El transport de sediments als torrents es concentra en pocs episodis molt intensos, com la tempesta Juliette
El transport de sediments als torrents mediterranis es concentra en episodis puntuals d’alta intensitat, segons revela un estudi pioner liderat per la Universitat de les Illes Balears. La recerca, desenvolupada pel grup MedGeoRisk amb la col·laboració de la Universitat de Pavia, aporta noves evidències sobre el funcionament hidrològic dels rius intermitents en un context marcat per l’augment de l’erosió i del risc d’inundacions.
El treball s’ha centrat en el torrent de Sant Miquel, un sistema fluvial que connecta espais d’alt valor ambiental com les Fonts Ufanes i el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. Mitjançant una combinació de tècniques innovadores, els investigadors han pogut quantificar amb precisió la dinàmica sedimentària d’aquest tipus de cursos d’aigua.
Per una banda, s’han monitoritzat macs de torrent equipats amb dispositius electrònics que en permeten el seguiment, mentre que, per l’altra, s’han instal·lat sensors per mesurar de manera contínua la terbolesa de l’aigua i calcular el volum de sediments en suspensió. Aquesta doble metodologia s’ha aplicat per primera vegada en un riu mediterrani intermitent.
Pedres a mig quilòmetre
Els resultats evidencien que la major part del transport de sediments es produeix en un nombre molt reduït d’episodis. En aquest sentit, la tempesta Juliette, que va afectar Mallorca el febrer de 2023, va ser determinant: aquest únic episodi va mobilitzar fins al 97% de la càrrega de fons estimada, amb desplaçaments de pedres de fins a 540 metres. Paral·lelament, més del 90% del sediment en suspensió es va concentrar en només dues crescudes.
L’estudi també posa de manifest la relació directa entre el transport de sediments fins i la mobilització de materials més grossos, un mecanisme que explica els processos d’erosió sobtada i la redistribució del material al llarg de la conca. Aquestes dinàmiques, lluny de ser residuals, tenen un paper clau en la configuració del paisatge fluvial i en la resposta dels sistemes davant episodis extrems.
Les implicacions per a la gestió del risc són rellevants. El desplaçament massiu de sediments pot alterar la capacitat de desguàs dels torrents, generar obstruccions i incrementar la perillositat en futures inundacions. Per això, els investigadors apunten a la necessitat d’integrar el monitoratge sedimentari dins les estratègies de planificació territorial i de prevenció.
En un escenari de canvi climàtic caracteritzat per períodes secs més llargs i pluges més intenses i concentrades, els resultats aporten eines per millorar els models predictius i optimitzar les actuacions de restauració fluvial. També contribueixen a la protecció d’ecosistemes vulnerables, com s’Albufera, que depenen directament de la qualitat i quantitat de sediments que arriben des de les capçaleres.
Amb aquesta recerca, les Illes Balears se situen en una posició destacada dins l’estudi dels rius intermitents mediterranis, un àmbit científic emergent amb implicacions directes en la gestió sostenible del territori.