Ara llegint
Alzinar: Penseu a anar a votar avui i recordeu que: Fins al setanta d’abril no et llevis ni un fil

Alzinar: Penseu a anar a votar avui i recordeu que: Fins al setanta d’abril no et llevis ni un fil

Segueixen, en principi, les previsions de pluja, fins diumenge de la vinent setmana.

El refranyer popular mallorquí té expressions, dites, per a tots els gustos, i entre elles bastant dedicats al clima, de les que aquesta setmana en destacarem tres, que tenen molt a veure amb la meteorologia actual:

  • Fins al setanta d’abril no et llevis ni un fil.
  • Fins al deu de juny, no et llevis (la) roba ni et descordis el puny. 
  • Fins al quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauràs, i si el temps és inoportú, fins al quaranta-u.

Molt semblants a la versió castellana de “Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo”.

El 40 de maig, que correspon al dia 9 de juny, popularment es fa servir per indicar una data avançada de la primavera, en què teòricament ja sol fer un bon temps, assolellat, amb temperatures bastant superiors als vint graus centígrads, i normalment sense moltes pluges, a pesar de les baixades i pujades de temperatures, amb episodis tant de calor intensa com algunes vegades de tempestes, dades molt apropiades, a causa dels constants alts i baixos dels termòmetres, per als constipats i grips, amb uns virus de cada vegada més resistents i punyeters (acabo de sortir-ne d’un que m’ha durat pràcticament un mes, amb febre i molt de mal de cap, deixant-me, lògicament, les defenses per terra).

El risc de pèrdua de biodiversitat està augmentant dràsticament. (FOTO: Joan Oliver).

Hi ha un llibre obert sempre per a tots els ulls: La Natura. (Jacques Cousteau).

Segons els més estudiosos que jo, el risc de pèrdua de biodiversitat està augmentant dràsticament, encara més, en aquests mateixos moments, en una magnitud sense precedents dins tota la història, provocada teòrica i desgraciadament per una de les espècies que componen i depenen d’aquesta mateixa biodiversitat.

Us puc assegurar, amb tota certesa, que eren molt més ecologistes els nostres padrins que la majoria dels “tècnics” que, teòricament defensen (i alguns desgraciadament se n’aprofiten) la conservació del medi ambient, dins el que una de cada vuit espècies animals, i moltes, moltes, vegetals, de tot el món (també desgraciadament dins aquestes contrades), estan ja en perill d’extinció, o tristament ja extintes.

Durant mils i mils d’anys, els nostres avantpassats han desenvolupat una àmplia gamma de plantes aclimatades (que, sortosament, certes entitats illenques, i alguns particulars,  estan recuperant parcialment, a marxes forçades), i animals domesticats, que ara l’agricultura comercial moderna s’està carregant, en centrar-se en unes quantes varietats de cultius que, pot ser, en aquests precisos moments, siguin més rendibles, però que estan fent desaparèixer l’agricultura tradicional, a un ritme entre cinquanta i cent vegades superior al ritme natural, tornant-se a parlar ja d’una sisena extinció massiva, sent un dels símptomes més preocupants del deteriorament ambiental, al constituir un procés irreversible que ens priva, per a sempre, d’un material genètic únic i irreemplaçable, del qual potser, ni tan sols sapiguem, encara, les aplicacions pràctiques que podria tenir en benefici de la mateixa humanitat que desgraciadament s’ho està carregant.

De cada vegada són més les persones que es dediquen a produir i consumir productes ecològics. (FOTO: Joan Oliver).

Els productes ecològics segueixen guanyant adeptes.

De cada dia estan més demanats els productes ecològics a Mallorca, i encara molt més dins la germana illa de Menorca.

De cada vegada són més els pagesos i les persones que es dediquen a la seva producció, a pesar de la dedicació i canvis estructurals que exigeixen.

Les nostres Illes compten amb una variada producció ecològica (bastants més de mil productors, i pràcticament 38.000 hectàrees, suposant ja bastant més d’un setze per cent de la superfície agrària útil, situant a les Balears entre les regions punteres dins l’estat espanyol), que abasta des de l’agricultura fins a la ramaderia, passant per la roba, productes de neteja, menjar, forns de pa…

De cada dia són més els petits empresaris que aposten per l’ecològic, el natural; que produeixen productes d’origen vegetal o animal, sense residus, i molt important, sense sobreexplotació al medi ambient (agricultura ecològica, agricultura regenerativa i permacultura, entre d’altres), i el més important, amb la seguretat més gran alimentària per al consumidor final, ja que en la producció convencional quasi sempre hi ha contaminació, degut al reiterat ús de pesticides, herbicides, antibiòtics, hormones…, que indiscutiblement passen a la cadena alimentària, perjudicant seriosament la salut i escurçant la vida, i la qualitat de la vida, dels habituals consumidors.

L’edat no és, ni ha de ser mai, cap obstacle per tornar a començar de nou. (FOTO: Joan Oliver),

Als pocs, poquíssims, que ja no m’estimen, els desitjo llarga vida perquè vegin els meus triomfs i la meva felicitat.

Fer un canvi a la teva vida moltes vegades et pot espantar. Però saps que encara espanta més: lamentar-te de no haver-ho fet, quan encara eres a temps de fer-ho.

L’edat no és, ni ha de ser mai, cap obstacle per tornar a començar de nou.

L’edat no és, ni més ni menys, que un simple estat mental.

Els anys, teòricament, només haurien d’importar als bons vins, o als bons formatges, amb solera.

De vegades, moltes vegades, és bo aturar-nos per veure si el que volem, el que desitgem de veritat, per a la nostra vida, concorda completament amb el que fèiem en aquests precisos moments.

Sempre som a temps de rectificar, i de tornar començar, amb més ganes, i amb molta més il·lusió.

Segons el reconegut filòsof hispanoromà, polític, orador i escriptor Sèneca, Lucius Annaeus Seneca (Còrdova, 4 a. C.-Roma, 65 d. C.),  “No hi ha hagut mai home de geni extraordinari sense barreja de bogeria”.

I per acabar…

No podem acabar aquesta setmana l’Alzinar, sense recordar a Tina Turner, Anna Mae Bullock, la reina, la llegenda, la cantant estatunidenca de rock i soul, coneguda per les seves enèrgiques i brillants actuacions, per la seva gran vitalitat, per la seva portentosa veu, pel seu ritme, pel seu escultural cos, durant més de cinc dècades d’exitoses actuacions, que es morí a 83 anys, aquest mateix dimecres.
Una llegenda que ens ha deixat empremta, en ser un exemple de perseverança, superació personal i empoderament.
Gràcies pels bons moments i les bones vibracions, Tina!

Avui és un gran dia…

I, per descomptat, recordeu-vos que avui pot ser un gran dia, tot pot dependre del teu vot.

A pesar de les poques ganes, a pesar de la desmotivació de molts…

Hem d’anar a votar tots!

No ha de quedar ni un sol vot sense dipositar-lo a l’urna.

Salut, i bon cap de setmana!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt