Ara llegint
Albufera i arròs: identitat murera

Albufera i arròs: identitat murera

La lluita de l’home per adaptar-se a l’entorn que l’envolta és una de les constants vitals de la nostra espècie d’ençà que l’home decidí dedicar-se al conreu de la terra -d’això fa milers d’anys- però aquesta lluita revesteix un especial interès quan fa referència a un espai tan especial com és l’Albufera de Muro i el conreu de l’arròs que s’hi va dur a terme – fins i tot a dia d’avui, tot i que en menor mesura que en dècades precedents a la nostra-.

            Per tal de rescatar de l’oblit l’empresa titànica que els murers realitzaren per adaptar l’Albufera al conreu de l’arròs, Jordi Cloquell -autèntic especialista en cultura popular mallorquina i murera especialment, més conegut en el món de la glosa com “Artiller”- coordina des del 2017 els “Plecs de Ca s’Artiller”: una sèrie de plecs monogràfics relacionats amb el món de la cultura popular i de la pagesia que en el seu volum quart -gener de 2018- es dedica per complet al “Conreu de l’Arròs i l’explotació de l’Albufera de Muro i Sa Pobla”.

Any 1955. Albufera, segadors transportant el canyet, amb els seus barquets. (Foto: Arxiu Ca S’Artiller)

            Ja des de la salutació inicial Cloquell agraeix la tasca duita a terme pel filòleg i professor Miquel Àngel Tortell a l’hora de bastir el volum en qüestió ja que l’interès etnogràfic per la realitat murera de Tortell ha estat de cabdal importància a l’hora d’enllestri aquesta obra que ha tengut en el treball de camp i la investigació científica els seus eixos principals.

            Sens dubte, la presència de l’Albufera és l’element que més singularitza les poblacions de Muro i Sa Pobla ja que aquests municipis constitueixen les dues zones arrosseres per excel.lència de la major de les Balears; essent precisament aquests dos elements -l’Albufera i l’arròs- els elements que més han marcat l’imaginari col.lectiu de murers i poblers.

Els escuradors. (Foto: Arxiu Ca S’Artiller)

            Cal tenir present que la gènesi d’aquest volum es troba en la revisió del “Lèxic entorn del cultiu de l’arròs a l’Albufera de Muro(1901-1965)” un treball de la UIB del 1998; tot i això, cal renarcar que el resultat va molt més enllà d’una simple revisió i engloba també el conreu del cànem i el relacionat amb l’ofici de trencador de marès, així com explicacions variades de tot el que envolta una tasca a l’Albufera -eines, animals, plantes, paraules i cançons populars, etc.- convertint aquesta obra en una peça de referència a l’hora de tractar qualsevol treball que es relacioni amb l’Albufera.

Estol d’arrossaires. (Foto: Arxiu Llabrés)

            Antropització.- L’albufera de Muro ha sofert des del segle XIII un procés de transformació gràcies a l’acció humana (antropització) que ha anat modificant la seva morfologia al llarg dels segles. En l’actualitat la seva extensió és de 3.100 hectàrees que s’han vist minvades per l’efecte de la dessecació produïda al llarg del segle XIX i, sobretot, per la pressió provocada per l’activitat turística impulsada d’ençà de la segona meitat del segle XX.

            La dessecació duita a terme a finals del segle XIX per erradicar les febres tercianes -malària- i aprofitar molta terra per al conreu modificà fortament la fesomia de l’Albufera; i la problemàtica derivada de la intensificació dels conreus a principi de segle XX i de la pressió de la indústria turistica a finals del mateix segle suposaren un augment notable de contaminació en tan emblemàtic espai natural. Aquestes actuacions tengueren com a principal resposta una forta davallada del nivell d’aigua aportat per la font de Sant Joan a l’Albufera -a causa de l’extracció d’aigua per abastir les noves infraestructures de la Platja de Muro-.

Pesca a s’Albufera. (Foro: ARM)

            Arròs.- La tasca de plantar arròs a l’Albufera tengué en la primera meitat del segle XX la seva etapa més esponerosa, davallant posteriorment fins a convertir-se en una activitat gairebñe testimonial a dia d’avui.

            Aquesta sembra es realitza entre els mesos de març i setembre i té el seu punt àlgid durant el mes de juny que és quan es passa l’arròs del planter a la terra; posteriorment -al llarg de l’agost- l’arròs comença a espigar i és durant la segona quinzena de setembre quan se sega. A continuació, l’arròs es bat en una era i es deixa assecar; per després ventar-lo, ensacar-lo i pelar-lo.

Any 1910. Albufera. Cultivadors ensacant l’arròs a Ses Eres, avui restaurant “Los Patos”. (Foto: Arxiu Ca S’Artiller)

            El conreu de l’arròs és una feina que ha d’alternar terrenys amb aigua quan l’arròs va creixent i èpoques de secà quan se sega i es trasllada a l’era per assecar-lo.

            Beneficis.- El conreu de l’arròs reporta tota una sèrie de beneficis ambientals a l’Albufera ja que la inundació dels arrossals bona part de l’any afavoreix un entorn biològic idoni per a l’alimentació de les aus aquàtiques així com la seva nidificació i proliferació; igualment aquesta pràctica agrícola contribueix al manteniment del canals i de determinades zones lliures de canyet.

            Les inundacions dels arrossals actuen -a més- de barrera d’intrusió marina i absorbeixen part del cabal de les plenes o crescudes sobtades dels torrents i també actuen de filtre depurador dels alts nivells de contaminació actuals.

Segadors de bova a S’Albufera. (Foto: Arxiu Ca S’Artiller)

            Enciclopèdic.- Però més enllà dels beneficis del conreu de l’arròs i de la seva importància per a les viles de Muro i Sa Pobla en dècades passades, la rellevància d’aquest volum rau en el seu saber gairebé enciclopèdic al voltant d’una realitat tan especial com la de l’Albufera.

            El volum es completa amb una Mapa Toponímic i de Vegetació de S’Albufera, un recull dels espais i mesures agràries així com de les eines que s’hi empraven, de les feines que s’hi duen a terme, de la indumentària que requeria aquest espai, del vocabulari específic sobre la gestió de l’aigua que s’hi realitzava, del vocabulari concret sobre el món de l’arròs, del conreu del cànem o de l’ofici de trencador de marès. Per enllestir tan ambiciós treball, l’obra finalitza amb un repàs de la fauna i la flora que prolifera en aquest espai -sovint acompanyat d’unes fotografies i dibuixos altament explicatius-.

Imatge de pescadors d’anguiles. (Foto: Arxiu Ca S’Artiller)

            Gràcies a tots aquests factors, el volum IV de Plecs de Ca S’artiller és per mèrits propis una lectura obligada per a tot aquell que vulgui aproximar-se a la realitat de l’Albufera de Muro i a una de les activitats agrícoles que durant dècades s’hi va realitzar: el conreu de l’arròs.

            Tan sols resta agrair als promotors de tan interessant projecte la seva tasca i constància per tal de donar a conèixer un espai i unes pràctiques que semblen en vies d’extinció, molt sovint per mor d’una cultura globalitzada i en mans del turisme de masses -en el nostre cas-. Gràcies Plecs de Ca S’Artiller per recuperar la nostra història i costums. Un poble que honra el seu passat, pot mirar amb esperança vers el futur!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt