L’escórpora, d’hàbits nocturns

L’escórpora (Scorpaena porcus) és un preuat peix de sopa de cos relativament allargat, cap gran i massís cobert de crestes i espines, pertanyent a la família dels scorpaenidae.

Dita família, a les nostres aigües, es troba representada per quatre membres entre els quals podem destacar un dels peixos més apreciats de la nostra gastronomia, el cap roig (Scorpaena scrofa). Pel que fa al gènere scorpaena  al Mediterrani en tenim set representants, entre ells l’Scorpaena notata o la preciosa Scorpaena maderensis.

A les nostres aigües trobarem escórpores a partir d’un metre i poden arribar a  fondàries de fins a 150 metres. Viu sobre fons rocosos i pradreries de famerògames marines. Ocasionalment el podem trobar a la plataforma continental. És bentònic, per tant està lligat sempre al fons.

L’escórpora o rascacio, com el coneixen els castellans, té els ulls relativament grans, boca gran i profundament tallada, d’escates petites i ovals. La seva coloració és variable: cos i aletes des del terrós al rogenc, més o menys tacats de clapes obscures, caudal amb tres bandes verticals.

L’escórpora és d’hàbits nocturns i crepusculars i sol viure sola. Es reprodueix  els mesos d’estiu i pon ous bentònics aglutinats en masses globosses.

Podem localitzar-lo al Mediterrani, inclòs el mar Negre. A l’Atlàntic el trobarem des d’Anglaterra  fins a les Illes Canàries.

És un depredador voraç, es nodreix de crustacis, especialment crancs i petits peixos. La talla màxima citada és de 250 centímetres, tot i que no sol sobrepassar els 90.

L’escórpora no té veda i també es pot pescar a totes les reserves marines de les nostres illes sense talla mínima per a la seva comercialització.

Els pescadors el pesquen en arrossegament, tremalls i palangres.