L’Alzinar: Pacificació del trànsit, productes ecològics i retalls sanitaris
A pesar que la llei teòricament ens protegeixi, estic cansat de què els exaltats de torn em xiulin, em passin a velocitat frenètica, contaminant i posant en perill la meva fràgil i apreciada vida, quan vaig tranquil·lament passejant, quan vaig a treballar al meu olivar, o a instruir als alumnes de la nostra escola de ciclisme sollerica (per cert, la més antiga i prestigiosa de les Illes Balears) amb la meva bici. Estic cansat de sentir insults, estic cansat d’haver de suportar conductors mal educats, mal parlats i temeraris, i que damunt sembla que els han regalat el carnet de conduir, o l’han trobat dins un paquet de sabó de rentar.
Estic cansat que a la recta de Palma alguns autocars em passin a tota velocitat (inclòs a molta més de la permesa, segons els senyals de circulació), sense respectar cap de les mesures de distanciament establertes, i què amb el seu cop d’aire em facin tambalejar i quasi em tirin dins la cuneta.
Si, estimats lectors pago, de moment, com alguns de vosaltres mateixos, tots els meus impostos, i teòricament tinc els mateixos drets per emprar, amb la meva veterana bici, la “Macario”, les carreteres i els carrers de la meva estimada ciutat i voltants.
Comença a ser hora de què la Policia Local, la Guàrdia Civil i la Policia de Trànsit s’involucrin un poc més amb salvaguardar els drets i les vides dels soferts usuaris de la bicicleta, tant federats, com ciclistes urbans.
Comença a ser hora que dediquin més esforços en potenciar una millor mobilitat, dins les ciutats i localitats illenques, amb mesures que ajudin a pacificar el trànsit i donar un major protagonisme als vianants i usuaris de la bici, amb la implantació de més zones 30, que en alguns llocs ja s’han començat a implantar, objectiu essencial en l’estratègia de la reducció de la sinistralitat.
I no estaria de més que molts es rellegeixin el Codi de Circulació, del que sembla no tenen coneixement ni de la seva existència.
Amb això no vull dir que els ciclistes ho facin tot bé, ni molt menys, com tot dins el món hi ha ciclistes bons i dolents, i conductors bons i dolents.
La pacificació del trànsit és, indiscutiblement, la millor manera d’impulsar una mobilitat segura i sostenible, especialment als nuclis urbans, a més de la solució més bona per reduir la contaminació (què tantes morts causa a l’any), i els morts i ferits per accidents.
Productes ecològics.
Sortosament de cada dia estan més demanats els productes ecològics a Mallorca. De cada vegada són més els pagesos i les persones que es dediquen a la seva producció, a pesar de l’esforç i la dedicació que exigeixen.
La nostra illa compte amb una variada producció ecològica (molt més de 600 productors) que abasta des de l’agricultura fins a la ramaderia, passant per la roba, productes de neteja, menjar, forns de pa… De cada dia són més els petits empresaris que aposten pel que és ecològic, el natural; que produeixen productes d’origen vegetal o animal, sense residus, sense sobreexplotació al medi ambient, i el més important, amb la seguretat més gran alimentària per al consumidor final, ja que en la producció convencional hi ha contaminació degut al reiterat ús de pesticides, herbicides, antibiòtics, hormones…, que indiscutiblement passen a la cadena alimentària, perjudicant seriosament la salut.
Un total reial de prop de 28.000 hectàrees es cultiven ecològicament dins les Illes, segons les dades del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica, després de la revisió exhaustiva de la implacable Unió Europea.
I va augmentant de cada any el nombre de pagesos que es dediquen, com a mitjà de vida, o com a passatemps, a aquesta modalitat agrícola sostenible, afavoridora de la salut i el benestar, dins la que estan absolutament prohibits tots els productes químics, els herbicides i, per descomptat, els organismes genèticament modificats, emprant-se només compost, adobs verds i fems animals, a més de la cobertura vegetal (tal com ja ho feien els nostres enyorats padrins), fent una rotació costant dels sembrats per ajudar a la regeneració de la terra.
Retalls sanitaris.
La pèrdua de qualitat que ha anat perdent l’assistència sanitària, a causa dels continus retalls, d’aquests darrers anys, augmentada pels temuts efectes de la nefasta Covid-19, o coronavirus, és indignant. La caòtica, i més que crítica situació, en aquests moments en què les llistes d’espera assoleixen de nou rècords històrics, afegit a la reducció de personal sanitari, i contínues dimissions i cessaments que s’estan produint en el sí la seguretat social ens fa molt mal pensar.
Els governs, de qualsevol color i ideologia, poden prendre moltes mesures que no requereixen amplis recursos, poden endurir les penes contra el frau fiscal (tots hem de ser iguals davant la Llei, com molt bé anomena la Constitució, però no fan complir els polítics de torn), i al mateix temps es poden retallar altres partides no tan necessàries… La salut i la formació han de ser els dos eixos primordials de qualsevol civilització que s’apreciï una mica.
A més la majoria de vegades la crisi és deguda a no planificar, a no saber distribuir, a “endollisme”, a mancança de prioritats…
La sanitat ben portada és –us ho puc assegurar- un gran negoci, i si es privatitza, que sembla és el que ens caurà aviat damunt (és igual si comanden les dretes o les esquerres), si seguim per aquest camí, alguns encara es faran més multimilionaris del que són… i molts de nosaltres no podrem pagar les sucoses intervencions sanitàries, ni tan sols els costosos medicaments.
És trist, molt trist, el panorama. I jo em demano, per això he estat pagant religiosament i ininterrompudament durant quaranta-vuit anys les abusives quotes de la seguretat social?