Lluc a cada batec*

Al marge de beateries caduques, desfassades i estèrils, crec, de bon cor, que per a tots els mallorquins, i mallorquines naturalment, que Lluc representa l’indret més sagrat de tota la topografia illenca. Lluc és, pels cristians, l llar de la Mare de Déu més entranyablement mallorquina de totes les advocacions marines. I, pel no creient, Lluc representa el paratge que, pels seus avantpassats, servava tot l’honor i tota la gràcia dels paratges venerats amb sincera devoció.

Pel mallorquí d’antany, en parlar de Lluc, no feia massa distincions entre els conceptes intel·lectuals i els sentimentals. Tot era u a cada alenada, a cada batec del pols. I, Lluc, terra i monestir i verge, tot era u, i tenien la seva raó. Una raó emocional, sens dubte. Però… no fan moure més les raons emocionals que no les raons lògiques? Aquestes compleixen l’intel·lecte, les altres abelleixen l’ànima i són les que, adesiara, mobilitzen la gent.

Com cada any, el darrer diumenge del mes de març, la confraria de la Mare de Déu de Lluc de Sa Pobla, d’una manera massiva, respectuosa, acudeix al monestir. I és que, els poblers en general, senten una especial volença per a la Mare de Déu de Lluc. Senzillament, Lluc forma part del seu tarannà.

Tal vegada, larvadament, a aquesta predilecció per Lluc hi hagi un vinculant component històric. No s’ha d’oblidar que, un pobler, el capità Pere Antoni Ferragut i Cànaves (Sa Pobla, 1631-1702) va donar, en testament, les possessions de Menut i Binifaldó al Santuari de Lluc que, com és fàcil col·legir, proporcionaren abundants beneficis al monestir.

La primavera, com tot esdeveniment heretat del món clàssic, té un component pagà, sensual, lluminós, que ens porta a la deessa Flora. Però la natura sap, magistralment, fer mescles eclèctiques, la flaire de la murtra, la verdor dels pins, l’aroma del romaní, la sobrietat de les oliveres, componen, sense saber mètrica, uns poemes que, un Llorenç Riber, campanater excels, signaria de bon grat. Segurament un dels paisatges més màgicament atractius i bells, sien els voltants de Lluc. Clar, els mallorquins, i mallorquines naturalment, hi arribem portant Lluc a cada batec. Aquest diumenge serà l’única manera assenyada de respirar.

*Aquest article fou escrit pel seu autor l’any 2009, però pel seu interès el tornem a publicar