Ara llegint
La lectura d’un butlletí oficial, un vespre sense dormir per no aclarir res

La lectura d’un butlletí oficial, un vespre sense dormir per no aclarir res

La setmana passada vaig haver d’empassolar-me la lectura d’un butlletí oficial, en aquest cas de l’Estat, però és totalment extrapolable a qualsevol altra que vengui de les institucions que siguin.

Per començar, no hi ha qui entengui res. Comencen explicant coses que  es confirmen,  desmenteixen i rectifiquen en tan sols una ratlla com a molt, dues. Una llei que desdiu l’altra. Una del 2021, però que fa referència a una de l’any 1967 i així successivament. Un vocabulari que sols no l’entén ni els que ho han aprovat, i no parlem dels que ho han escrit.   De fet, dos dies després, varen haver de publicar un altre butlletí amb notes d’aclariment. Ergo, això vol dir que estava fet amb els peus. Ai l’administració! Us puc assegurar que els seus gestors, no tots, però quasi, a l’empresa privada durarien dos dies. El dia de signar el contracte i el dia del comiat. Només, en poder estar segurs.

Aquí teniu una de les mostres de les múltiples rectificacions i aclariments que les institucions han de fer, dia sí i dia també. Com a mostra, un botó.

No es pot entendre que facin les coses tan complicades i males d’entendre pels ciutadans del carrer. Òbviament, per regla general no ho entenen ni els entesos en les matèries perquè tot són interpretacions. Un butlletí oficial, una llei, les seves disposicions, no han de donar la possibilitat d’interpretar. Ha de ser tant fàcil i senzill com clar i llampant. No fa falta reviscolar tant les coses perquè, com dic, les coses són com són i res més.

S’omplen la boca d’administració digital, fora papers, propera al ciutadà… De moment, molt malament i de cada dia pitjor. Intentar arreglar l’administració no té solució. La solució és començar de nou, amb seny i sentit comú. Els ciutadans no podem estar pendents d’interpretacions ni de normes que no s’entenen. Els ciutadans tenim el dret d’estar informats però de manera fàcil i senzilla: subjecte, verb i predicat. És tan senzill com això. I jo em demano: costa tant?

Som la rialla de tothom, lleis, normes, publicacions tot a balquena, però tenim un marc jurídic que deixa molt a desitjar. Un marc jurídic impossible d’entendre. Heu rebut cartes oficials? Les més fàcils d’entendre són les d’hisenda perquè venen resumits en números: Import + multa + interessos = A PAGAR. Quina vergonya!

Ja per acabar, l’administració s’ha de reduir i simplificar millor avui que demà perquè, si no és així, el ciutadà està indefens: nosaltres. Jo em rebel·lo!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt