Temps enrere a Manacor

A partir del regent de Pere el Cerimoniós, els batles de Manacor foren nomenats anualment d’entre les persones destacades del terme i, en alguns casos, la designació era feta directament pel monarca. Durant el segle XIV també residia a Manacor la comunitat jueva, ja que els seus membres havien participat a la conquesta de Mallorca el 1229 i havien rebut concessions importants en el repartiment de l’illa. La seva dedicació primordial era el comerç i el préstec de diners, essent un dels factors de dinamització de la vida econòmica, social i cultural. La crisi d’aquell moment creà una forta hostilitat cap a ells, tot i les crides de les autoritats als jurats locals perquè els protegissin. Després de l’assalt al call, molts dels jueus optaren per convertir-se al cristianisme, una tendència que es va mantenir en el segle XV. Tot i la crisi, Manacor també féu aportacions econòmiques i proporcionar ajuda a Pere el Cerimoniós en les seves campanyes a Sardenya i contra el rei Pere de Castella. La participació en conflictes externs i la defensa del litoral contra els corsaris, sarraïns, genovesos o castellans fou una constant en els segles següents i es traduiria en una forta vigilància de les costes i el bastiment de talaies.

Un dels fets que marcà una fita a la baixa Edat Mitjana fou la Revolta Forana. L’estiu de 1450 es redactà una capbrevació de les terres de reialenc que consistia en un seguit d’escriptures públiques on constaven els reconeixements que feien els pagesos dels drets del domini directe del senyor sobre els béns immobles que els pagesos tenien en domini útil. L’extorsió dels funcionaris capbrevadors i els embargaments de propietats que patien els pagesos que no podien acreditar documentalment la tinença de la terra que conreaven provocaren l’enuig dels camperols i una gran indignació popular. La vila de Manacor tingué una gran participació en la Revolta. Per aquest motiu no podem perdre l’essència de la nostra identitat històrica per tal de poder caminar cap al futur amb l’essència d’allò que som.