Has provat mai els Physalis? Collir olives: l’altra cara

No has provat mai el physalis? també anomenat alquequengi, alicàcabi, tomàtiga peruana,  bosses de pastor, bufeta, bufeta de ca, ceroses, fesol bord, fesol de gos, orval, tomaquera borda, tomàtiga d’hivern, i tomàtiga d’Amèrica entre d’altres… No saps el que t’has perdut!

El physalis, en català conegut com alquequengi, és originari dels Andes, on encara en troben molts de silvestres, sent cultivat des del segle XIX també a Sud-Àfrica, i posteriorment a moltes parts del món. És una plana solanàcia, relacionada amb les tomàtigues, patates i albergínies, entre d’altres. El nom Physalis prové del grec phusa, que significa “bufeta” (va ser el metge grec Dioscòrides Pedaci, al segle segon, qui ho va batejar com a physalis); els romans la denominaven halicacabum; en llatí rep el nom de vesicaria i pels àrabs era anomenada alkakengi, mot del qual prové el nom científic actual.

És un arbust encara poc present dins Mallorca, que creix habitualment fins a un metre d’alt, però ben cuidat, alimentat (compost) i regat, pot passar perfectament dels dos metres d’alçada (els nostres, de s’Olivar de Sa Figuera, al Port de Sóller, amb molt menys d’un any ja sobrepassen el metre d’alçada). Els seus fruits son baies petites i rodones (de 1’25 a 2’5 centímetres de diàmetre) amb moltes llavors petites. Quan madura torna de color vermellenc brillant i és agredolç, astringent i molt suau i agradable al paladar, amb una estructura papiràcia groguenca que ho cobreix.

Els millors terrenys per cultivar ,ho són els que tenen estructura granular amb textura areno-argilosa, amb alts continguts de matèria orgànica i un pH entre 5’6 i 6’9 però habitualment s’adapten a qualsevol terreny, especialment si és elevat.

A més de comestible (Icloses les llavors) i molt bo, el physalis és medicinal amb demostrades propipetats antiinflamatòries i antioxidants, gràcies als polifenols i carotenoids; molt beneficiós per a la salu gràcies als seus percentatges de vitamines A (amb concentració de 11 mg, per cada 100 grams), B i C (amb més petites quantitats), i minerals com, ferro, calci i fósfor, que activen les defenses del nostre organisme i ens protegeixen la pell i els ulls, ajudant a neutralitzar els radicals lliures.

És pot menjar cru, directament de la planta (ull: el tronc i les fulles són un poc tòxics), com a melmelada, sucs, gelatina, postres (inclòs a algunes tendes naturistes ja ho podem trobar deshidratat), per afegir als iogurts i al quefir, i com un ingredient més dels nostres plats i ensalades (com les tomàtigues) i, a més, per terres peninsulars es fa un vi molt saborós, que es venut com a curatiu.

Collir olives: l’altra cara

Fins ara, cada any per aquestes dates, la premsa es feia ressò de l’evolució de la temporada d’oliva (enguany no tant degut a que la temporada ha estat molt dolenta, com hem comentat diverses vegades en aquest mateix mitjà), de la que donava una visió quasi bucòlica, antany era ben diferent.

Les inclemències meteorològiques feien que la feina fos dura, molt dura, vos ho puc assegurar per experiència pròpia, he collit olives, durant bastants d’anys, a Bàlitx  d’amunt, Mirador de Ses Barques, i altres contrades, fins i tot amb calabruix. Sovint s’havia de collir sota una fina pluja, ja que per necessitat no es podien perdre jornals, i com que no existien segons quines fibres actuals, es duia un sac com a caputxa.

El fred et deixava les mans balbes, per combatre’l el missatge encenia fogueres a les que s’hi escalfaven pedres que s’embolicaven amb paper i es guardaven dins les butxaques, després servien per escalfar-se quan s’era lluny del foc. Quan hi havia neu les olives s’havien de descolgar inclòs amb un garrotet. El calçat d’espart es portava sovint mullat, molt mullat, i abundaven a les mans, peus i orelles les putes i temudes sedes.

Fred i sedes.

Com comentava l’altre dia dins un article el bon amic i millor metge, el Dr. Bartomeu Marí: “L’arribada de l’hivern i les baixes temperatures solen ajudar a potenciar l’aparició de moltes patologies. Però no només són virus els que acompanyen el canvi estacional, sinó que també s’accentuen problemes dermatològics en aquest moment. En relació als peus un dels problemes més freqüents són les sedes (penellons o perellons), aquestes inflamacions als peus, mans, orelles, etc… que poden causar que la pell s’esquerdi i, en conseqüència, el dolor apareix. Son causats per la manca de flux sanguini a la zona afectada. La baixada de temperatures afavoreix la teva aparença, ja que el fred és un vasoconstrictor i fa que la circulació sanguínia de mans i peus es declini. Ens enfrontem a un problema vascular que segons la feina que tinguis, el fred al qual estàs sotmès i la humitat de l’ambient es desencadenarà més fàcilment. Afecten el 5 % de la població que tendeixen a tenir mans i peus freds, fins i tot arribant a adoptar un color blanc. A l ‘hora d’ escalfar les extremitats es tornen vermelles, i de vegades morades. Per tal d’evitar les picors i la inflamació que ja hem mencionat, és important evitar canvis tèrmics sobtats. Una altra recomanació és recórrer a l’ús de cremes que poden facilitar la simptomatologia”.

Sense oblidar els tradicionals banys d’aigua amb sal, intercalant aigua calenta i aigua freda, mà de metge, com deia la meva padrineta!

#Foravila