Ara llegint
L’Alzinar: Diumenge de Rams i cicloturista a la Torre Picada

L’Alzinar: Diumenge de Rams i cicloturista a la Torre Picada

El Consell assumirà la compra de la Torre Picada de Sóller, la més ben conservada de Mallorca

Un minut de silenci per tots els esculturals cossos que es perdran, aquests dies de Setmana Santa, amb les panades, crespells i rubiols.

Avui és el Diumenge de Rams, que recorda, als cristians, l’entrada de Jesús de Natzaret a Jerusalem, muntat damunt un ase, seguit dels seus deixebles, durant la Pasqua Jueva (és bo recordar que Jesús era jueu) que, segons l’evangeli, va ser rebut, pels seus fidels, amb palmes, branques d’olivera i branques de llorer.

Avui en dia, una carretada de segles després, arreu de Mallorca encara se segueix celebrant l’esdeveniment, fent habitualment un ofici solemne, per després beneir els rams i palmes, sent habitual també, gairebé per tota l’Illa, fer una processó festiva pel centre de la localitat.

Per Sóller i Fornalutx, els llocs per on discorro més habitualment, es fan a les nou del matí a la Parròquia de Fornalutx, i a les deu, a la de Sóller, amb una curta processó, dins aquesta darrera ciutat, entre la plaça de la Constitució, avinguda Jeroni Estades, plaça d’Espanya i el Born; un no entén encara com aquesta va poder substituir a la tradicional que es feia entre el Convent dels Sagrats Cors (a l’entrada de la Ciutat) i la Parròquia de Sant Bartomeu.

En algunes cases encara segueixen penjant el ram d’olivera, o la palma, al balcó o persiana de la finestra exterior, de la part del carrer, ja que la tradició ens recordava que donava protecció i bona sort als seus residents.

Fins fa uns anys era tradició habitual que fossin els padrins de fonts els que regalaven les palmes als seus fillols.

Abans el diumenge de Rams era una important celebració arreu d’Europa, que poc a poc va anar perdent importància, degut al laïcisme, agnosticisme, ateisme, i la proliferació d’altres religions.

Panades casolanes, crespells, rubiols, frit de Pasqua, xot rostit, greixonera dolça…, plats típics d’aquestes festes de Pasqua. (Foto: Cati Aina Oliver).

Pasqua.

El vinent diumenge serà Pasqua. Vos creureu, apreciats lectors, que jo vaig néixer el dia de Pasqua, de fa 69 anys, i que gràcies a n’aquest galimaties dels calendaris (solar, gregorià, lunar, hebreu, budista, xinès, hindú, i no sé quants més) només ha estat Pasqua,  una vegada més, amb 69 anys. És que encara no m’ho puc creure!

No és que em tingui molt preocupat, però crec que, a poc a poc, m’aniré tornant agnòstic, respectant els creients, indiscutiblement, ja que les religions (en plural) no han estat mai part essencial de la condició humana, però si de la cultura, història i bastants aberracions violentes de la humanitat, al llarg de cada segle.

De totes maneres, pels catòlics, Pasqua segueix sent el cor, el centre de la fe i la salvació, la festa més important del cristianisme, on culmina la Setmana Santa.

A més, encara avui en dia, totes les cultures i poblacions tenen els seus plats típics de les festes de Pasqua. A Mallorca era, i segueix sent, habitual que tota la família s’ajuntés per celebrar la Setmana Santa, preparant les tradicionals panades casolanes de carn i algunes amb xitxols, els crespells, els rubiols (de cabell d’àngel, de xocolata, de confitura, de brossat…), el frit de Pasqua, el xot rostit, la greixonera dolça…, que, a pesar que actualment els podem menjar tot l’any, tenen un gust molt especial si són fetes nostres, a casa nostra, quan arriben aquestes tradicionals festes.

Dates importants d’abril.

– Ahir, dissabte, dia 9, la lluna entrà dins el quart creixent, i el vinent dissabte, dia 16 tindrem lluna plena.

– Del 16 al 22 d’abril, està prevista l’habitual pluja de meteors Lírids, segons la Unió Astronòmica Internacional (UAI).

– 17 d’Abril: Diumenge de Pasqua.

– 23 d’abril: Dia Mundial del Llibre i Diada de Sant Jordi.

– 27 d’abril: Dia de la Mare de Déu de Montserrat, i Dia Internacional del disseny gràfic.

Productes locals: Més frescs, sans i saborosos. (Foto: Joan Oliver).

Consumiu productes locals.

M’ha encantat, i més en aquests durs moments, el darrer anunci publicitari del Govern de les Illes Balears:

“Amb els aliments passa el contrari que en una marató:  com menys quilòmetres, millor.

Productes locals: Més frescs, sans i saborosos.

Ajuden a assegurar l’abastament.

Redueixin la dependència exterior.

Redueixen la contaminació.

Generen llocs de treball estable”.

A pesar que, com entrenador, ciclista i ex ultramaratonià, no estic molt d’acord amb la seva visió maratoniana, no per fer més quilòmetres ets millor, és la forma en què els fas. És un dels primers consells gratuïts que vaig rebre, del mític ciclista professional felanitxer Guillem Timoner (24-03-1926), sis vegades Campió del Món de Ciclisme darrera moto Stayer, Campió d’Europa, i si no fallen els arxius, 24 vegades Campió d’Espanya.

Encisadors, bells i històrics paratges, accessibles a peu, o amb bici de muntanya. (Foto: Joan Oliver).

Cicloturisme muntanyenc.

I ja que, sense voler, com de costum, hem tornat a pegar al ciclisme (gaudir del cicloturisme, el tir de passetja, l’escola de ciclisme, el camp, la vida, les amistats, el Firó de Sóller… són reialment les meves autèntiques passions…; el tema del banc, a pesar de la meva habitual            estimació cap als clients i clientes, era una obligació per a poder menjar, mancaria més!), vos parlaré una micona (i vos donaré un petit consell) de la cicloturistada muntanyenca de l’escola municipal de ciclisme del C.C.D.S., d’ahir el matí, pels voltants de la Torre Picada, del Port de Sóller, amb classe històrica magistral incorporada, gràcies als sabers del bon amic i conseller, Toni Vallcaneras, encarregat d’aquesta històrica edificació de defensa, situada a la Costa de la Talaia, a trenta minuts del Port de Sóller, construïda al segle XVII per a la defensa de la població dels freqüents atacs dels pirates que sofria. Els treballs de construcció començaren l’any 1580, i fou acabada l’any 1623. Actualment, és una de les torres de vigilància més grans i més ben conservades de Mallorca, construïda amb unes 1.300 tones de material.

17,12 durs quilòmetres, amb impressionants desnivells, entre anada i tornada (Sóller – Torre Picada – Sóller), a una mitjana de 12 quilòmetres, per dins aquests encisadors i històrics paratges (val la pena visitar-los, i encara més fer una berenada al primer pis de la històrica i ben conservada edificació, que sobre el sostre guarda, intacte, un dels seus canons de defensa).

I per acabar el petit consell, del que vos parlava al començament d’aquest darrer comentari. Si agafeu un esbraonament, com el que vaig agafar jo ahir, i l’endemà no podeu ni baixar les escales de ca vostra, hi ha una forma molt senzilla i eficaç: BAIXEU DE CUL ENDARRERA.  No tindreu cap problema!

Salut, i bona Setmana Santa!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt