L’Alzinar: Dia Internacional de la Dona Treballadora i no són els cans els responsables, ho són els propietaris

Seguim amb les habituals gelades matinals i temps primaverals durant el dia, amb la tònica acostumada aquests darrers anys, sense pluges a la vista en un parell de setmanes, dins aquest, a punt de finalitzar, mes de febrer, tòrrid i avorrit, indiscutiblement un dels més secs que recordem, sense gens de pluja seriosa des de, pràcticament, finals de novembre, que indiscutiblement té els seus impactants efectes negatius sobre els planters i primers cultius primaverals ja trasplantats dins els horts, a causa de l’avanç prematur de tot el relacionat amb la nostra estimada mare Natura calculat, pels entesos, entre un i dos dies per dècada, a conseqüència, entre altres efectes, de la manca de les habituals i tan desitjades pluges.

I lamentablement seguirem, en principi, dins la mateixa tònica, a les primeres setmanes d’aquest esperançador mes de març, de moment amb les terres ja completament seques i que comencen a cruiar-se dins els terrenys sense cobertura vegetal…  (“Març marçot, que mata a la vella i a la jove si pot”).

Recordeu que passat demà, dimarts, dia 1 de març, és el Dia de les Illes Balears, amb una carretada d’actes al Parc de la Mar, de  Ciutat, coincidint amb el tradicional dimarts de Carnaval; i el dimecres, Dimecres de Cendra; diumenge, el Primer Diumenge de Quaresma; i dimarts, dia 8, el Dia de la Dona Treballadora.

Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Ens estem apropant, un any més, al mal anomenat Dia Internacional de la Dona Treballadora, una celebració hipòcrita, reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que se celebra arreu del món, el dimarts vinent, dia 8 de març, que no sol passar desapercebut a les institucions.

Està ben clar que, encara avui en dia, les dones es troben amb prejudicis latents que frenen la seva vida i especialment la seva vida professional, amb una precarització de les seves condicions laborals, econòmiques i de prestacions.

Es tracta d’una discriminació, de vegades tan subtil, que pot passar desapercebuda, fins i tot per als qui la cometen, en creure’s, instintivament, que els homes són més competents i es mereixen un sou més alt que les dones.

Aquestes diferències no són innates, lamentablement són apreses des de la infància, desgraciadament fa molts d’anys. Discriminació i desigualtat, admeten totes les formes possibles de declinació en femení. Una situació que a causa de la Covid i succedanis, a la crisi econòmica i les polítiques d’austeritat imposades, s’agreugen fins extrems insuportables i, sobretot, intolerables, quan tradicionalment, des de temps immemorials, han estat presents dins el camp, dins la pagesia, dins els negocis…

És necessari, encara, haver de posar una creu al calendari per recordar al Món que existeixen les dones i que tenen els mateixos drets que els homes?

Basta ja!

Per enèsima vegada, una altre pic, nou atac de cans, aquesta setmana a Algaida, amb un lamentable resultat d’onze ovelles mortes i set ferides, dins una finca de Son Mesquida, després d’haver tombat la requilla.

No puc entendre, de cap de les maneres, i després d’haver viscut de prop un cas semblant al Camí de Sa Figuera, del Port de Sóller, perquè alguns dels amos dels cans no els controlen com cal, i és just i necessari. És molt trist la poca responsabilitat d’aquests personatges. Habitualment són cans reincidents, i  això no té remei, ja que quan han provat la sang és molt difícil tornar-los a pacificar.

Aquests desastres, incomprensiblement, es repeteixen massa vegades, sense que els responsables polítics de torn donin solucions amb més rapidesa i ganes, en lloc de posar pegues i traves als soferts pagesos per canviar uns simples estalons d’olivera o ullastre que mantenen ferma la requilla que delimita la seva propietat, i pot servir d’aturall en aquests vils excessos.

Amb unes lleis més restrictives, per ventura els pastors podríem dormir tranquil·lament a ca seva, en lloc d’haver de guardar les ovelles els vespres.

Vergonya cavallers!

Auge dins el món del ciclisme.

Alguna notícia bona hauríem de comentar, abans de tancar l’Alzinar d’aquesta setmana.

I aquesta és en referència a l’augment del ciclisme (salut, sostenibilitat, eficiència i diversió, a més d’un gran negoci), tant urbà, com competitiu (el vehicle del passat que retorna al futur, com ja està passant a altres països més desenvolupats que el nostre) i l’augment de la producció de bicicletes, que retornen al lloc que mai haurien d’haver deixat, dins Mallorca i el restant de l’estat espanyol.

Segons les dades publicades recentment pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme Estatal, que assegura que la bicicleta és el vehicle amb més creixement econòmic durant el finalitzat 2021 (un 75 % més), en el que també es bateren tots els rècords d’exportacions (189 milions d’euros, un 47 % més que l’any precedent), mentre es baixà significativament el valor de la producció d’automòbils (contaminants i insalubres a causa de les seves emissions i de vegades també per manca d’exercici dels seus propietaris), per segon any consecutiu (un  20,7 % menys), arribant ja a una baixada definitiva d’un 55 % durant els cinc darrers anys.

Per reflexionar.

• Un veritable mestre no et sorprèn amb la seva llum, t’ajuda a veure la que tens tu. (Anònim).

• Quan vulguis emprendre alguna cosa hi haurà molta gent que et dirà que no ho facis, quan vegin que no et poden aturar, et diran com ho has de fer, i quan finalment vegin que ho has aconseguit, diran que sempre van creure en tu. (Maxwell)

• No aixequis la veu, millora el teu argument. (Desmond Tutu).

• La vida comença quan la por acaba. (Osho).

• No vagis darrere jo. Tal vegada jo no sigui un líder. No vagis davant, per ventura jo no et vull seguir. Vine al meu costat per poder caminar junts. (Proverbi Ute).