El sistema de pesos i mesures mallorquí d’abans de l’arribada del sistema decimal

A partir de l’any 1229 es va instaurar a Mallorca un sistema de pesos i mesures que, combinat amb l’existent anteriorment del mon àrab, va donar origen al sistema de mesures mallorquí que, tot i ser semblant a altres de la Mediterrània, no deixa de ser únic en el món. Dit sistema de mesures i pesos va ser legalment vigent fins que a la meitat del segle XIX es va imposar el sistema mètric decimal.

Tot i aquesta imposició administrativa i legal la pagesia mallorquina el va seguir emprant fins a l’arribada del turisme, el qual va fer trontollar la societat rural i agrària existent fins aleshores.

Son Mesura

Ens trobam a la plena de l’estiu. Els segadors han acabat de segar les 300 quarterades de cereals, majoritàriament blat, que té Son Mesura. L’amo en Just es troba tot content batent a l’era amb dos muls valents i feiners, mentre els missatges ja porten la primera carretada de blat de cap a les cases. Després de descarregar els deu sacs de quartera dins el graner es tornen cap drets a l’era on l’amo ja comença amb la segona batuda.

Arriba a les cases en Toniet, missatge de Son Pes, finca de muntanya plena d’olivar i bosc. “Bones tardes tengui, madona de Son Mesura. L’amo meu m’envia a veure si em podeu arrambar una barcella de blat a canvi d’una gerra d’oli que us durem tot d’una que colliguem la primera trullada d’oliva”.

La madona pren el sac que portava en Toniet i entra dins el graner. “Toni, para el sac que jo agafaré l’almud”. La madona posa sis almuds dins el sac. “Val te quid, ja tens la barcella de blat”. En Toniet parteix de cap a Son Pes i a la madona li entren ganes de fer una coca. Va a cercar un quart de farina i de cap a la pastera s’ha dit.

Arriba l’hivern i a Son Mesura i comencen els preparatius per matar el porc; tot són nervis i corregudes. Damunt el corral de porcs l’amo en Just i el seu missatge de tota la vida, el sen Tomeu, es miren dos dels porcs que es troben dins la soll. “Tomeu, el porc clapat estic segur que fa més de setze arroves”. “Jo no crec, idò, que passi dels quatre quintars, i si tant voleu podria dir que el porc pesa una càrrega i cent terces”. “Tomeu, que te’n rius de mi? El que m‘acabes de dir és el mateix pes que jo t’he dit que feia el porc”. “Idò, per què no agafam la romana i els pesam a tots dos i així en sortirem de dubtes”. I partiren de cap a les cases a fer un suret de cassalla.

Mentre tant la madona agafa la seva filla major, Mariana, i l’envia a comprar espècies per les matances. “Escolta bé, filla, m’has de portar vuit lliures de pebre bord dolç i vint unces de coent, que amb el que tenim potser facem curt”. “Ma mare, que podré passar per cal sastre aprofitant que davall a la vila i comprar un poc de roba per fer-me un vestit nou?” “Està bé, filla, parteix i compra el que necessitis però sobretot no gastis de més, que els doblers no ens sobren”.

Na Mariana, com a bona al·lota que és, obeeix la seva mare i devalla de cap al poble a cercar les espècies i a comprar la roba. Entra dins la vella i neta botiga de roba on hi troba un taulell envernissat amb la mitja cana de fusta al damunt.

“Bones tardes, Miquel”. “Bones tardes, Mariana, en què et puc ajudar?” “Necessit tres canes de roba per fer-me una falda”. “Mira, tinc aquesta roba teixida a Sóller que et quedarà preciosa”. Na Mariana se la mira i la compra. “A més necessit una vara de drap per fer-me un davantal, un pam de cinta vermella i tres quarts i cinc dits de cinta blava”. En Miquel li embolica tot dins paper d’estrassa i na Mariana surt amb el farcellet fet de cap a ca l’especier. “Aquesta al·lota de cada cop m’agrada més”, pensa en Miquel. “Li demanaré si vol sortir amb mi, tot i que no sé si voldrà perquè molta de terra no tenc, llevat de l’ametllerar de dos quartons i el corral de casa que just té un hort i quatre destres. Però el no ja el tenc, a veure si em diu que si i fem l’esclafit”.

Son Pes

Passava el temps i a Son Pes posaren la tafona en marxa. Un estol de gallufes provinents del pla de Mallorca arribaren a la finca de muntanya per collir els petits fruits de les oliveres. L’amo n’Honest es trobava tot content per l’esplet que tenia penjat a les oliveres. Les trullades entraven dins la tafona i les somades d’oli sortien de cap als safareigs on es guardava el preciós líquid.

“Toniet, prepara quatre odres d’oli que demà arriba don Bartomeu, el senyor, i se n’ha de dur oli a Ciutat”. “Sí, l’amo, però també heu de tenir en compte que devem a la madona de Son Mesura una gerra d’oli que canviàrem per una barcella de blat”. “Saps què et dic, Toniet, que en lloc d’una gerra porta-li una mesura i duu una altra barcella de blat, que mai és de més”.

El sen demà arriben el senyor i la senyora de Ciutat. La madona de Son Pes havia fet una coca de trempó. Després que la senyora la tastàs i la trobàs boníssima li va demanar a la madona la recepta. “Apuntau, senyora, que és ben bona de fer; posau quatre unces d’oli, un quart de farina, mig quartó d’aigua i un poc de llevat; amb això ja teniu la pasta, i per al guariment cebes, pebres vermells tomàtigues, sobrassada, oli i sal per untar”.

Mentre tant don Bartomeu i l’amo n’Honest discuteixen del jornal que cobraran les collidores. “Don Bartomeu, jo crec que mantengudes i dues lliures d’oli per dia ja n’hi ha ben a bastament”. “Això és gairebé un quartà i mig per setmana…” “Sí, però heu de tenir en compte que els diumenges no fan feina i no cobren, tot i que les mantenguem”, i amb aquestes converses amo i senyor anaven passant l’horabaixa.

“Per cert, don Bartomeu, i enguany com ha anat la collida de raïm de la seva finca de Binissalem?” “I així mateix hem tret més de deu carretades de vi”. I en saber això li enfloca l’amo n’Honest: “Haguessiu pogut dur al menys deu quartins per tenir vi per passar l’hivern”. “Deu quartins!” exclama don Bartomeu; “Jo just et volia arrambar deu quarters”. “Deu quarters! Però si jo bec gairebé una quarta cada dia”. “Idò a partir d’avui fes que un quartó et basti o sinó acabaràs bevent aigua”.

“Estic ben arreglat”, pensava n’Honest. “Hauré de beure aiguardent per llevar-me el fred i poder acabar l’hivern, i parlant d’aiguardent només em queden dos quartinel·los i d’herbes seques encara anam més magres, quatre lliures. Quin hivern més trist i sec m’espera!”

TAULES DE EQUIVALÈNCIES

UNITATS DE VOLUM PER ÀRIDS
1 quart 0.49 litres
1 almud 4 quarts 1.954 litres
1 barcella 6 almuts 11.723 litres
1 quartera 6 barcelles 70.34 litres

1 carretada 14 quarteres d’ordi
12 quarteres de civada
10 quarteres de blat
8 quarteres de llegums
Aquestes mesures especificades són de volum i no de pes, per això els equivalents en el sistema mètric decimal són els litres i no els quilograms.

UNITATS DE MASSA
1 gra 0,059 grams
1 adarm 36 grans 2,120 grams
1 quart 4 adarms 8,479 grams
1 unça 4 quarts 33,917 grams
1 lliura 12 unces 407,00 grams

UNITATS DE SUPERFÍCIE
1 pam 0,038 metres quadrats
1 destre 464,6 pams 17,757 metres quadrats
1 hort 25 destres 443,944 metres quadrats
1 quartó 4 horts 1.775,77 metres quadrats
1 quarterada 4 quartons 7.103,11 metres quadrats

UNITATS DE LLARGÀRIA
1 dit 1,629 centímetres
1 quart 3 dits 4,887 centímetres
1 pam 4 quarts 19,550 centímetres
1 vara 4 pams 78,200 centímetres
1 cana 2 vares 156,400 centímetres

UNITAT DE VOLUM PER A VI I LÍQUIDS

LICORS
1 lliura 0,4168 litres
1 quarteró o
quartinel.lo 16 lliures 6,669 litres
1 quartí 4 quarterons 26,676 litres
1 carretada 20 quartins 533,520 litres

VI
1 quartó 0,513 litres
1 quarta 2 quartons 1,026 litres
1 quarter 4 quartes 4,104 litres
1 quartí 6,5 quarters 26,676 litres
1 carretada 20 quartins 533,520 litres

OLI
1 unça 0,038 litres
1 lliura de Ciutat 12 unces 0,460 litres
1 quartà 9 lliures 4,145 litres
1 gerra 2 quartans 8,290 litres
1 mesura 2 gerres 16,580 litres
1 odre 3 mesures 49,740 litres
1 somada 2 odres 99.480 litres

A més de totes aquestes mesures i pesos hi havia taules de gruixos de marès, senalles per mesurar calç, grava, arena, ciment, etcètera. Manats i fermalls per a la recollida dels cereals, sacs per a la recollida d’oliva i un llarg etcètera que es faria molt llarg enumerar, molts dels quals ja s’han perdut dins la nit dels temps.