L’amnistia urbanística de Prohens acaba al Constitucional
Demà dijous es presentarà al Tribunal Constitucional un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 7/2024 de Balears, coneguda com la Llei de simplificació administrativa o l’amnistia urbanística de Prohens. Aquesta norma, que inclou una amnistia generalitzada a les infraccions urbanístiques en sòl rústic, ha generat un ampli rebuig social i polític per la seva regressió ambiental sense precedents.
El recurs ha estat impulsat per PSOE, MES, Podem i el GOB, amb el suport de diverses entitats socials i del Fòrum de la Societat Civil. Les crítiques se centren en la desregulació territorial que suposa la Llei i en el fet que fomenta la desigualtat entre la ciutadania en premiar els infractors urbanístics mentre penalitza qui ha respectat la normativa.
Un procés polèmic
El GOB ja va alertar, des de la publicació del decret-llei inicial, de l’impacte negatiu que tindria en la protecció territorial i ambiental de les Illes. El mes de maig de 2024, l’entitat va presentar un informe amb arguments jurídics que apuntaven a una possible inconstitucionalitat de la norma. Amb la transformació del decret en Llei, la situació es va agreujar, especialment arran de les esmenes introduïdes per VOX i el Partit Popular.
L’aprovació de la Llei va estar envoltada de controvèrsia, amb errors en el procediment parlamentari que es van haver de corregir posteriorment amb nous decrets llei. Això va portar el GOB a instar els partits de l’oposició a activar la via del recurs d’inconstitucionalitat a través dels seus diputats al Congrés.
Arguments del recurs
El recurs se sustenta en la vulneració del principi d’igualtat, ja que la legalització massiva d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic crea un greuge comparatiu entre ciutadans. A més, la introducció del silenci administratiu positiu per facilitar aquestes legalitzacions suposa una regressió ambiental significativa i un tracte desigual respecte a qui segueix els procediments establerts per obtenir una llicència.
L’argumentació jurídica del recurs es fonamenta en jurisprudència prèvia del Tribunal Constitucional en matèries similars, la qual cosa reforça la seva viabilitat.
Un ampli suport social
A més dels partits polítics impulsors, el recurs compta amb el suport d’un ampli ventall d’entitats ciutadanes i ecologistes. Entre aquestes hi ha el GOB Mallorca i Menorca, Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, OCB, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, Col·lectiu Alternatives, així com els sindicats CCOO i Stei-Intersindical.
Aquest matí s’ha presentat la iniciativa en roda de premsa conjunta i demà dijous els diputats del PSOE, MES-Suma i Podemos formalitzaran la presentació del recurs davant el Tribunal Constitucional.