100 anys de l’arxiu municipal de Sa Pobla (I)*

Aquest passat any 2021 es compliren cent anys del començament de l’ordenació i inventariat de l’Arxiu Municipal de sa Pobla. Un documentat reportatge elaborat per Isabel Crespí Font i Pere Perelló Payeras, publicat al Butlletí Municipal (octubre 2021) conta el llarg procés de creació i pelegrinatge per diferents dependències municipals de tan important patrimoni històric i cultural, ara guardat a les àmplies dependències de l’edifici Can Cirera Prim, i posat a disposició de les persones que el vulguin consultar pels seus treballs d’investigació històrica.

Segons l’esmentat treball de Crespí i Perelló, el juny de 1921, el vicari manacorí de la parròquia de sa Pobla, Joan Parera Sansó, va començar a ordenar i inventariar l’arxiu ajudat pels seminaristes poblers: Miquel Caldés, Bartomeu Torres, Miquel Bonnín i Jordi Pujo, que deixaren per acabat el seu treball el 22 de juliol del mateix any. Parera havia manifestat la necessitat d’escriure la història de sa Pobla, que el mateix va començar, però no va acabar, ja que la Mort el va sorprendre el 20 de gener de 1928, a l’edat de 63 anys.

El 1940, la Direcció General de l’Administració Local, va ordenar la confecció dels inventaris dels arxius municipals i va posar al davant d’aquesta tasca, al reconegut historiador Jaume Lladó i Ferragut, que va acabar la seva tasca l’any 1978. Lladó va publicar 23 treballs relatius als arxius dels pobles de Mallorca. El de sa Pobla va ser publicat l’any 1945, amb el títol Catálogo General del Archivo Muicipal de La Puebla de Huyalfás. Lladó havia visitat l’arxiu de sa Pobla el mes d’agot de 1944, convidat pel llavors batle de la vila Rafel Barceló Tugores, i va descriure així el que va trobar:

“El estado del archivo era parecido al de los demás de la misma clase en los que no se ha hecho ordenación alguna; papeles y legajos amontonados, sin orden, polvo y telarañas y montones de papeles antiguos con otros modernos. Estaba colocado en una dependencia del primer piso con dos estantes y estantería corrida de arriba abajo.” Al seu informe, l’historiador, feu també referència a la mancança dels llibres de la parròquia: “Hay qye notar la falta de documentos referentes a la Iglesia, ni libros de la Obra, ni de Obrerias, ni de Visitas episcopales, como suele haber en los demás archivos; alguien ha tenido interés en retirar estos documentos. ¿Quién habrá sido?”.

Com en la majoria dels arxius de Mallorca, en el de sa Pobla es notava la mancança de la documentació dels dos primers segles. El document més antic que s’hi trobava era de l’any 1401. El 1528, comencen a aparèixer els llibres de les Determinacions i les actes del Consell o Universitat. També hi havia un considerable nombre de pergamins i llibres referents al Reial Patrimoni que fou administrat per la Universitat de sa Pobla (Ajuntament) fins a l’any 1823.

De la Curia Reial hi havia llibres que abraçaven el període comprés entre l’any 1529, fins al 1800. També hi eren pràcticament tots els llibres, llavors anomenats d’estadística: cadastres, padrons, censes de població des de 1547, així com els relacionats en defensa, sanitat i previsió. Així mateix. Destacava una col·lecció de reials cèdules, bàndols, instruccions, circulars i edictes.

Un constant i llarg pelegrinatge

Durant el període comprés entre els anys 1945 a 1973, el gruix principal de l’arxiu es guardava al primer pis i dependències de la casa consistorial, per després traslladar-se, la part històrica al casal de Can Planes a on també es va instal·lar un museu etnològic que abans es guardava a una sal de l’edifici de Can Garroví, impulsat pel mossèn Melcior Tugores Serra es Capellà Pareira.

El gener de 1961, va sorgir la idea de crear un museu local i també un espai per a l’arxiu municipal. Amb tal motiu es va constituir un ‘Patronat pro-Museu’, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Foren membres del patronat: Melcior Tugores com a president, Bartomeu Siquier, Guillem Linás, Lluís Alemany, Joan Bauzà, i Jaume Sánchez.

Mentre estaven mirant de trobar un espai adequat, pels seus objectius, el Museu Etnològic i part de la documentació de l’arxiu municipal, foren instal.lats a unes dependències de Can Garroví a on hi havia el “Colegio de Enseñanza Media sa Pobla”, conegut popularment com s’Institut, on s’impartien els estudis de batxillerat. La inauguració d’aquell embrió de museu i arxiu municipal, va tenir lloc el dia 7 de març del mateix any 1961, essent batle de sa Pobla Pedro VentayolQués.

Amb la compra, per part de l’Ajuntament de la casa de Can Planes, l’any 1972, el museu i arxiu tingueren un nou allotjament, però de curta durada. El Museu Etnològic i l’Arxiu Municipal foren inaugurats l’any 1973. Però el setembre de 1979, Melcior Tugores va retirar els documents que tenia en dipòsit del Museu Etnològic i Arxiu de Can Planes, i així comença a desmantellar-se l’arxiu.

El mes de novembre del mateix any, Tugores envia una carta a la Cooperativa Agrícola Poblense (CAP) manifestant que volia fer entrega dels objectes retirats del museu local, per tal que la Cooperativa tingués el seu propi museu de sa Marjal o etnològic. A parir de llavors, museu i arxiu començaren a veure dispersar el seu contingut, sense que arribes a prosperar l’opció d’oferta feta per Tugores a la CAP.

El gener de 1985 es va fer la primera remodelació del casal de Can Planes, i es va instal·lar el Museu Etnològic a la planta baixa de l’edifici, mentre el primer pis fora ocupat pel “Museu d’Art Contemporani”. Una part de l’arxiu va quedar emmagatzemat, en caixes, a Can Planes, una altra part a la casa consistorial, mentre el gruix de documents es va traslladar a una nau que emprava la brigada municipal a Can Peu Blanc, des d’on, es traslladaren a l’edifici de Can Garroví, una vegada acabades les obres de la nova escola, allà ubicada.

A principis de 1993, dos tècnics del CIM i dues professores de l’Ajuntament, començaren un nou inventari de l’arxiu, que no s’havia fet des de 1944. I l’any 1944 esclata una encesa polèmica, de la que se’n feren ressò els mitjans de comunicació illencs, quan es trobaren llibres i documents de l’arxiu llençats a un contenidor d’enderrocs d’obra a Can Peu Blanc, mentre s’estava realitzant l’esmentat nou inventari. Les peces del Museu Etnològic foren traslladades de Can Planes a uns magatzems municipals del polígon de sa Vileta, i els documents de l’arxiu a l’edifici de Can Garroví.

*En el proper reportatge contarem el tarannà del museu, fins a arribar al seu emplaçament actual.