Una mirada cap al món dels Escoltes

L’escoltisme sempre ha estat una paraula que m’ha acompanyat des de gairebé els inicis de la meva vida. I n’estic molt feliç i agraïda. Però, em tem no ser l’única que percep expressions estranyes quan parl sobre aquest moviment davant persones que no han pogut conèixer aquest món. Doncs bé.

Des d’una perspectiva històrica, cal nomenar la principal figura Robert Baden-Powell, fundador del moviment escolta mundial el 1907. Aquest personatge fou l’escriptor i creador del llibre Scouting for boys, on redactà idees d’activitats en el medi rural. A partir d’aquest primer esglaó, l’escoltisme ha anat evolucionat amb el traspàs de les generacions fins a convertir-se amb què és avui dia, un moviment educatiu per a infants i joves que ofereix la descoberta de l’aventura de viure i créixer…

Des d’una perspectiva simbòlica, l’escoltisme és un sentiment de pertinença i unió. El primer adjectiu simbolitza  aquesta sensació d’estar a casa, un espai on pots descobrir el món amb aquelles persones que comparteixen ideals i aficions. Un lloc on et sents part d’una gran família amb trets similars i compartits. Aquest sentiment condueix a la unió, interpretada com el fil que tenen totes les històries que els meus progenitors m’han anat contant des de ben petita. Relats divertits, emocionants, aventurers i, fins i tot, nostàlgics. Escenes que puc compartir amb experiències pròpies, on sempre es troben dins el paratge de l’escoltisme.

Però no és tothom que pot afirmar aquesta sort. Com a culpable de nombrosos canvis a les nostres rutines, la COVID-19 també ho ha estat de l’alteració dels costums de l’escoltisme. Aquest any no s’han pogut fer les reunions dels dissabtes que, n’estic ben convençuda, quan dic que els escoltes ja jubilats sabrien descriure-les amb els ulls tancats. Un espai caracteritzat pel joc, a través del qual s’hi ensenyen diferents valors; el compromís, la natura, el treball en equip o l’esperit crític entre molts altres. No se’ns pot oblidar de les estimades acampades, moments on senties l’emoció de no dormir a casa i estar amb els companys, sense normes, preocupant-te només de divertir-te i gaudir del moment. Aquests factors i molts altres han afectat al sentiment i la xarxa que es creava formant part d’aquest món, setmana rere setmana.

Però no ens hem de posar melancòlics i hem de cercar la cara positiva de les coses. Així com diu una frase que he escoltat sovint durant la pandèmia “Aquest esdeveniment ens farà ser més humans”, jo, ho vull remarcar al marc de l’escoltisme, confiada que quan les coses estiguin millor, i hi anam per bon camí, es puguin tornar a viure tots aquests moments amb un sentiment de satisfacció i il·lusió.