La frígola o farigola, la planta endèmica que tot ho cura

Avui parlarem d’una planta endèmica, però no endèmica de les Illes Balears, sinó només de dues illes i, curiosament, no són illes que es trobin una a la vora de l’altra. La frígola (Teucrium marum) sols la trobarem en tot el món, en estat salvatge, a Cabrera i a Menorca.

Aquesta moteta, que pot assolir l’alçada de fins a cinquanta centímetres, té les tiges molt primes, dretes i ramificades.

Els menorquins també l’anomenen farigola i hom la pot trobar a llocs secs exposats a vents i sol i pedregosos, ja que és una bona colonitzadora de zones litorals rocoses.
Pertany a la família de les labiades, que a les nostres terres compten amb 63 representants, entre ells el popular romaní (Rosmarinus officinalis) o la menta (Mentha piperita). Pel que fa al gènere teucrium, les nostres illes compten amb onze membres, entre els quals tenim la rara alzineta (Teucrium chamaedrys).

La frígola pren diferents morfologies. Té forma de coixí una mica espinós a les zones litorals o ventoses, i pren aspecte de petit arbust a llocs més resguardats com zones forestals, per exemple. Té fulles petites triangulars de color verd-grisós per l’anvers i quasi blanques pel revers. Floreix al final de la primavera, fa inflorescències allargades cobertes de flors de color purpurina amb els calzes molt pilosos.

A Mallorca hi viu una altre subspècie (occidentale) més punxent i compacte, de flors menys nombroses i més petites. Durant molt d’anys aquesta espècie ha estat denominada com Teucrium subspinosum i vulgarment a Mallorca se la coneix com eixorba-rates blanc.

La frígola es diürètica, carminativa, antiescorbútica, emmenagoga, pectoral, antiespasmótica, hepàtica, afrodisíaca i antielmintica; és a dir cura quasi totes les malalties.