L’Alzinar: Què podem fer el mes de desembre als horts i els robatoris a fora vila

DANAS i més DANAS, fred i més fred de ple hivern, vent i més vent, els torrents segueixen amb el seu cabal d’aigua, ja disminuït pràcticament als mínims, els horts encara estan tots plens de fang, mentre segueixen les punyeteres ventades, amb tots els seus inconvenients i perjudicis, havent deixat reixes i estalons romputs (com dèiem ja fa un parell de setmanes tornarem tenir problemes amb els del Consell per canviar-los) per terra, marges mil·lenaris espanyats (els bons professionals dels marges en sec han tingut treball extra), hortalissa i canyes arrabassades, branques d’arbres, i molta, però molta, fruita per terra. Una autèntica pena!

I com no, tornem a tenir damunt (ja ho vàrem pronosticar a començaments d’estiu) la punyetera COVID, amb aquestes de cada vegada més perilloses mutacions (el món està ple de malparits)…

Ja ens ha arribat per aquí l’ÒNICRON, la darrera variant coneguda, molt més transmissible què l’anterior Delta, que sembla ens ve aquesta vegada de per Sud-àfrica, amb almenys un cas confirmat dins Mallorca, amb quarantena inclosa, per a tots els possibles contaminats, a pesar de portar les tres vacunes establertes en aquests moments…

I per si no fos suficient hi ha en aquests moments 1.500 alumnes de les Balears, en quarantena, després d’haver-se detectat 256 contagis de Covid en els col·legis illencs, durant aquestes dues darreres setmanes. I si peguem un botet un poc més amunt, veurem que per Alemanya, en un dia, s’han detectat prop de 65.000 contagiats i 378 morts.

Quines festes de Nadal i Cap d’Any ens esperen?

Això si, enguany haurem pogut menjar esclata-sangs ben a bastament…

A més d’esclata-sangs també hem tingut picornells, blaves, gírgoles, cames seques, cames grogues… a voler!  Una autèntica festa per als paladars!

Segueixen els robatoris al Fora Vila.

I mestres tant, per més inri, segueixen les allaus de robatoris per fora vila (per necessitat, per vici, o per negoci?), tant a cases, porxos, horts, olivars, comerços i també a vehicles aparcats.

Els amics de les coses alienes no tenen límits ni fronteres! Com a curiositat la setmana passada robaren a Sant Joan dues caeres, de color gris, amb les inicials JO, què per cert coincideixen amb el meu nom i primer llinatge.

D’entrada hem d’anar ben alerta a deixar els vehicles (cotxes i motos) oberts, les bicicletes ben fermades (les dues rodes amb el quadre) llevant el seient, comptaquilòmetres, pompa i eines de recanvi. Tancar bé les portes i finestres de les cases, porxos, xalets, i no obrir de cap de les maneres als desconeguts i sospitosos, i molt especialment no deixar eines de feina, ni cap mena de material valuós a la vista (ja he tingut un parell de visites indesitjades per s’olivar de Sa Figuera).

I molt important davant el dubte de sospitosos deambulant per les vostres possessions aviseu immediatament als guàrdies municipals o al telèfon 112.

Hem entrat de ple dins l’hivern.

Tot i tenir un ambient hivernenc des de fa un parell de setmanes, l’entrada oficial a  la darrera estació de l’any, l’hivern, no es produirà fins al dimarts, dia 21 d’aquest mes, a les 16-59’ hores.

Des de dimarts, dia 7, al divendres dia 17, es podran veure la pluja d’estels fugissers de les Gemínides, a pesar que sembla que el punt àlgid serà el dilluns, dia 13, amb uns 120 meteors per hora. Les Gemínides tenen una gran densitat i són les més visibles de tot el calendari de pluges d’estrelles.

Comencem bé la vinent setmana, amb el pont de la Constitució (dilluns, dia 6, festa de la Constitució i dimecres, dia 8, festa de la Immaculada Concepció, mare de Jesús de Natzaret).

I alerta segons quins polítics, i amics de l’aliè, dijous, dia 9 és el dia mundial contra la corrupció! Divendres dia dels Drets dels Animals. I dissabte Dia Internacional de la Muntanya, que per cert,  dilluns passat va perdre un dels seus més acèrrims defensors, Carlos Zayas, d’Amics de la Terra, a vuitanta-vuit anys, després de tota una vida dedicada a la defensa de la terra, l’ecologisme, la política, els drets humans  i la democràcia.

Al desembre no hi ha valent que no tremoli.

Sempre havia sentit dir als meus padrinets que “al desembre no hi ha valent que no tremoli”, i efectivament ja fa un parell de setmanes que hem hagut de treure els jerseis, jaquetes i abrics i posar les estufes, calefaccions i escalfapanxes en marxa amb l’arribada d’aquesta, per molts, esperada fredor (jo soc home de primaveres i estiu), més d’acord amb l’època què ens trobem, amb molt de fred, i nevades a partir de mil metres, amb advertències que arribin a cotes baixes, sense oblidar les pluges que ens han acompanyat aquests dies.

El desembre és el dotzè i darrer mes de l’any del calendari gregorià, i compte, com el vinent gener, amb trenta-un dies, així anomenat per haver estat el desè mes de l’any (llatí decem = deu) del primer calendari romà (només tenia deu mesos) abans la reforma de Numa Pompili, quan es va decidir afegir-hi els mesos de gener i febrer, els quals van donar lloc al calendari tal com ho coneixem avui en dia.

Demà, dilluns, dia 6 de desembre, és el dia de la Constitució Espanyola, festa estatal, com passat demà, dimecres, festa religiosa de la Immaculada Concepció. Més endavant, tan creients com no-creients, si les autoritats ens ho permeten, celebrarem les Festes de Nadal i Cap d’Any.

Sense alegria.

La punyetera Covid-19, o coronavirus, més les darreres variants, i les seves nefastes conseqüències, tant de salut, com econòmiques, està fent vertaders estralls dins els sectors econòmics més fluixos, els jubilats, els treballadors assalariats, els autònoms i les petites empreses, mentre els potentats són de cada dia més poderosos i milionaris, i a pesar d’apropar-nos a ritme galopant al teòric naixement de Jesucrist (data totalment improbable, fitxada al segle IV), les tradicionals festes nadalenques, no es veu gens d’alegria als carrers (a pesar de les pomposes il·luminacions, totalment prescindibles en aquests durs moments), places, tendes i mercats, i molt possiblement degut a la nova onada virulenta que s’està apropant haurem de tornar a oblidar els dinars i sopars familiars, els dinars d’empresa, d’amistats…

Malauradament, aquestes vinents Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis (no sempre foren tres els Reis, i Baltasar no fou negre fins al segle XVI), poden tornar a ser de nou les més tristes de la nostra existència, al no tenir el més important, l’alegria i ganes de gaudir de l’entorn, de la família, dels amics, del menjar tradicional (torrons, neules, coques de Nadal, bombons, cava… aquestes tan belles trobades que es remunten a tradicions i llegendes ancestrals, que havien passat a formar part de la nostra cultura, de la nostra forma de ser), de retrobar-nos després d’una llarga temporada, d’abraçar-nos, de besar-nos…, i que enguany, desgraciadament molt possiblement tornaran a ser enyorats records dins aquest crític i depriment mes de desembre.

Què podem, fer als horts.

A causa de les baixes temperatures, humitat i molt de fang, el desembre és un mes de poca feina als horts i olivars.

Així i tot, podem sembrar alls tendres, api, cebes tendres, ciurons, naps, raves, ravenets, remolatxa, julivert, lletugues, faves, bledes i pèsols.

És temps de collir cama-roges (quines sopes més bones vàrem fer amb cama-roges salvatges), alls tendres, patates, murtons (els del nostre olivar són molt dolços i saborosos-, olives negres per a salar (els que en tenen, ja que a s’olivar de Sa Figuera, suposo que a causa de l’exsecallada, no n’hem poguda collir cap ni una), colfloris, carxofes, cols de tot tipus, enciams de totes les varietats, escaroles, espinacs, llimones, les darreres clementines, mandarines (en aquests moments ja són molt dolces i saboroses), naps, pastanagues, porros, bledes, raves, faves tendres, remolatxa, pèsols, els primers aglans dolços, i les darreres carabasses (na Wendy ens fa un puré de carabassa què és mel).

Passades les primeres gelades és l’època ideal per podar tota mena d’arbres i arbustos de fulla caduca (arbres d’ombra, arbustos que no floreixen a la primavera, i fruiters com ametllers, pomeres, pruneres, pereres, codonyers, melicotoners…).

És realment el millor més per sembrar arbres i arbustos de fulla caduca. L’ametller és el primer arbre fruiter a sembrar. Si el planteu més tard, el resultat no serà tan positiu, i les seves flors ja ens anunciaran la primavera.

Encara som a temps de sembrar els bulbs que ens floriran a la primavera, i els nadalers (Euphorbia Pulcerrima) que han d’estar a llocs ben il·luminats, i a una temperatura i humitat constants.

Desembre i les seves dites populars.

• Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.
• Desembre mullat, gener ben gelat.
• Desembre nevat, bon any assegurat.
• Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.
• Fredors de desembre, a molts fan estendre.

• Ni en desembre assolellat no et treguis la capa del costat.
• Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.
• Per la Mare de Déu d’Advent, naps i cols, tot ben calent.
• Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas.
• Ésser més curt que el dia de Sant Tomàs.
• Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.
• Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.
• Amor de gendre, sol de desembre.
• Darrere el desembre nuvolós, ve el gener polsós.
• Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.
• Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat.
• Desembre ben fred, bon any i bon esplet.
• Desembre finat, any acabat.
• Desembre i gener calents, febrer dolent.
• Desembre mullat, gener ben gelat.
• Desembre nevat, blat assegurat; emplenarà el graner i farem bon paller.
• Desembre nevat, bon any assegurat.
• El desembre ben portat, o pluja o tempestat.
• Qui en desembre ha de festejar, vora del foc s’ha de ficar.
• Saó de desembre i de gener, sedes pel febrer.
• Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar.

Temps de constipats.

El darrer mes de l’any és temps de constipats. I per combatre els constipats és bo fer bafs amb romaní i eucaliptus, respirant a fons pel nas i la boca, com també fer gargarismes amb llimona i bicarbonat.

Estem a només vint-i-sis dies per acabar aquest any, amb vinents, improbables i inoblidables moments per a manifestar-nos els nostres més bons desitjos, les nostres esperances, els nostres bons propòsits i les nostres bones intencions…, sempre pensant amb les coses que volem o hauríem de fer.

Però i perquè no amb les que no hauríem de fer?

Per exemple, no seria bo esborrar de la nostra ment el no puc?

No seria bo deixar de voler tenir sempre la raó?

No seria bo deixar de donar la culpa sempre als altres?

No seria bo deixar de tractar-nos tant malament?

No seria bo deixar de controlar-ho tot?

No seria bo…

Reflexions.

Amb la dignitat no es menja, però un poble sense dignitat es posa de genolls i acaba sense menjar. (Julio Anguita).

El sistema no tem el pobre que té gana. Tem el pobre que sap pensar. (Paulo Freire).