L’Alzinar: Encesa de torres, talaies i talaiots pels Drets Humans i Protecció del Patrimoni

Ahir, dissabte, a més dels llocs habituals, entre ells l’emblemàtica Torre Picada, del Port de Sóller, aquí baix de l’organització dels Escoltes i Sóller Solidari, amb la participació, a la Diada d’aquest any de Catalunya, País Valencià, Múrcia, i Andalusia, es va fer la tradicional encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans 2022, sent l’encarregada de preparar el manifest Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Ciutat de Mallorca, 27-04-1947), cantautora i compositora mallorquina especialitzada en música tradicional de la Mediterrània, i musicació de poesia, formant part des dels seus començaments del moviment de la Nova Cançó, a la dècada dels seixanta.

L’encesa de llums consisteix en la il·luminació de torres de defensa, talaies i talaiots, com a símbol de reivindicació de drets i protecció del patrimoni. L’any passat, a causa de la situació pandèmica, es va haver de fer a través de les xarxes socials; però l’any anterior, el 2020 més de mig centenar de torres, talaies i talaiots es van il·luminar de manera simbòlica com a cant als drets humans i la protecció del patrimoni.

Sant Antoni, un any més sense foguerons.

Demà, dilluns, és la festivitat de Sant Antoni, patró dels animals domèstics i, abans del Covid i mutants successors, dia de Beneïdes. Oblidats per segon any consecutiu els tradicionals focs de Sant Antoni i Sant Sebastià amb les saboroses torrades de llonganisses, botifarrons, xuia i llom, i com no les insuperables espinagades amb anguiles.

Dimecres és també Sant Sebastià, Patró de Ciutat, de nou retallat pel mateix motiu.

Dimarts de la vinent setmana, dia 25 de gener, és el dia de la conversió de Sant Pau, segons les tradicions el millor dia per podar les parres.

I seguint amb les “festivitats” és bo recordar que les Nacions Unides declarà, a pesar dels virus, el 2022 com l’Any Internacional de la Pesca i la Aqüicultura Artesanes.

Dimarts, dia 18, entrem a lluna plena, a les 0-48’ hores.

I seguim amb gelades, sense pluja.

Quin punyetero hivern gelades i més gelades, i de moment sense pluja. I segons el  company Tomeu Mateu Canals “Tenim un gener molt punyetero per fora vila. No és freqüent a Mallorca, ja que normalment les fredoradesaquí venen acompanyades de vent o niguls (invasió d´aire de Tramuntana) i provoca que sigui complicat que geli, però ara, i ni ha per dies, tenim un fort anticicló fred, que provoca que els dies siguin agradables però les nits gèlides ajudat, amés, per estar a l època que la nit és més llarga i per tant les gelades poden durar hores i hores. En resum tenim un clima més semblant al continent que al mediterrani. Crec que tindrem uns dels geners que ensdonarà les mitjana de les mínimes més baixes dels darrers anys”.

L’alzina, arbre sagrat.

L’alzina fou, des de sempre, un dels arbres sagrats més respectats, dins l’antiguitat, per la majoria de religions, al representar la força, solidesa i longevitat. Segons compten les tradicions la clava, o massa, d’Hèrcules (el més gran dels herois mítics per la seva força sobrehumana) era de fusta d’alzina, com també la creu on els jueus, segons la Bíblia,  varen crucificar al també jueu Jesucrist de Natzaret..

L’alzina és un formós arbre molt present dins la Serra de Tramuntana i altres indrets de Mallorca, Menorca i Eivissa. Els mallorquins coneixem bàsicament, a Mallorca, dos tipus d’alzines, la que fa aglans dolços (Quercus ilex subsp. ilex) que en aquets moments estan al seu punt, i la que els fa amargs (Quercus ilex subsp. Bellota), i vos puc assegurar, per experiència pròpia, que si sembres aglans dolços et sortiran alzines amb aglans amargs, no hi ha manera!; el que podria significar que els aglans dolços venen d’una variació genètica produïda per la intervenció humana, com ja va passar també amb l’olivera que, segons Josep Rullan i Mir (autor, entre altres, de la “Història de Sóller”), prové de fer set empelts d’ullastre, sobre el mateix ullastre, fins que es convertí en olivera.

El seu gust és semblant al de les castanyes i es poden menjar crus o torrats. Boníssims!!!

Segons el pare Francesc Bonafé (E.P.R.), un dels meus professors de botànica, autor del llibre Flora de Mallorca, l’escorça de les alzines joves bullida en aigua al 2%, durant mitja hora serveix per curar les llagues de la boca i de la gargamella, aturant també les hemorràgies de les genives, i al 4% neteja el pus de les ferides externes i també serveix per a les sedes i banys de seient.

Les fulles serveixen com a tònic contra la debilitat, molèsties del fetge, diarrees, incontinència de l’orina durant la nit i fluixos de sang de la dona. S’assequen les fulles i es redueixen a pols. Una cullerada d’aquesta pols es mescla amb una tassa d’aigua i es fa bullir durant un quart d’hora, posteriorment es pren en tassetes quatre o cinc vegades al dia. En irrigacions cura els fluixos de sang i petites hemorràgies uterines o vaginals.

El pi, passat i present.

Com han canviat les coses, em comentava l’altra dia el bon amic Pere Joan Adrover: “Anys enrere un pinar era una treta segura ara, avui en dia, ja no val pràcticamentres”.

Del pi, abans se’n feia servir tot. A partir d’un gruix determinat es tallava. Un guarda forestal marcava prop del terra els arbres adequats que es podien eliminar. De la soca se’n feien llistons i perllongues, fins i tot llenyams. El brancam es faixava i es venia per fer foc per cuinar, escalfar-se, per les teuleres, guixeries, cimenteres i forns. Què és de bo el pa i les coques fets dins un forn de llenya, vos ho dic per experiència pròpia!

L’escorça s’aprofitava per a tenyir xarxes. Sense oblidar la resina. A més d’aprofitar-se els branquillons que restaven escampats. Un cop tallats, els pins es procedia a acollar els joves i així no formaven grops que ferien inservible la fusta per obrar.

Es conte que un pi servia per a pagar dos homes, un carro per traginar-ho, al propietari i encara qui el comercialitzava treia el seu jornal.

M’ha impactat.

M’ha impactat i m’ha agradat molt, una de les noves publicitats del Govern Balear, que ve a resumir el què és i que predicam, setmana darrera setmanaal FORA VILA:

“Som el que menjam. A les Illes Balears triam productes d’aquí.

Som lliures perquè podem triar.

Som sostenibles perquè consumim productes quilòmetre zero.

Som sans perquè ens cuidam amb qualitat.

Sem solidaris perquè miram per la nostra gent, agricultors, ramaders i pescadors.

Som ales Illes i som el que menjam”.

Foto portada: Pep Puig