Ara llegint
Per vendre la festa

Per vendre la festa

Sia festa patronal, tradicional, o congriada en uns usos exòtics els darrers anys. Sia Fira de noble tradició o fira inventada al recer d’uns mercats gairebé inexistents. Sia revetlla de profunda i secular celebració o revetlla ideada al compàs de quatre castanyetes. Sia la festa que sia, d’uns anys ençà, a tots els pobles mallorquins, sembla que més que organitzar i celebrar una festa perquè la frueixin en pau i alegria, amb goig participatiu, els veïns de la localitat, els que autènticament hi tenen dret, tots els esforços s’esmercen a promoure una festa que s’ha de vendre als externs.

Abans, i sense nostàlgies de coca bamba, quan Mallorca era de veritat Mallorca, cada vila, poble, ciutat o llogaret, organitzava el seu calendari festiu, uns més nodrits que els altres, normalment subjecte als pressuposts municipals, pel seu propi consum. Vull dir pel seu propi veïnatge, si a la festa, fira o revetlla, hi acudien uns parents, amics o coneguts que residien a un altre poble, millor que millor i tothom tan content. El goig net i essencial de la festa era en el goig de viure-la compartint-la i, gaudint amb amorosa i lenta delectança. El dia de festa, fira o revetlla, era un dia diferent dels dies de feina, i en aquesta raó tan senzilla hi havia el seu peculiar encanteri.

Imatge de festa d’Adolfo Arranz

Actualment sembla que, la pedagogia antològica de la festa, en moltíssimes localitats mallorquines, ha canviat molt, moltíssim. Ara pareix que no s’organitzen festes populars, patronals, fires, mercats, revetlles, “verbenes”, per la pura raó de fer festa. Hi ha casos realment patètics, quan l’altivesa, sempre ignorant, s’uneix amb la ridiculesa, és quan l’alegria s’esdevé colpidorament carrinclona. La propaganda no sempre és manifestació de les bones qualitats d’uns esdeveniments.

A mi mai se m’acudirà posar en la mateixa línia comparativa Andorra i Austràlia, per exemple, encara que, totes dues comencin per A. Però es pot observar, a les pàgines dels diaris, que hi ha llogarets, pobles, viles o ciutats que, sense mesura del que són, volen vendre les seves festes, fires o revetlles com si fossin uns autèntics Jocs Olímpics. Aquests no fan festa per fer festa, fan festa per a vendre-la.

@Foravila_IB

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt