Ara llegint
Trescar per Mallorca, un gaudi de sorpreses

Trescar per Mallorca, un gaudi de sorpreses

Sortir un matí de jorn per anar a fer una visita a Lluc, per allò d’exercir de bon mallorquí i gaudir, com no, d’aquelles belles contrades, és una de les coses que més fan els residents i visitants de la nostra illa. Hi ha vàries maneres de  fer-ho: transport públic, transport privat, bicicleta o aprofitar per fer una excursió. Sigui com sigui però, si és possible, hem d’aprofitar per anar a berenar a Can Gallet. És una aturada obligatòria per gaudir d’un berenar típic  de la nostra illa. Menú a preu tancat i, sobre tot, la seguretat de trobar bon tracte i bon ambient de gent. De menjar ja no cal no parlar-ne.   Típic i molt bo.

I si un té la sort de trobar uns excursionistes coneguts, com fou el cas del que  subscriu, i amants de la natura, ja es pot donar ben per satisfet perquè d’aquesta troballa en sortí el gaudi d’un matí prou interessant, sense oblidar la visita obligada a la Mare de Déu de Lluc.

Lluc és, sense cap dubte el lloc més tranquil de la nostra illa i més adient per la reflexió i la posada en ordre de moltes de les coses que tenim al cap.  Lloc de records d’infantesa i de pau. Val a dir però, que aquest dia, el dia que es relata, Lluc estava molt trist. La pandèmia de la COVID i el fet d’esser un dia entre setmana, no va deixar veure més d’una dotzena de persones a la plaça i mitja dotzena de cotxes al gran aparcament. Normalment, Lluc sempre és ple de gom a gom.

Els amics trobats de casualitat, són excursionistes que sovint roden les muntanyes de Mallorca.  N’aina Muntaner, n’Erika Jujuhasz en Mateu Esteban i en Pep Zanoguera i viuen a la zona de Caimari (Selva), situació que els permet explorar moltes de les precioses muntanyes que hi han per aquella zona i molt especialment, la de Lluc. Els quatre coincideixen en que Mallorca ofereix moltes possibilitats i bells entorns   per passejar i fer excursions quasi a diari tot depenent de la disponibilitat de cada un. El grup és de lo més variat: dos geòlegs jubilats, una pintora i un informàtic també jubilat.  

Per ells  la tranquil·litat de les muntanyes no té preu. De fet, coneixen la pràctica totalitat de les excursions que es poden fer per l’illa. El plaer és tan gran que, segons diu en Pep,  i els demés ho confirmen amb el cap, “qualsevol de les excursions que puguis fer per l’illa,  es pot fer i veure de moltes maneres tot i esser tant el punt d’arribada com el de partida, sempre el mateix, depenent del destí que has pogut triar”.

En Mateu i n’Érica han treballat en el món de geologia petroliera pels països més inhòspits que hom ens puguem imaginar. Per aquest motiu, tot i haver conegut i reconegut gran part del món, la seva conclusió  és que la bellesa dels paratges de Mallorca no tenen rival. Són, diuen ells, simplement, bellesa pura.  En Mateu fa una reflexió en veu alta: “anant arreu del món és molt fàcil trobar bona gent, molt bona gent, però contrades com aquestes, a cap banda i per aquest motiu hem decidit fixar ca nostra a Mallorca i molt concretament a Caimari”.

N’Erica i en Mateu en un moment de descans a la plaça de Lluc.

N’Aina és la veu de l’art pictòric del grup. Allà on el que subscriu aquesta crònica veu una pedra, n’Aina hi veu uns color màgics que sols es poden trobar a la Serra de Tramuntana. Ella mateixa reconeix que és mal de definir l’entorn vist des del punt de vista d’una persona que es dedica a l’art perquè cada artista té els seus propis ulls per on veu els colors i les fisonomies, de manera que sols les pot expressar com ella sap: pintant.

N’aina i en Pep són matrimoni i també tenen fixada la seva residència a Caimari, a una finca familiar. Una finca on ni cerquen ni troben beneficis, sols pau i la tranquil·litat que dona la natura i la pau interna de mantenir el llegat familiar de moltes generacions. Arbres, camins, animals, ovelles i un pagès que conrea la terra per mantenir el bestiar. Fresca a l’estiu i fred a l’hivern, són les temperatures que acompanyen les finestres obertes o les xemeneia encesa en foc de llenya. Un ca que lladra i un moix que espera el pas d’algun ratolí. Pau, molta pau. Unes paraules que en Pep mai es cansa de repetir.

N’Aina i en Pep a la sortida de la visita a la Mare de Déu de Lluc.

Un plaer compartir una estona amb  aquestes quatre persones, fonts de saviesa per lo molt que han viscut, conegut i, sobre tot, per lo molt que els queda per truiar per les roques i camins de muntanya necessaris per arribar al cor de la nostra illa. Moltes gràcies amics per aquest dematí que m’heu regalat.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt