L’Alzinar: Són intocables les companyies elèctriques? Setembre: Feines del camp.
Després d’un insuportable mes d’agost, amb rècords històrics d’altes temperatures, acabem de començar el setembre, novè mes de l’any en el calendari gregorià, amb una durada de trenta dies. El nom li ve d’haver estat el setè mes del primitiu calendari romà.
Una vegada més, el setembre, ha tornat a començar amb els increïbles i inacceptables robatoris de les companyes elèctriques estatals, marcant un nou rècord de preus, dijous d’aquesta setmana de 140,23 euros, molt per damunt dels 132,47 euros per megawatt, dels dies passats, tombant una altra vegada tots els rècords històrics haguts, triplicant el cost de fa just un any, quan la llum es va pagar a 44,20 euros el megawatt hora, davant el passotisme dels polítics de torn què, teòricament haurien de vetllar pel benestar del sofert ciutadà, i més dins aquesta trista època de Covid, restriccions i penúries econòmiques, quan tot ens sembla que ja estan reservant la seva cadira dins aquestes incontrolables i històriques coves de lladres, convertides en portes giratòries perquè polítics entrin en els consells d’administració amb excel·lents sous (alguns fins a un milió d’euros al mes, per saquejar al poble), com a compensació pels serveis prestats.
Aquestes grans companyies elèctriques, que no generen riquesa per a l’estat, ni es preocupen per l’interès general dels soferts ciutadans, paguen molt bé als traïdors del poble, empobrint a milions de famílies treballadores amb precarietat econòmica.
PROU ROBATORIS: No a l’augment del preu del subministrament elèctric. És necessària la creació d’una empresa pública que trenqui l’oligopoli de les grans empreses elèctriques!
Dites populars.
Al setembre, el qui tingui blat que sembri.
Al setembre, el vi està per vendre.
Al setembre, o se sequen les fonts o s’emporten los ponts.
Bon temps pel setembre, millor pel desembre.
Raves i espinacs, pel setembre sembrats.
Al setembre, carabasses.
Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre.
Al setembre, el qui tingui blat que sembri.
Al setembre, el vi està per vendre.
Bon temps pel setembre, millor pel desembre.
De l’abril al setembre sega l’herba.
Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.
Des del setembre fins a l’agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.
El mes de setembre, asseca les fonts sempre.
El sol de setembre madura el codonyer.
En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.
Febres setembrals, o llargues o mortals.
Figues i raïm per l’agost, i pel setembre, codonys.
Juliol blader, setembre raïmer.
La bona fusta per obrar, el setembre s’ha de tallar.
La garrofa de setembre és la més tendra.
La lluna setembral és la més clara de l’any.
Feines als horts: Temps per collir.
El setembre és un mes de transició, on les temperatures ja poden ser més agradables, i els dies se segueixen escurçant.
És bon temps, per collir albergínies, pebres, tomàtigues, alls, cebes, porros, api, pebres de banyeta, blat d’indis, bledes (durant tot l’any), colfloris, carabasses, carabassons, codonys (que ja en queden ben pocs per aquí, fins al mes d’octubre), cogombre, cols, enciams, escarola, espinacs, raves i ravenets, pastanagues, saboroses figues i figues de moro, raïm, magranes, dolços melons, síndries, mongetes, mongetes llargues (fins a finals d’octubre), moniatos (fins a novembre), prunes, pomes, ametlles, nous, castanyes, mores de batzer (per menjar o per fer confitura), garroves que enguany van molt cares (de moment a un euro el quilo).
Les tomàtigues de ramellet les hem de collir en rams, o almenys de dues en dues, per poder-les penjar millor (fer un enfilall), per guardar en un lloc sec.
Què podem sembrar.
És bon temps per sembrar ametllers, api, colfloris, cols, enciams, escarola, raves i ravenets, espinacs, cogombre, remolatxa vermella, pastanagues, adob verd, julivert, farratges i naps.
Als jardins es temps per a sembrar les espècies bianuals que floreixen a l’hivern i primavera. Els bulbs i tubercles que floreixen a la primavera també ja es poden plantar, segons les temperatures, de vegades, se sol esperar a l’entrada de la tardor, o primavera d’hivern (a partir de dia 22 de setembre).
Pots sembrar, a finals de mes, els pensaments d’hivern, crisantems de tardor, calèndules i pèsols d’olor per donar un toc de color al jardí ara que la majoria de les flors començaran a desaparèixer.
És temps de trasplantar i sembrar margalideres, caputxines, estranys, clavellines i fonoll. I per a tots els afeccionats al bon vi és temps de verema.
Multiplicació.
Fer esqueixos, per exemple, d’arbres i arbustos, crisantems, penstemon (campanetes), heures, cardenals (geranis comuns o de jardí), etc.
És bona època per dividir mates i obtenir noves plantes. S’han de separar amb un ganivet ben esmolat i desinfectat, deixant grups de fulles i arrels.
Els capficats dels Clavells i dels medicinals àloes Vera es poden separar de la mare i plantar en la seva nova ubicació.
La maduixera a l’estiu ja ha acabat de florir i fructificar, i comença a fer estolons, que serveixen per reproduir-se , a més de la sembra de llavors.
Altres tasques.
La tardor és la millor estació de l’any per a plantar i trasplantar les plantes de fulla perenne, tot el que sembrem ara estarà ja ben arrelat i aclimatat a les fortes calors del vinent estiu.
Pots llevar la “mala herba” dels horts i del jardí (que a més et serveix per a fer el profitós compost) abans que es formin i propaguin les llavors.
Relliga les tomatigueres i totes les enfiladisses i posa tutors a plantes de creixement alt i joves, ja que s’estan atracant ràfegues de vent i tempestes.
No cremis les fulles ni les branques caigudes. Es poden recollir per fer compost.
Desenterra els bulbs i tubercles de les varietats no resistents al fred i guarda’ls en un lloc sec, embolicats de compost per evitar que s’assequin del tot i protegits de les gelades hivernals.
Consells.
I no podem oblidar, de cap de les maneres, els savis consells dels nostres avantpassats que, generalment en sabien més que nosaltres, passant-se les seves experiències de generació en generació, fins que arribaren les televisions i els ordinadors:
- Per combatre les formigues dels arbres fruiters, s’ha de posar un pedaç banyat de greix al tronc.
- Per llevar les mosques dels codonyers s’han de posar mosquiteres amb una mescla d’aigua, vinagre i mel o sucre morena.
- Podem observar la llum zodiacal abans de la sortida del Sol.
- El dia 29 de setembre és la festa de l’arcàngel Sant Miquel (el que míticament expulsà a Adán i Eva del Paradís Terrenal) ara també acompanyat dels arcàngels Gabriel i Rafel, data que representa el final dels treballs estiuencs dins el calendari agrícola i ramader tradicional.
Regar.
Assegura’t de regar adequadament i suficientment, l’horabaixa o el matí ben prest, tot el que acabes de sembrar, ja que encara farà bastant calor durant aquest mes i el vinent d’octubre. Les plantes i ramells danyats per la sequera requereixen més aigua i més regs.
Podar.
Arbusts i arbres: retalla les branques indesitjables i seques (aquest estiu la plaga de rates han fet desastres a les branques joves de molts d’arbres), sigui perquè han crescut desmesuradament o per ordenar-les i donar-los formes. No t’oblidis de tallar les flors seques de tots els ramells, inclosa la lavanda, tan bona per les nostres amigues les abelles, així estimularàs que surtin flors noves.
I molta atenció al pugó, mosca blanca, aranya vermella, segueix també amb la vella tradició d’agafar els caragols i llimacs amb trampes de cervesa, si no has posat cendra per tot el contorn de les noves sembres.
Rotacions.
La rotació de cultius és una de les tècniques bàsiques i imprescindibles de l’agricultura ecològica, que ja practicaven des de fa moltíssims d’anys els nostres avis, per afavorir la biodiversitat, rompent el clàssic cicle de les plagues i malalties associades només a un conreu, aprofitant millor els recursos de la terra, ja que cada conreu té unes necessitats diferents.
Si has begut o t’has drogat, no pots conduir.
No hi ha paraules, ni silencis a bastament, per expressar els nostres sentiments.
Volem fer arribar el nostre més sentit condol als familiars i amics de les persones atropellades, aquests darrers dies dins la nostra Illa.
Volem, una altra vegada, expressar la nostra repulsa i la nostra indignació contra els que abusant de l’alcohol, o de les drogues, encara s’atreveixen a conduir un vehicle.
I com comentava aquests mateixos dies, l’amic i col·lega Jaume Casasnovas:
“Basta ja. Tolerància zero! La teva llibertat comença allà on acaba la meva!.