No més brutor als torrents i a la mar
L’estat de les depuradores, torrents, la neteja dels carrers, la separació de xarxes de pluvials i de fecals és una història quasi tan antiga com ho és la humanitat. No fa massa hem tornat a veure com a la mar hi compareix tot, quasi com ens surt del cos, només que facin quatre gotes mal contades. Partint de la base que molts dels humans som incívics per naturalesa quan parlem de les deixalles i brutor que tirem a on no toca (torrents, carrers, muntanya…), no podem deixar de banda la responsabilitat de les administracions, que no és poca, sigui per inacció o omissió dels seus deures i responsabilitats.
Està clar que la gent ha de col·laborar en tenir cura del medi ambient i de la neteja, però també l’administració ha de fer la seva feina que, dit sia de passada, no és poca, però molta d’ella és una feina que no es veu i, per tant, no capta vots. Aixecar carrers per després tornar-los a tapar no és gust dels veïnats perquè és una molèstia molt gran. No agrada a ningú, però s’ha de fer. Posar fanals, fer parets o monuments són feines que es veuen i donen rèdit electoral. Les altres no i, a més, el problema és ja tan gran que costarà una doblerada. Doblers que l’administració no té i no tindrà de moment.
La pluja, be arribada sia però sense abusar
Allò que passa massa sovint és que quan plou, sobre tot en fortes quantitats en breus espais de temps, la pluja venç les canonades i de seguida tenim els desastres. Es mesclen les fecals amb les pluvials i ja hem begut oli. Ja no podem mirar més temps cap a una altra banda. L’administració ha de donar solucions. Tenim un problema d’incivisme i aquest s’arregla amb educació i posant les coses fàcils als ciutadans, sobre tot, si de denunciar parlem. En tenim un altra que urgeix més que cap. Éss la separació d’aigües pluvials i les fecals i posar en condicions les depuradores que, a més de no depurar, fan molta olor, olor insuportable molt sovint. Això és un mal endèmic i que no es pot fer d’un cop perquè val una milionada.
No té cap sentit ni un fer les campanyes per salvar la posidònia i després tirar a la mar l’aigua que hauria d’estar depurada i no hi està, ans tot al contrari, ve acompanyada de tot tipus d’elements tòxics que fan malbé allò que toquen i per allà on passen.
La posidònia
Els vaixells maten molta posidònia, és veritat, però si ens aturem a pensar i mirem el tema amb una perspectiva objectiva, si continuem tirant merda a la mar, entre uns i els altres, ho matarem tot i ja no quedarà ni posidònia, ni peix per mor dels plàstics, ni ocells, ni pinars, ni una sorra neta per mor de les llaunes, ampolles de vidre o les llosques.