L’Alzinar: Un món ple d’ineptes i els dies amb les gelades més fortes de l’any

El millor moment per sembrar un arbre va ser fa vint anys. El segon millor moment és ara. (Proverbi xinès).

Ja hem arribat!  La darrera, la que ens mancava als soferts pagesos i, a més, finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, i la Unió Europea, a través de Fons FEDER.

És que no tenen res més que fer aquesta tropa d’ineptes?

Indiscutiblement, estem a favor dels estudis seriosos sobre qualsevol tema, però no de les bajanades, i a més pagats amb els dobbers aportats pels pobres contribuents, en aquests durs moments que està travessant tota la Humanitat pel mal cap d’una selecta minoria, de certs sectors dominants, que només cerquen les seves ànsies de poder i dobbers, anhelant dominar el món a qualsevol preu, posant en marxa el tan temut Ordre Mundial, passant olímpicament dels més pobres i trepitjant la dignitat i la vida dels més febles.

Una gent que, indiscutiblement, sembla que no té ni punyetera idea del camp, què desconeix la saviesa popular passada de generació en generació, que no sap que és una forca de doble mànec, una aixada, un càvec, un xorrac, una destral, un ganivet d’empeltar… què desconeix el compost, la cobertura vegetal, l’associació de plantes, la rotació de cultius, la permacultura…, què no sap quan és el moment oportú per semblar un arbre, una col, una tomatiguera…

Com es poden basar en les conclusions d’una “revisió científica” de més de cent documents, entre articles de recerca, monografies i llibres de text d’educació superior, per “desmuntar, entre altres, el mite de la influència de la lluna dins l’agricultura”.

Indiscutiblement, hi ha mètodes més senzills, eficients i fiables per fer un estudi d’aquesta magnitud, que lògicament ha de passar per un llarg treball i estudi sobre el mateix terreny de sembra, i no la discutible actuació de l’any passat  de l’equip d’investigació del Jardí Botànic i del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, que ens arribaren a advertir, damunt la revista Agronomy, que ens ha arribat aquests dies a les nostres mans, del risc de la pseudociència, en relació amb els mites o creences sobre la influència de la Lluna a l’agricultura.

I perquè en lloc de llegir tant no els va ocórrer aprofitar un poc més el temps i provar de tallar alguns arbres dins les diferents llunes i observar després els resultats amb la fusta tallada?

O de sembrar dins les diferents fases i estudiar també els resultats?

O de parlar simplement amb els autèntics pagesos, els que cuiden els camps i ens aporten diàriament el nostre menjar?

I per acabar, ja que creiem que no val la pena parlar-ne més, l’estudi es desenvolupà dins el marc del projecte “Propuesta de mejora de la formación del profesorado de Ciencias  basada en la indagación y modelización”.

Els dies més freds de l’any.

Les temperatures segueixen baixant, amb unes esgarrifadores gelades els matins i els vespres, molt per davall zero, a pesar de l’agradable temperatura durant el dia  “quan el dia neix el fred creix”, com deien els nostres padrins, i segueix sense caure una punyetera gota d’aigua.

Segons la tradició popular els dies més freds de l’any són el 15, 16 i 17 de gener, el darrer Sant Antoni Abad, que juntament amb Sant Sebastià (19 de gener) són vesprades amb què Mallorca cremava, abans de la maleïda Covid i mutants successors, era dia de Beneïdes era tot un foc, acompanyat de cançons, ximbombes, festa, torrades, un bon vinetxo i herbes a rompre, amb gloses i cançons populars pujades de to… “Sant Antoni de Viana, dia 17 de gener, venturós s’homo que té sa dona que no l’engana”.

A partir del diumenge, dia 9 de gener, començà (com anunciarem oportunament) el quart creixent, ideal per començar a podar les nostres oliveres, després d’haver fet aquest gustós i insuperable oli d’oliva, a la Cooperativa de Sant Bartomeu o a la Tafona de Can Det.

És el temps ideal per començar a sembrar les patates primerenques, alfals, albergínies, sàlvia, margalideres, pensaments, begònies, pebres, pastanagues, enciam, cebes, pèsols, i quan passin un poc aquestes gelades tan fortes, tomàtigues, cogombre, melons i síndries.  Segons els vells pagesos, el dia de la conversió de Sant Pau, aquest dimarts dia 25 de gener, és el millor dia per podar les parres…, i per sembrar alls “Si vols un bon aller, sembra’l pel gener”.

És també bon temps per sembrar tarongers, llimoneres, mandaliners, clementiners, noguers, garrovers, pereres i cirerers.

És bon temps per a podar rosers, els que encara no l’han fet, de recollir carxofes, les esperades faves tendres (a pesar que a jo no m’agradin), lletugues, pastanagó, calçots (dilluns passat en férem una bona torrada), olives negres per salar, api, bledes, rúcula, endívies, colfloris, col, grells, naps, espinacs, ravenets, raves, llimones, clementines, mandarines (desgraciadament ja queden molt pocs mandaliners), les primeres navels, murtons, poncíns…

“Amb la lluna vella de gener, talla la llenya el bon fuster”.

Com sembrar un arbre, en permacultura.

1.- Afluixa la terra amb una forca de doble mànec i seguidament fer un bon forat amb una pala. Si és necessari utilitza una aixada.

2.- Consell: agafa una capsa de cartó per posar la terra que trauràs en cavar el forat. També la pots deixar a terra.

3.- Fes un forat de la mida de les arrels.

4.- Planta l’arbre dins al forat.

5.- Si les arrels de la teva planta estan limitades pel forat, aquest no és abastament gran.

6.- Omple el forat amb la terra que has tret i posat dins la caixa de cartó.

7.- La terra ha de tapar totes les arrels.

8.- Si vols afegir una mica de compost, ho pots fer ara: una vegada que el forat s’hagi omplert. Pots escampar uns 20 litres de compost o terra per a tests a la superfície.

9.- A continuació, torna a col·locar els trossos de gespa, o torna a posar el mantell que vares posar a un costat uns minuts abans.

10.- Pressiona lleugerament amb els peus.

11.- Col·loca el cartó al voltant de l’arbre per evitar que l’herba torni a créixer i competeixi amb el teu nou arbre.

12.- A continuació, es recomana aplicar un mantell de 10 a 20 centímetres de fulles, fems, palla, branques triturades, etc. en un metre quadrat al voltant de l’arbre, 20 centímetres d’encoixinat bàsicament, qualsevol cosa que puguis aconseguir. Això protegirà les arrels de la jove planta del fred, així com de la competència amb l’herba, i li donarà alguna cosa per menjar perquè pugui créixer bé. És bastant important posar-li un estaló, un tutor, perquè el vent no ho faci mal bé.