Alguns consells per evitar el malbaratament alimentari

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) calcula que una tercera part dels aliments produïts anualment al món es desaprofiten. Segons l’últim Informe sobre l’índex de malbaratament d’aliments de 2024, publicat per l’ONU, es van llançar 1.050 milions de tones d’aliments a escala mundial, i el 60 % d’aquest volum va provenir de les llars. Aquestes dades, recollides recentment per la UOC, reflecteixen la realitat dels països d’ingressos mitjans i alts, però la manca de registres en països d’ingressos baixos dificulta una visibilitat precisa d’aquesta problemàtica a escala global.

Les estadístiques europees segueixen aquesta mateixa tendència. Segons Eurostat, el 54 % del malbaratament alimentari prové de les llars, la qual cosa equival a 72 kg per habitant a la Unió Europea. A Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya estima que el malbaratament alimentari per persona es troba per sota de la mitjana europea, situant-se en uns 35 kg anuals, un 7 % dels aliments comprats. Tot i que aquestes xifres són inferiors a la mitjana, queda clar que les llars segueixen sent la principal font de malbaratament i que cal actuar per reduir aquest fenomen.

Què entenem per malbaratament alimentari i quines conseqüències té?

El malbaratament alimentari engloba tots aquells aliments segurs i aptes per al consum humà que es descarten o es destinen a altres usos diferents de l’alimentació, ja sigui per part de les llars, els establiments de restauració o la distribució. No s’ha de confondre amb les pèrdues alimentàries, que fan referència als aliments que no arriben a sortir de les explotacions agràries i es reincorporen al medi.

Reduir el malbaratament d’aliments té implicacions ambientals i econòmiques molt significatives. Es calcula que el malbaratament genera entre el 8 % i el 10 % de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, un impacte que supera en gairebé cinc vegades les emissions totals del sector de l’aviació. Al mateix temps, 783 milions de persones pateixen fam, mentre que un terç de la població mundial viu en situacions d’inseguretat alimentària. L’aprofitament dels aliments que es llencen permetria proporcionar 1,3 àpats diaris a totes les persones que passen fam al món.

Pèrdues milionàries

A nivell econòmic, el malbaratament suposa pèrdues de milers de milions d’euros anuals, afectant tant l’economia familiar com les finances dels països. Els diners destinats a aliments que finalment es desaprofiten podrien ser invertits en altres necessitats. Per aquesta raó, la Unió Europea s’ha compromès a reduir el malbaratament en un 10 % en el sector de la producció i fabricació d’aliments, i en un 30 % per càpita en el consum final abans del 2030.

Estratègies per minimitzar el malbaratament alimentari A nivell domèstic:

• Planifica els àpats de la setmana i fes una llista de la compra.
• Dona una segona vida als aliments sobrants en altres receptes.
• Coneix la diferència entre “consum preferent” i “caducitat”.
• Fes servir plats més petits i serveix-te el que realment consumiràs.
• Congela els aliments de manera adequada i etiqueta’ls.
• Manté la nevera a una temperatura d’entre 1°C i 4°C.
• Revisa quins aliments tens abans de comprar-ne de nous.

En botigues i mercats:

• Evita les compres impulsives i compra la quantitat justa.
• Dona oportunitat a les fruites i verdures amb formes irregulars.

A la feina, escoles i universitats:

• Demana la porció justa.
• Vigila els aliments que guardes a la nevera.
• Comparteix idees i bones pràctiques amb el teu entorn.

A restaurants i hotels:

• Demana un tupper per endur-te les sobres.
• Adapta la quantitat de menjar servit a la gana real.

Quatre iniciatives essencials contra el malbaratament

1. Donació d’aliments: facilitar que els aliments aptes per al consum arribin a qui ho necessita.
2. Economia circular: convertir residus alimentaris en fertilitzants naturals, biogàs o compost.
3. Noves tecnologies: aplicacions i sensors intel·ligents per gestionar millor els aliments.
4. Educació i sensibilització: fomentar una cultura de consum responsable des de l’escola fins a l’àmbit laboral.

Aquestes iniciatives, juntament amb la recerca i la formació acadèmica, ajuden a transformar el sistema alimentari cap a un model més eficient i sostenible. Amb petits canvis en la nostra vida diària podem contribuir significativament a reduir el malbaratament d’aliments.

Foto: Imatge d’Stockgiu a Freepik