i oberta a tothom. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure.

La falta d’inscripció registral i la imatge d’un propietari de bona fe, enganat per tots, s’esvaeix ben aviat. El camí i la seva condició de públic i obert figura expressament descrita en les escriptures de les dues finques, Na Carro i Son Sureda. I a on figura com a càrrega vigent l’antiga servitud de pas que coincideix amb el traçat de la via en conflicte. La paraula castellana SERVIDUMBRE apareix de forma clara, en majúscules, a la descripció de les dues fitxes registrals. I cal recordar que en la firma de l’escriptura de compravenda hi intervé un notari pagat pel comprador. La figura d’aquest funcionari públic és la d’actuar com a fedatari públic. Dona garanties de seguretat jurídica en les operacions en les quals intervé, informant i assessorant que demanen els seus serveis. Juristes consultats afirmen que no han vist mai una operació en la qual el notari no hagi advertit de l’existència d’una càrrega de la magnitud d’una servitud de pas en forma d’un camí públic, ja documentat en documents de finals del segle XIX. No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.

Amb relació a la pretesa falta de manteniment del camí per part del consistori la resposta faria posar vermell a qualsevol que tengues una mica de vergonya. Resulta que per arreglar el camí quan s’ha vist afectat per les torrentades i inundacions recents han fet feina –gratis total- IBANAT i FOGAIBA. I que s’han fet feines de reforestació de les voreres del camí per part de Xarxa Forestal i l’Associació d’Amics de l’Arbre. Amb la col·laboració dels artanencs i artanenques, representats per la Secció de Protecció Civil i els alumnes de l’Institut Llorenç Garcia i Font. Opino que ignorar la dedicació i l’esforç dels funcionaris i ciutadans d’aquestes illes i la despesa dedicada a preservar el nostre patrimoni desqualifica completament a qui ho fa. I més si es tracta d’una fundació amb finalitats pretesament responsables socialment. Un tindria dubtes raonables sobre si no som al davant d’una gran mentida. D’homes és errar. De bèsties, perseverar.

L’Ajuntament d’Artà ha reactivat els procediments de recuperació. Un voldria pensar que aquesta vegada ho faran millor i més ràpid que l’anterior ocasió. Encara que cal recordar l’expressió: Una errada mai es fa sola! Diligencia i precisió administrativa són exigibles als responsables del consistori i l’equip de funcionaris.

Un història moltes vegades repetida

El que fins aquí han tingut l’ocasió de llegir és la cançó de sempre quan parlem de la usurpació de camins i vials públics. El procediment està estandarditzat i s’aplica a totes les illes i a tots els racons de la nostra geografia. I a parer meu té un regust de colonialisme ranci.

Un particular o una empresa decideix adquirir una propietat a la nostra terra. Molts són estrangers, però no falten els nacionals. Sempre amb una cartera ben proveïda. Dotada de fons ocasionalment vinguts de paradisos fiscals. No necessàriament d’origen clar. Just cal recordar els famosos milionaris procedents de l’est d’Europa, el Medi Orient o Àfrica. Assessorats per bufets de missers, economistes i especialistes en fiscalitat creativa adquireixen grans finques. Si hi ha un camí o un dret de pas públic opten per la tàctica dels fets consumats. Tanquen tan bon punt com entren en possessió del bé. Tu tanca ara que per obrir sempre hi serem a temps! A vegades els guardians de les seves propietats es mostren agressius i irrespectuosos amb els veïnats. Fer por és un bon sistema perquè la gent –que no vol problemes- s’oblidi que allò és propietat pública. I qui dies passa, anys empeny! Si alguna persona, servidor públic, regidor o batle té l’ocurrència d’intentar aplicar la llei, una legió de missers de despatxos car i bo allà a on toca se li tiren al damunt. L’objectiu no és tant defensar un dret –que saben perfectament que no existeix- si més no esgotar econòmica, social i anímicament a tots aquells que intenten fer prevaldre la llei i els interessos generals davant la prepotència i els guanys particulars. Molt sovint compten amb l’ajut –més o manco ocult- de persones de dintre de la mateixa administració. Això és perquè pagant, Sant Pere canta!

Una necessària actuació de l’administració.

Esperem que aquesta vegada l’Ajuntament d’Artà pugui estar a l’altura de la ciutadania que li exigeix una cosa tan simple i obvia com que es compleixi la llei. I que els grossos –com la Fundació Na Carro- vegin castigada i perseguida la seva prepotència i menyspreu per les normes que la nostra ciutadania, com a integrant d’una societat democràtica i pacifica, ha tingut a bé proveir-se.

I si així no fos, esperem que la ciutadania prengui bona nota i s’apunti el nom dels infractors i de tots aquells que, tant per acció com per omissió, han permès aquesta malifeta. L’any 2027 eleccions municipals i autonòmiques. No ho oblideu. Ells no ho faran.

I a la Fundació Na Carro… obriu el camí d’una punyetera vegada i deixeu de tocar els nassos!