L’Alzinar: La pèrdua de biodiversitat i la majestuosa natura, a pesar de certs polítics

La natura és preciosa, de colors verds, grocs i marrons, ocupada per arbres, i també d’animalons… (Ina).

És per gaudir-la i respectar-la, però, desgraciadament hi ha gent que considera que té dret a embrutar les nostres muntanyes, els torrents, les platges, els carrers, les places, la mar…

Quan cau el capvespre i la llum es fa quasi transparent, dins aquesta sorprenent i dolça primavera, amb les oloroses flors i els arbres rebentant les seves diminutes fulles, amb les tapereres reviscolant, amb aquest agradable perfum de flor de taronger, de roses, de menta i farigola, amb les dolces maduixes alegrant els nostres sentits degustatius, amb les margalides decorant majestuosament les marjades i els cants dels ocells silvestres, el fet de voletejar de les abelles i les papallones, és molt trist i desagradable, i una llàstima trobar-nos amb poc afortunats restes d’activitat humana: llaunes, botelles, plàstics, vidres romputs, porqueria…

És el preu de la modernitat, d’una modernitat mal entesa per alguns, de la democràcia incompresa, dins la que massa gent es sent propietària del seu piset, del seu utilitari i alguns de la seva petita parcel·la, però en contrapartida tenen molt poc sentit comú i menys sentit comunitari, i són aliens a tot el que no és, o es pensen que no és seu. No els interessen els béns de tots. Són, majoritàriament, aquests jovençans, o aquests ja un poc més majors, que fan la botellada, (incorrectament anomenada per alguns mitjans: ”botellot”), que cremen papereres, que destrossen els senyals viaris, que deixen plenes d’excrements, orins, i porqueria les places i recintes esportius.

Els fems que genera cadascú de nosaltres, quan sortim dins el poble, o bé a la natura, l’hem de saber agafar i dipositar-la, de manera selectiva, als contenidors. Recorda, que si no t’emportes les deixalles de la muntanya, a la nit els animals les escamparan per tot arreu cercant menjar. Si t’agrada trobar els espais naturals i les àrees recreatives netes de brossa, has de ser el primer es no embrutar-les.

Pèrdua biodiversitat.

Segons els estudiosos, segons els entesos, el risc de pèrdua de biodiversitat està augmentant dràsticament en una magnitud sense precedents dins tota la història, provocada desgraciadament per una de les principals espècies que componen aquesta mateixa biodiversitat.

Podem assegurar, sense cap mena de dubte que, com hem dit moltes vegades, eren molt més ecologistes els nostres padrins que la majoria dels que defensen avui la conservació del medi ambient, inclosos els polítics i funcionaris de torn, dins el que una de cada vuit espècies animals, i moltes vegetals, de tot el món, estan ja en perill d’extinció.

Durant mils i mils d’anys, els nostres avantpassats han desenvolupat una àmplia gamma de plantes aclimatades i animals domesticats que ara l’agricultura comercial moderna s’està carregant, en centrar-se en unes quantes varietats de cultius que, pot ser, en aquests precisos moments, siguin més rendibles, però que estan fent desaparèixer l’agricultura tradicional, a un ritme entre cinquanta i cent vegades superior al ritme natural, parlant-se ja d’una sisena extinció massiva, sent un dels símptomes més preocupants del deteriorament ambiental (i amb això no té res a veure-hi el punyetero coronavirus, o covid-19, que en aquests moments pareix ser el culpable de tot el que hi ha hagut i per haver-hi, mentre els poderosos segueixen omplint-se les butxaques – Esperem que algun dia la història -ja que ara ja no creiem amb la justícia-, posi a cadascú al seu lloc), en constituir un procés irreversible que ens priva, per a sempre, d’un material genètic únic i irreemplaçable, del qual potser, ni tan sols sapiguem, encara, les aplicacions pràctiques que podria tenir en benefici de la mateixa humanitat que s’ho està carregant.

En aquests precisos moments, el 42 per cent de la superfície de les Illes Balears (unes 220.000 hectàrees) està catalogada com  a forestal (pinar, alzinar, mates…) augmentant inexorablement any a any, a passes agegantades (la Natura recobra el que és seu, per l’abandonament del camp i les absurdes normes imposades pels impresentables polítics de torn), i el restant és, de moment, el sòl urbà i agrícola. Segons un reportatge publicat l’any passat en aquestes mateixes planes, desgraciadament en aquests moments hi ha ja més de nou milions de metres cúbics de combustible vegetal acumulat dins les nostres muntanyes.

Herbes mallorquines.

Prop d’una desena d’empreses illenques fabriquen i comercialitzen avui en dia les populars herbes  mallorquines, beguda espirituosa amb base d’anís (dolç o sec), amb herbes macerades que podem trobar dins els nostres horts i olivars, comercialitzant-sefa dos anys, abans de començar la pandèmia, segons les males llengües, un total de prop d’1.190.000 litres.

Paral·lelament a aquest negoci són molts els illencs que fan, durant aquest mes de maig, les seves pròpies herbes, molt més saboroses i beneficioses que les industrials.

Les herbes mallorquines es poden fer de tres formes: dolces (amb anís), seques (amb cassalla, i són molt més fortes),  o mesclat (50%) d’anís i 50% de cassalla).

Començàrem per posar les herbes aromàtiques dins el barral, o botella de vidre predominant el fonoll, després hi anirem afegint el tarongí, herba sana, menta, herba Lluïsa, camamilla, romaní, ginebró, moraduix, til·la, fulles i flors de taronger, fulles i flors de llimonera, una nou verda xapada, grans de cafè, una branqueta de pi, una branqueta de mata, un tros molt petit de ruda, al gust de cada un, però sense que predomini el gust d’una per damunt l’altra. Seguidament omplirem la botella, o barral, amb el tipus de licor escollit, tapant-la amb un tap de suro, deixant-la dins un lloc fresc i obscur. A partir dels tres o quatre mesos ja es pot començar a degustar tenint en compte, això sí, que se n’ha de fer un consum responsable.

Sedentarisme.

La major part dels factors més importants per a la salut, segons l’OMS, estan relacionats amb la pràctica de l’activitat física, portar una dieta sana i equilibrada, descansar i dormir les hores necessàries i oblidar totalment els estils de vida sedentaris, lamentablement tan de moda entre cert sector de la joventut illenca d’avui en dia.

Desgraciadament els jovençans i jovençanes passen gran part del temps en llocs tancats, dedicant de cada dia moltes més hores a activitats sedentàries, com la tradicional de mirar la televisió, o les més modernes i més “guais”, de navegar per internet i jugar amb la videoconsola, o la tauleta. No volem dir amb això que sigui negatiu que els nens es familiaritzin amb la tecnologia, però sí que s’han d’establir períodes de descans entre aquestes activitats, i que no ens hem de passar tot el dia davant les pantalles.

La despesa de la necessària energia entre adolescents s’ha vist reduïda en unes 800 quilocalories diàries que no es compensen, ni de bon tros, amb una disminució de la ingesta, gràcies especialment al menjar fems, del que tantes vegades hem parlat en aquestes mateixes línies. Consegüentment no és d’estranyar que les anomenades “noves malalties” com l’obesitat, la diabetis de tipus 2 i les dislipèmies (greixos en sang) vagin en augment, dia a dia.

Els majors, mirall on moltes vegades es miren els més jovençans, han de procurar ser un exemple per a ells, ja que si els primers practiquen uns bons hàbits, als segons els serà molt més fàcil seguir-los.