El vaixell romà de Ses Fontanelles transportava salsa de peix, oli i vi dins 250 àmfores
Mentre continuen els preparatius per a l’extracció prevista per a la tardor del primer vaixell sencer romà que s’extraurà del mar Mediterrani, s’ha publicat el primer estudi sobre el seu origen, la càrrega que transportava i, gràcies a una moneda trobada a dins, també tenim la data de l’enfonsament.
L’estudi titulat “Aproximació multianalítica a l’excepcional naufragi tardorromà de Ses Fontanelles” ha estat publicat a Springer Nature i dóna les primeres llums sobre una embarcació que ha estat 1.600 anys enterrat a pocs metres de la costa, a Ses Fontanelles, en plena badia de Palmell.
Quan s’aconsegueixi extraure el peci, es dessalinitzarà durant dos anys en aigua dolça i després es procedirà a la restauració i exposició.
L’article presenta els resultats d’una aproximació analítica provisional al naufragi tardorromà de Ses Fontanelles. Admeten que “l’excel·lent estat de conservació del casc i de la càrrega, incloses àmfores amb inscripcions pintades (tituli picti), i la seva ubicació en aigües poc profundes davant d’una de les principals platges turístiques de l’illa, en fan una troballa única a la Mediterrània”.
Procedent de Cartagena
Una primera temporada d’excavacions permet concloure que l’embarcació va partir probablement de la zona de Cartagena, al sud-est de la Península Ibèrica, transportant un carregament de salsa de peix, oli i vi (probablement també algunes olives conservades en derivats del raïm), transportats en tres tipus principals d’àmfores que sumen fins a 250 unitats.
L’anàlisi de la fusta mostra, com es coneix a la construcció naval romana, una clara selecció de recursos forestals. Els constructors navals varen utilitzar pi per a les parts longitudinals del casc, mentre que per a les peces petites relacionades amb el sistema d’acoblament (clavilles, mortalles i espigues) i sotmeses a un gran estrès van seleccionar fustes més dures, principalment Cupressaceae, Olea europaea i Laurus nobilis
A més, l’estudi revela que es varen utilitzar principalment branques de Vitis vinifera, però també altres plantes herbàcies, com a material d’estiba per protegir la càrrega durant el viatge. Els resultats ajuden a donar una mica de llum sobre diferents aspectes d’aquest vaixell singular enfonsat en aigües palmesanes i contribueixen a mostrar el benefici d’aplicar les ciències arqueològiques a l’arqueologia marítima.
Segons aquest estudi, les restes es troben a només 65 metres de la costa i a només dos metres de profunditat en una zona molt transitada de la costa, cobrint una àrea d’aproximadament 12 metres de llargada per 5 metres d’amplada. L’excel·lent estat de conservació ajuda a reconstruir la composició i la disposició de la càrrega.
El casc estava dividit en seccions horitzontals mitjançant mampares verticals, que servien per organitzar la càrrega dins el celler. També cal destacar que el casc està molt ben conservat de proa a popa (alçada aproximada d’1,5 metres).
L’anàlisi de la ictiofauna realitzada pels científics ha contribuït a comprendre que la salsa de peix que transportava l’embarcació es preparava bàsicament amb petits peixos, particularment anxoves, però amb presència de sardina. També és possible que la càrrega, fins ara invisible, ocupés part de l’espai de la cuina.
L’anàlisi petrogràfic de les àmfores suggereix un origen del carregament al sud-est de la Península Ibèrica, i particularment a Cartagena o als seus voltants. L’estudi de la fusta dels elements del casc i de les branques i plantes herbàcies recuperades suggereixen espècies pròpies d’una regió temperada, principalment a zones costaneres i zones baixes, descartant l’ús d’espècies de vegetació muntanyosa compatibles amb la zona del sud-est peninsular.
A la llum d’aquesta primera aproximació analítica, és molt probable que el navili partís d’algun port de la zona, potser de la ciutat capçalera de Carthago Nova o Carthago Spartaria (actual Cartagena) a l’antiguitat tardana. El vaixell probablement va partir de la ciutat o d’algun port proper i es va enfonsar per causes que encara no s’han pogut aclarir a la badia de Palma, en una zona on aparentment no hi ha cap perill per a l’embarcació.
Des d’un punt de vista més metodològic, els estudiosos esperen que aquesta anàlisi provisional demostri que fins i tot en els casos en què els recursos, i per tant el mostreig, són limitats, una pregunta arqueològica inicial ben definida i una selecció precisa de mostres poden ajudar a obtenir resultats analítics que ajudin en la interpretació arqueològica i històrica del comerç mediterrani romà i tardoantic.
Segons indiquen els científics, les perspectives de futur inclouen un gran projecte multidisciplinari i interinstitucional per finalitzar l’excavació del naufragi, l’estudi complet de la càrrega i l’arquitectura naval i l’avaluació de les possibilitats d’extracció del casc per a exhibició futura. Tot això comptarà amb un enfocament multianalític integrat i extens que podria servir per confirmar o refutar algunes de les hipòtesis inicials proposades i certament per donar llum sobre aquest excepcional naufragi trobat en aigües de Mallorca que marca un abans i un després en l’arqueologia naval de tota la Mediterrània.