La pagra, a l’hivern al fons marí
La pagra (Pagrus pagrus) és un bell peix de cos oblong i relativament comprimit que pertany a la família dels sparidaes, una de les més nombroses que compta amb un total de quinze espècies, des de la comercial orada (Sparus aurata) fins a l’estrany goràs (Pagellus bogaraveo).
A les nostres aigües el trobarem a partir de deu metres de profunditat, a l’estiu entre roques i pedres. Durant l’hivern passa a zones més profundes de fons de pedra i roca i pot arribar a fondàries de fins a 200 metres.
La pagra o “pargo”, com el coneixen els castellans, és un peix de cos oblong i relativament comprimit, perfil dorsal convex, més abrupte a partir dels ulls, cap poderós, amb quatre dents caniniformes grosses superiors i de quatre a sis inferiors. Té el cos rosat amb reflexos argentats i, a vegades (quasi sempre entre exemplars joves), amb petits punts blavosos al dors i als flancs; ventre clar; anal transparent i les altres aletes rosades; puntes dels lòbuls de la caudal característicament blancs.
La pagra sol viure sola o en petits grups. Es reprodueix d’abril a juny.
Aquest peix el podem trobar a tot el Mediterrani exceptuant el mar Negre. A l’Atlàntic el trobarem des de Gran Bretanya fins a Angola.
La seva alimentació és carnívora i variada, però té preferència pels crustacis, mol·luscs i petits peixos.
La talla màxima citada és de vuitanta centímetres, tot i que no sol sobrepassar els seixanta.
La pagra no té veda i també es pot pescar a totes les reserves marines de les nostres illes, tot i que sí que té talla mínima de devuit centímetres per a la seva comercialització.
La pagra és un visitant assidu de la pedra de la peixateria. Són molt bones, de carn fina i apreciada.