Aquelles veus d’antany
Just acaben de finalitzar les festes que conformen el cicle nadalenc de celebracions -just acabem de desmuntar els betlems i els arbres de Nadal, el Pare Noel ha agafat el camí de tornada, els Reis Mags han seguit el seu rumb viatger- quant a molts de pobles de Mallorca ja comença a tallar-se la llenya destinada al muntatge i encesa dels foguerons que encalentiran les revetles de Sant Antoni que s’encarregaran d’animar les veus de cantadores i cantadors, acompanyats dels acords de la ximbomba.
I, precisament aquestes veus que la revetlla de Sant Antoni es faran sentir i escoltar, bellugant enlairades per les flames dels foguerons, i de les veus que antany aixecaven els seus gemecs des dels solcs de les marjals pobleres per tal d’alleugerar la duresa dels seus treballs, són les veus que volem recordar a través d’aquest humil reportatge. Una recordança a manera d’homenatge a unes cantadores, cantadors i ximbombers que, gràcies a la seva desinteressada participació, animats per unes quantes persones sensibles a les nostres tradicions, immortalitzaren un valuós patrimoni cultural immaterial, avui cuidat i estimat per les noves generacions.
Com diu el batle de sa Pobla Biel Ferragut i Mir al seu escrit de presentació de les festes de Sant Antoni Sa Pobla-2025, «Enguany, les festes i el Piromusical estan dedicats a les dones cantadores de sa Pobla, amb un reconeixement especial a figures emblemàtiques com Antònia Bades, coneguda com a Madò Buades; Pascuala Mir, Antònia Serra ‘Mussola’ i Maria Pascual ‘Bea’. Aquest homenatge vol donar rellevància a la contribució d’aquestes dones al patrimoni musical del nostre municipi, destacant la seva influència en la preservació i transmissió de les nostres tradicions.»
Primeres iniciatives encaminades a la preservació de les cançons tradicionals
L’autor del present treball periodístic, recorda perfectament, quan i com es varen començar a valorar aquelles ancestrals cançons, tonades dels treballs del camp, que s’havien après per tradició oral, de generació en generació, des de temps immemorials, entre els esforçats treballadors de les terres de fora vila. Uns inicis d’unes activitats culturals que es dugueren a terme per iniciativa d’unes persones que creien amb el valor d’aquell patrimoni i que eren conscients de la seva futura desaparició amb el pas del temps.
Corrien els anys de la dècada dels cinquanta quan el popular glosador i cantador Agustí Cladera Gomila «Florit» va iniciar la seva tasca d’aglutinar a un grup de cantadors i cantadores de sa Pobla i crear una escola de cant per als més joves, nis i nines en edat escolar. Una iniciativa a la qual prest se sumaren l’escriptor Alexandre Ballester i el músic i compositor Gaspar Aguiló.
Aquell grup de cantadors de l’amo en Gosti Florit, el mes d’agost de l’any 1957, va participar al «II Concurs de Cançons de Treball del Camp de Mallorca i Goigs» celebrat a Selva i en el que hi prenien part els cantadors i cantadores més destacats de les poblacions de Selva, Llubí, Sineu, Puigpunyent i sa Pobla, fins a uns trenta concursants. Pel grup que representava sa Pobla, era la primera vegada que pujaven a actuar en públic damunt un escenari, però l’èxit aconseguit va ser sensacional i al mateix temps encoratjador de cara a futures intervencions.
Conte Alexadre Ballester en el seu llibre «Retall de la Memòria» (Edicions Albopàs gener del 2000) que aquell èxit no va ser fruit de la casualitat, ja que el grup s’havia preparat en temps per aquella actuació davant un públic. A tal afecta, pensaren que el millor era organitzar un concurs en l’àmbit local, que es va dur a terme, al teatre Coliseum la nit del 18 de gener d’aquell any 1957, amb la col·laboració del ‘Club Cultural i d’Escacs’ que presidia senyor Miquel Pomar Capó, i que va resultar un èxit de públic i favorable crítica.
Aquelles dues actuacions del grup de cantadors poblers, a sa Pobla i a Selva, marcaren el punt de partida cap a la seva consolidació, a la vegada que va propiciar la creació de nous grups i d’escoles d’ensenyament del cançoner popular pobler.
Aquell mateix any 1957, diu Ballester que «encara fou més productiu i va refermar l’esperit d’aquell grup de cantadors. Al capvespre del dia 10 d’octubre, a l’esvelta llotja de Ciutat, es va celebrar un Festival Folklòric davant una nombrosa i escollida concurrència. L’èxit dels cantadors i cantadores poblers, fou rotund, memorable. L’amo en Gostí Florit plorava d’emoció, i, don Miquel Pomar i jo, que hi érem presents, a una Llotja que vibrava d’entusiasme, sentíem una profunda satisfacció i animàvem, una vegada i una altra els cantadors» (…).
L’any següent, 1958, el grup pobler va tornar a participar en el Festival de Selva, i altre cop va aconseguir un èxit rotund. Aquell grup, podríem dir, ja consolidat com a tal, estava format per: Antònia Buades Vallespir Buades i més tard Parendenga, Antoni Caimari Amer Cabo, Vicenç Caimari Gomila Ponset, Isabel Comas Company Roca, Joan Crespí Socias Varet, Isabel Payeras Gost Curra, Bàrbara Simó Company Escolana, Agustí Cladera Gomila Florit, i com a ximbomber Josep Rayó Gomila Ferrer, a qui Alexandre Ballester va batiar com el ‘Paganini de la ximbomba’, de tan bé que la tocava.
Precisament Pep Rayó Ferrer, i comparsa van guanyar el primer premi del Festival de Selva de l’any 1960, mentre Catalina Thomàs Cladera guanyava el primer premi de cançó de bressol. I, Antònia Buades, Bàrbara Simó i Antoni Caimari, obtingueren els primers premis de cançons del camp. Així, els cantadors i cantadores de sa Pobla, es consagraven i es popularitzaven.
Aquells bons moments travessats per al ja consolidat, grup de cantadors i cantadores, varen animar als seus impulsors a pensar a dur a terme nous projectes i iniciatives, totes encaminades a la preservació d’aquell patrimoni cultural que ja entrava dins una perillosa espiral de desaparició, amb l’arribada del progrés dins les marjals pobleres en forma de mecanització dels treballs del camp. Unes iniciatives de les quals parlarem en pròxims reportatges.