L’Alzinar: Descalçar-se i caminar sobre la terra, l’herba, les fulles, l’arena de la mar…

Com va escriure en certa ocasió, fa 103 anys, al llibre “El profeta” (The Prophet), dins del capítol “Sobre les sandàlies”, (On Shoes), Khalil Gibran, o Gibran Khalil Gibran (6-01-1883, Bsharra, Líban – 10-04-1931, St. Vincent’s Hospital), poeta i pintor d’origen àrab libanès, establert als Estats Units, l’any 1923, quan Gibran vivia a New York:

“I no oblideu que la terra gaudeix en sentir els vostres peus nus, i els vents anhelen jugar amb els vostres cabells”

Descalçar-se, i caminar sobre la terra, l’herba, les fulles, l’arena de la mar…, és un gest molt restaurador, molt potent, que ens retorna el record de la nostra naturalesa interior, i serena de que som llum, som terra, som vent, som Natura…

És un acte simbòlic de retorn al cos, al present, a allò essencial, a una memòria antiga, ja que el contacte amb la terra ens desperta una saviesa ancestral, que no passa només pel pensament, sinó per la sensació, per les sensacions, fent-nos patents de que formem part d’un tot viu, en moviment, i que no estem separats del món, sinó teixits conjuntament amb ell.

“Promet que, sempre que puguis, tornaràs al cos.
Que caminaràs descalç quan sigui segur.
Que cercaràs les ombres bones, i la llum justa.

Que deixaràs al vent fer la seva feina:

recordar-te que ets viu.

I que, quan el món vagi massa de pressa,

com sol passar, tu sabràs tornar al més simple:

terra, aire, sol, llum, fulles,

amor, esperança, salut, i tranquil·litat”.

Caminar descalços, poc a poc, amb els cabells a l’aire, enredats per la força del vent, les espardenyes tradicionals pageses, amb sola trenada d’espart i coberta de pita, fetes per l’artesà, i bon amic campaneter, Diego Camuñas (les mateixes que portàvem al Firó solleric, la Festa de les Festes), amagades a la soca d’una vella i centenària olivera, amb el potent efecte de la llum natural de l’astre Sol, l’estrella central del nostre sistema, seguim travessant el polvorós camí de terra i herba, i els frondosos bocs, mentre l’aire suau ens porta aquella olor de matinada que només existeix als estius llargs, inoblidables…, és l’autèntica màgia de la nostra, normalment dura existència, màgia natural, completament imprescindible per construir, dia a dia, mes a mes, i any a any, els autèntics pilars de la nostra salut física i mental, que de cada dia es troba més destartalada, descomposta, desproporcionada, sense ordre, o en mal estat, per l’estrès, nervis, saturació, excés de cotxes, contaminació…

Anar descalços i amb els cabells al vent, baix del sol i de les ombres dels arbres, ens pot aportar, i ens aporta amb tota seguretat, beneficis reals, tant al cos com a la nostra ment, especialment si es fa dins entorns naturals i segurs.

Beneficis físics

-Millor mobilitat i força dels peus: Caminar descalç permet que els músculs i ossos dels nostres peus treballin de manera més natural, millorant l’angle de moviment, la circulació sanguínia i la pròpia estabilitat, entre d’altres.

-Estimulació propioceptiva: El contacte directe amb la terra activa indubtablement els receptors sensorials dels peus, essencials per a l’equilibri i la coordinació corporal.

-Regulació del ritme corporal: L’exposició moderada al sol contribueix a la síntesi de vitamina D, molt important per els ossos i el sistema immunitari, i més en aquests moments, en què, a pesar i gaudir, per aquestes contrades, de moltes hores de sol, més del 60% de la població estatal presenta dèficit de vitamina D, una xifra que augmenta fins al 80% en gent gran. Aquest problema, paradoxalment més comú que en els països nòrdics, es deu a factors com l’ús de protecció solar (de la que tantes vegades hem parlat a l’Alzinar), l’estil de vida interior, i canvis en la dieta.

Beneficis emocionals i mentals

–Reducció de l’estrès: Caminar descalç, especialment a la Natura, sobre herba, terra, o arena, combinat amb l’ombra dels arbres, s’ha associat, des de sempre, a nivells més baixos d’estrès i cortisol.

–Connexió amb la Natura: Estar en entorns arborats, amb llum filtrada entre les fulles, també afavoreix un estat de calma i atenció plena, similar a la meditació, de la que, com sabeu, amics lectors, soc adepte.

–Sensació de llibertat i benestar: Deixar que el vent mogui els cabells, inclòs sentir les sensacions de l’aigua de la pluja que ens cau damunt, sentir la temperatura del sol, l’olor de la terra,  afavoreix una percepció més viva del present, reforçant el benestar emocional.

Manifest de vida natural

Lògicament, com hem predicat al llarg dels més de sis anys i mig del Fora Vila digital, seguim reivindicant una manera de viure molt més senzilla, sensorial i present: tornar a sentir la terra baix dels peus, deixar que l’aire ens desordeni els pensaments i els cabells, i permetre que la llum i l’ombra ens marquin el ritme del dia, com als nostres ancestres, i molt especialment els dels ritmes circadians (cicles biològics naturals de prop de 24 hores, que ens regulen els canvis físics, mentals i conductuals, tant en humans, animals i plantes, principalment guiats per la llum i la foscor. Aquest “rellotge intern” controla el cicle son-vigília, la temperatura corporal, el metabolisme i l’alliberament d’hormones com la melatonina i el cortisol.

Recordem breument que, la pell és memòria; l’equilibri és una interessant conversa amb la mare Natura; el cos no és una màquina és més un subtil bosc regeneratiu; el ritual d’anar descalços és recuperació i relaxació; trepitjant les superfícies naturals sense sabates el cos aprèn sense patir; les ombres dels arbres ens ensenyen a respirar conscientment; el Sol pres amb mesura alternant llum i ombres, ens fan augmentar la salut i la vitamina D; els cabells al vent ens recorden que no tot s’ha d’endreçar, hi ha un ordre viu que funciona millor que noltros mateixos; la Natura és molt guapa i real; i per acabar mai hem de fer mal al lloc que ens cura;  és necessària la gratitud activa i petjades lleugeres.

“Descalç, present, cabells al vent, ment clara.

Sol amb mesura, ombra com a casa.

I respecte: per mi, pels altres, i pel lloc que ens sosté”.