Ara llegint
Jovellanos a Bellver

Jovellanos a Bellver

Castell de Bellver Fora Vila

El període rígid de la reclusió al castell de Bellver de Gaspar M. de Jovellanos es va mantenir fins a l’any 1803, època en la que va sol·licitar tractar del seu testament. Malgrat la vigilància a la qual estava sotmès, havia enviat cartes fora del castell i n’havia rebudes altres dels seus parents i amics des de Madrid i Astúries. Un dels contactes amb l’exterior, el seu confessor Ignasi Bas i Bauçà, li transmetia les notícies de la Península. A més quan aquest va passar a ser beneficiat de la Catedral de Palma i assessor del Bisbe de Mallorca, va poder registrar l’arxiu d’aquesta església i prendre notes que posteriorment passà al presoner. El 1803 i el 1804 se li va donar autorització per tractar el seu testament, la qual cosa l’obligava a mantenir tracte amb un notari i certa correspondència per mitjà de cartes, que havia d’enviar obertes., i també se li va permetre ampliar els seus passejos. Aquest darrer any es va incorporar al seu seguici el seu secretari Manuel Martínez Marina. Aquest s’encarregava de vegades de les anotacions del “Diario” i al·ludia a Jovellanos anomenant-lo “el amo”. Des que el seu tancament es va flexibilitzar va poder reprendre el “Diario XII”, on ens va deixar una nota del que va fer, dia a dia, amb dades metereològiques i les relacions personals que va mantenir. Llavors va poder comunicar-se amb els seus familiars, amb censura prèvia de la correspondència del capità general i el marquès de Caballero, i es va poder cartejar amb Posada mitjançant cartes obertes, en les quals parlava de la literatura i filologia. Es diu que aquest canonge de Tarragona, al principi d’arribar a Bellver, va arribar a visitar-ho personalment, disfressat de frare per accedir al castell sense que el reconeguessin. Des de Bellver va mantenir correspondència amb el cartoixà fra Bruno Muntaner per interessar-se pel projecte de la façana de l’església de la Cartoixa, fra Miquel de Petra. També escriuria a Fra Manuel Bayeu, germà del cunyat de Goya, Francisco Bayeu, que des de 1803 realitzava els frescs de la capella del nou monestir de la Cartoixa, pels treballs del qual es va interessar.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt