L’IMEDEA participa en el Life Pinnarca, un projecte europeu per salvar la nacra
L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) participa en el projecte internacional Life Pinnarca, l’objectiu del qual és conservar la nacra (Pinna nobilis). Aquest mol·lusc bivalve, endèmic de la Mediterrània i el segon més gros del món, actualment està en perill crític d’extinció a causa d’una malaltia parasitària greu que començà a afectar les poblacions de nacres al final de 2016.
El projecte es presentà el 28 d’abril a València i l’IMEDEA (CSIC-UIB) hi participa en el marc d’un consorci internacional d’universitats, instituts de recerca i ONG integrat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia, la Universitat d’Alacant, Ecologistes en Acció, l’Institut Oceanogràfic Paul Ricard (França), la Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia) i la Universitat de l’Egeu (Grècia). Coordina el projecte l’Institut de Recerca en Medi Ambient i Ciència Marina de la Universitat Catòlica de València (IMEDMAR-UCV).
Aquest projecte evidencia l’interès de la UE per la recuperació de la nacra, ha explicat José Tena, director d’IMEDMAR-UCV i mànager de Life Pinnarca: «La unió en aquest projecte d’institucions de països riberencs de la conca mediterrània europea fa que ara hi hagi possibilitats ben reals que la nacra es recuperi. És una espècie fonamental en l’equilibri d’ecosistemes de la Mediterrània, com succeeix amb les prades de posidònia».
El projecte inclou accions de difusió de la situació endèmica de la nacra; protecció in situ de l’espècie; trasllat d’alguns individus per preservar la diversitat genètica, així com l’intent de salvar els exemplars resistents a la malaltia. A més, Life Pinnarca també inclou entre les seves activitats cercar de nacres sanes per reproduir-les en captivitat, així com la millora i gestió ambiental dels hàbitats on encara se’n poden trobar, com el Delta de l’Ebre o la Mar Menor, així com diverses llacunes costaneres d’Espanya, França, Itàlia i Grècia.
L’IMEDEA (CSIC-UIB) lidera la tasca de monitoratge de reclutament natural mitjançant col·lectors. «Si trobam larves/reclutes, significa que hi ha poblacions reproductores sanes en algun lloc. Sabem que, en les llacunes, com les de la Mar Menor i el Delta d’Ebre, hi ha aquestes poblacions i és important veure si les larves procedents d’aquests indrets podrien arribar a repoblar altres llocs d’on han desaparegut. També ens pot indicar si, a part d’aquestes poblacions, n’hi ha d’altres que no hem vist, ja que no es pot recórrer el litoral íntegrament. Els reclutes, a més, s’aprofitaran en el projecte per a trasplantaments i cria», comenta Iris Hendriks, investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB).