Ara llegint
¡Muérete, viejo!

¡Muérete, viejo!

L’any passat, just superat les restriccions a la mobilitat al començament de l’estiu, vaig sortir a passejar a posta de sol pel passeig per a vianants que recorre part de la costa de la localitat turística de Sa Colònia de Sant Jordi, a l’extrem sud de Mallorca. Entre les nombrosíssimes persones que varen tenir la mateixa idea de caminar tranquil·lament de forma individual o en petits grups, vaig topar un bon company de feina que, acompanyat de la seva parella, gaudia de la fresca i l’acabada d’estrenar llibertat de moviment. En Bernardí em va veure d’enfora i se’ns va atracar amb un somriure d’orella a orella i ulls brillants d’alegria, com els de gairebé tots el que compartíem espai i esperit d’ànim. Després dels habituals intercanvis d’informació sobre la salut i situació dels nostres respectius cercles, m’amolla: Saps quina una m’ha passat? I em contà la següent història.

Una estona abans de trobar-nos, va veure a un grup de joves que li venien de cara i que no portaven la preceptiva mascareta de protecció, tal com manaven les autoritats sanitàries. Quan estaven a pocs metres els hi va fer un petit moviment amb la mà assenyalant-se la cara i indicant-los, amb un gest discret, que no portaven la protecció. En advertir el seu senyal un d’ells, se li va encarar i li va dir, en veu alta i to agressiu; “Muerete, viejo!” I amb unes bones rialles continuaren el seu camí. El bon amic va seguir al peu de la lletra l’esperit de l’insigne Cervantes amb la seva actitud; “miro al soslayo, fuese i no hubo nada”

En Bernardí, persona amb un sentit de l’humor i una vitalitat més que destacables, m’ho contà en aquell passeig amb el seu etern somriure. Varen fer unes bones rialles i continuaren gaudint de la recuperada llibertat per admirar i gaudir de la posta de sol de la costa sud de la terra mallorquina, amb l’arxipèlag de Cabrera dominant la mar.

Aquests dies amb motiu de la polèmica amb l’anomenat “macrobrote COVID-19” i el rebombori mediàtic, polític, judicial i administratiu format al voltant d’un extraordinari i greu problema de salut pública que posa en perill les vides i el futur de moltes persones, m’ha vingut al cap la contarella que em va relatar gairebé fa un any l’estimat Bernardí. No valoraré el comportament de joves, pares, monitors, professors, funcionaris de sanitat, policia i cossos de seguretat, administració judicial, hotelers, agents de viatges i tants d’altres.  Al cap i a la fi la meva opinió no té gaire importància. Ni soc expert ni estic cercant plaça de tertulià. Parlo de tot i no sé de res!

Ara bé, vull deixar clar que alguns dels comportaments i actuacions m’han recordat aquell exabrupte proferit de forma ofensiva que cap persona amb dos dits de seny i una unça d’humanitat proferiria.

Si m’ho permeten, esmentaré al mític rei Jaume el conqueridor quan va proclamar “Vergonya cavallers, vergonya!” Però, és clar, tal volta jo soc “viejo”.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt