Ara llegint
Els agricultors, els germans pobres.

Els agricultors, els germans pobres.

Per a moltes persones, especialment els més jovençans, el camp, els pagesos, l’agricultura illenca (desgraciadament la germana pobra de tota la nostra economia), són uns complets desconeguts. La situació de deteriorament a la que ha arribat aquest important sector és de cada vegada més generalitzada. Cal recordar el vell i vigent eslògan de l’organització conservacionista WWF: “Cada minut que passa desapareix un agricultor a Europa”, i més tenint en compte que la renda agrària ha caigut, durant els darrers quinze anys, més d’un 50%, especialment degut als superiors costos de producció per la insularitat.

La modernització també ha contribuït moltíssim a empobrir encara molt més el camp, ja que la major part de pagesos supervivents (exceptuant els ecològics, afortunadament de cada dia més nombrosos), han de comprar fertilitzants, pinsos, gasoli… Abans, i actualment dins l’agricultura tradicional i ecològica, s’empraven, i s’empren, els fems dels animals (cavalls, vaques, gallines, conills, coloms…) per adobar els horts; fins i tot encara record el meu padrí quan tirava, dins l’aigua de regar, el pixumbo que treia del lloc comú, amb un cassó (recipient de metall, no gaire ampli, però força alt, amb un mànec de fusta d’uns dos metres de llargària), i a més no abundaven els monocultius, la rotació constant de cultius feia que la terra recuperés tots els seus nutrients.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt