L’Alzinar: Les gelades del gener i la pol·linització que segueix a la baixa de manera espectacular

La “calor” típica d’aquestes darreres setmanes sembla que ens ha deixat definitivament, acabant de cop amb el retorn sobtat de l’hivern, amb record de gelades durant aquest recentment inaugurat 2022, que ha anat acompanyat de neveta al Puig Major, i núvols i ruixats com cal (molt agraïts pels pagesos), gràcies a l’esperat, i per alguns desitjats (no és el meu cas, ja que tinc les mans i els peus plens de fastigoses sedes) front amb fred polar que ens ha estat matxacant aquests darrers dies. Com a curiositat, ahir el matí, vaig haver de tirar dues poalades d’aigua al vidre frontal de la furgoneta per poder arrancar, perquè tenia una placa de gel de més de mitja doblada del dit petit de la meva mà. Sembla, segons els entesos que, a partir d’avui vespre, aquestes gelades poden començar a minvar una mica.

De totes maneres jaquetes, abrics, gorres, capells, guants, bragues pel coll, i jerseis i més jerseis (millor polars), tornaran a ser la tònica habitual.

Avui, diumenge, la lluna entra a Quart Creixent, a les 19-11’ hores, recordeu que durant aquest període que entrem la vitalitat de les plantes és major i tenen més força per defensar-se dels paràsits i les malalties, i aporten més vitalitat als sortats consumidors.

És temps de florir els ametllers (“Les gelades de gener fan florir l’ametller”), espectacle captar per milions de càmeres de fotos que cada any immortalitzen les belles estampes dels ametllers florits, des de sempre una de les imatges icòniques de les Illes Balears, sense oblidar els medicinals eucaliptus i mimoses; a més és quan els moixos i molts més animals estan més encelats, i a punt per tenir descendència, i com comentàvem ja la setmana passada és la millor hora per posar les lloques a covar.

Després de la collita d’olives ve el torn de podar els ametllers i triturar les branques i tanyades tallades que no es puguin emprar a l’escalfapanxes o al forn de llenya. Avui, en pujar a empeltar alguns ametllers (de prunes, albercocs i peixes) he pogut gaudir dels primers arbres florits d’enguany, imatge que ha aconseguit alegrar, encara més, aquest gris i fred capvespre d’hivern a l’olivar de Sa Figuera.

L’ametller és sempre el primer arbre a oferir-nos les seves delicades i vaporoses flors, és un miracle més de la natura, d’impressionada bellesa, quan el fred és encara bastant intens, sobrevivint  a les gèlides temperatures hivernals.

L’ametller és l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció. Però, a pesar de tot, la floració d’aquest, i altres arbres, no és una activitat poètica per a ells, sinó el mecanisme per perpetuar la seva espècie. Les flors no són l’amor platònic que canten els poetes, sinó els òrgans sexuals de les plantes i sense elles no hi hauria fruits ni descendència.

Mallorca es tornarà a cobrir aquests dies d’un mantell de tonalitats rosàcies i blanques, que aprofitaran abundants illencs, i especialment bastants de turistes (molts d’ells alemanys) que es desplacen a les nostres contrades pràcticament per gaudir del seu encant.

Encara que el nostre jardí es trobi en el moment més tranquil de l’any, podem aprofitar per sembrar les plantes vivaces que floriran a la primavera.

És el moment de podar els rosers i realitzar la poda de formació i manteniment d’arbres ornamentals.

Recorda que les plantes que estan florint necessiten més aigua, compost i cobertura que les restants.

Per una societat més justa.

Acabem d’entrar dins el 2022, un any que es preveu encara més dur per als més desfavorits, un any en què l’amor, la pau i la tranquil·litat s’allunyen de cada vegada més, un any anhel que torna a semblar que anem cap a un trist final mai desitjat.

Està augmentant dia a dia la penúria, LA POR, el pànic, l’odi, la fam, la violència, la destrucció, la crisi enterbolida (emmascarada pels creadors Covid i els seus mutants descendents) per aquells que només pensen amb els seus propis interessos.

Dins aquesta època de materialisme, frivolitat, indiferència, violència és necessari començar a reaccionar per intentar salvar el més sagrat que, de moment, encara té l’home, i que inexorablement està a punt de perdre a favor de certs sectors que només cerquen ànsies de poder i destrucció, amb un final tan lamentable com l’alineació de tota persona supervivent dins el “seu” ordre mundial.

És necessari, fins i tot, que prenguem cada vegada més seriosament l’elecció dels productes locals, que donem suport als pagesos mallorquins, és una obligació que tenim tots els que volem que les coses canviïn d’una vegada per a sempre.

Vos animem a comprar productes locals, o de quilòmetre zero, si potser ecològics i artesans, que doneu suport als comerciants del vostre barri, de la vostra ciutat. Així tot redundarà en bé de tots!

En principi, crec que tots estem d’acord en el fet que NO és normal que els aliments i la fruita que mengem diàriament venguin de lluny, de molt lluny, augmentant encara més la contaminació, minvant la nostra economia, fomentant l’abandonament dels nostres horts.

La tasca que fan dia a dia els nostres pagesos és molt important per a la conservació del nostre entorn; per tant, els consumidors també hauríem de correspondre comprant els productes d’aquí, contribuint així a la conservació del medi ambient.

A més, diversos estudis recents evidencien un descens del consum de fruita: actualment, només el 37,8% de la població en consumeix diàriament, i moltes vegades inclús per sota de la quantitat mínima diària recomanada, que és de tres peces diàries.

Jo menjo fruita local (quasi una dotzena de peces diàries) i recomano als lectors que en comprar-ne sigui de la mateixa localitat, o de qualsevol illenca propera, mai, per norma, de cap altra part del món. I menjo fruita local i de temporada també perquè és més bona i més saludable, i perquè m’agrada passejar pel mercat, per la cooperativa, o millor comprar directament als mateixos pagesos, i com és lògic, collir-la dins el meu petit hortet.

La pol·linització davalla espectacularment.

Saps com són d’importants les abelles i altres pol·linitzadors?

Va ser Albert Einstein (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 – Princeton, Nova Jersey, 18 d’abril del 1955) que va dir que si desapareguessin les abelles de la Terra la humanitat tindria els dies comptats.

Nombrosos estudis ens van alertant d’una gran disminució de la població de les abelles i altres insectes pol·linitzadors, que a més podria tenir molt a veure amb l’actual canvi climàtic, degut a l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle.

Sembla un factor decisiu el desajust entre el temps en què les flors estan obertes i el temps en què les abelles surten de la hibernació, inclús dins ambients completament lliures de pesticides i pertorbacions humanes. 

Cal exigir amb contundència als distints governs, lleis que donin suport a la sostenibilitat, eliminar la sobrepesca, legislar un nivell de desforestació zero… i no només propaganda verda, com desgraciadament fins ara.

Higiene bucal.

Moltes vegades hem comentat que el cos és tot una unitat, i què tots els òrgans estan interrelacionats, i la boca no és precisament l’excepció. Hem de fer més cas dels consells dels dentistes, ja que és essencial tenir una perfecta higiene bucal, perquè de cada vegada hi ha més evidències que el nostre estat dental, i de les genives, afecta directament a la salut en general.

Un estudi realitzat fa pocs anys, a Escòcia, va detectar que les persones amb mala higiene bucal tenen un risc d’un 70% superior a la de les persones que es raspallen les dents dues vegades al dia, establiment clarament un vincle entre la periodontitis (o gingivitis, inflamació de les genives) i l’arterioesclerosi (placa arterial), el que demostra que moltes malalties del cor es poden prevenir senzillament, amb mesures d’estil de vida simples, incloent-hi l’acte de rentar-nos les dents, després de cada menjada.

La gingivitis afecta la mandíbula i el teixit en contacte amb l’os. A partir d’aquí, els bacteris poden entrar fàcilment en el torrent sanguini, on causen inflamació i atacar la paret del vas.