Ara llegint
L’Alzinar: Menjo pa de Xeixa, soc cicloturista i n’estic molt orgullós

L’Alzinar: Menjo pa de Xeixa, soc cicloturista i n’estic molt orgullós

Soc cicloturista, sempre he considerat que ho soc, encara que, per diversos motius, entre ells el maleït coronavirus, porti una temporada donant molt poques pedalejades, només les imprescindibles amb els alumnes de la nostra Escola de Ciclisme.

Soc cicloturista i n’estic molt orgullós. Abans també he estat ciclista, he corregut voltes, campionats, curses, ciclocròs, dins carretera, dins pista, dins circuits… També he estat atleta, i he corregut maratons i ultramaratons. I també n’estic molt orgullós.

El cicloturisme és viatjar amb les mateixes forces i perdre’s en la natura, gairebé com un animal silvestre. El cicloturisme és mantenir el cos sa i el planeta net.

Avui en dia la bicicleta s’està consolidant, cada vegada més, com un mitjà de transport eficaç, barat, saludable i no contaminant per a la ciutat i els nostres estimats pobles, un excel·lent mitjà per fer turisme i recórrer el territori a un ritme tranquil i respectuós amb l’entorn: fent cicloturisme.

I no perdem l’autocrítica. Els cicloturistes també som, algunes vegades, grossers i egoistes. També ens saltem algunes vegades algunes normes de circulació. El cicloturisme és un bell esport, però no fa superhomes als qui ho practiquen.

En el cicloturisme cada mirada a la cuneta, o als paratges que ens envolten, és una nova imatge, un nou impacte pels nostres sentits, un nou estímul que produeix qualsevol reacció.

Cada pedalada cicloturista és un camí cap a qualsevol part, però sempre cap a llocs nous, perquè mentre el món sigui rodó i l’home mantingui el seu esperit nòmada, les úniques limitacions que trobarà al seu camí seran les de les seves pròpies pors, les de la seva pròpia ment.

Com qualsevol altre esport, ens pot fer millors persones, però això depèn de cadascú, no només de la bicicleta.

El  cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És  sinònim de llibertat i d’independència.

El cicloturista és un esportista que pedaleja per gust, que sap posar el seu amor propi a l’altura de les satisfaccions del turisme intel·ligentment comprès, que no es  limita  a fer el recorregut dins un temps satisfactori, que  s’atura quan  li sembla i observa el paisatge i en gaudeix d’ell, que no necessita tribunes ni espectadors, n’hi ha d’estar pendent d’un  cronòmetre, ni d’un xip.

Les bicicletes també són per a l’estiu. L’estiu és temps de vacances, i una manera d’aprofitar-les pot ser descobrint els nostres voltants, o territoris més llunyans, movent-nos amb bicicleta. Cadascú, és clar, fins allà on pugui, d’acord amb les seves possibilitats.

Amb bicicleta, o sense,  bon estiu i bones vacances, els que tingueu el plaer de tenir-les!

El pa de xeixa ha tingut molt bona acollida a la germana illa d’Eivissa. (Foto: Maria Gibert).

Blat i pa de xeixa.

Augmenta en un 140% la sembra de blat de xeixa, a Eivissa, segons ha destacat recentment en un comunicat el Consell d’Eivissa, el que ha portat la promoció del consum d’aquest saludable pa (i altres derivats), elaborat a partir d’aquest blat, a través de set forns de l’Illa.

Segons la mateixa font, fins al 2010 la superfície de cultiu estava estabilitzada al voltant de les 20 hectàrees, mentre en el 2019 ja es varen superar les 35 hectàrees, arribant-se aquest any a les 48.

Des del seu llançament el pa de Xeixa ha tingut molt bona acollida, especialment entre la població de més edat, recuperant gusts i sensacions pràcticament oblidats.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt