L’Alzinar: Festes passades, coques menjades!

Festes passades, coques menjades!

S’han acabat les festes.

Avui he tornat a beure aigua, i no és tan dolenta com deien!

Festes passades, coques menjades, teòricament significa que, en haver passat l’ocasió de fer o obtenir una cosa, ja no cal ni pensar-hi més. No serveix absolutament de res!

Han passat ja, com cada any, les festes de Nadal, de Cap d’Any i dels Reis d’Orient (què no han estat massa esplèndids, perquè serà?), però res ha canviat. Com diu una bona amiga, no és l’any que ha de canviar, ets tu!

És indignant veure com es combinen arreu el sectarisme, la ignorància i la mala fe, per destruir, separar i enfonsar-nos, dins tots els nivells. En definitiva, per fer mal, als que desgraciadament els mantenim amb els nostres impostos!

I és que, a pesar de tot, aquesta tropa, desgraciadament, no s’arribarà a connectar mai a les necessitats reals de la ciutadania, i lamentablement tampoc ni els importa.

Però no ho permetrem, de cap de les maneres, perquè nosaltres si estimen la nostra terra, la nostra llengua, la nostra cultura i esports, i de cap manera, deixarem que ens acabin d’ofegar.

Les festes són passades, les coques menjades, però la lluita no aturarà!

Una ment oberta transforma les incerteses en oportunitats.

De vegades, abans de començar,

necessitem estar segurs que estem a punt de fer els passos adequats.

No obstant això, només nosaltres (no els altres),

 podem decidir què és “correcte” o “incorrecte”.

Amb el temps, els nostres errors poden esdevenir èxits i ajudar-nos a avançar.

Per aquesta raó, passi el que passi, donem la benvinguda a allò que la vida ens ofereixi, i fer passos segurs ens farà sentir en pau.

Pots fer servir aquesta perspectiva amb tot el que et pugui succeir.

(Nelia Valera).

Els dies més freds de l’any.

Les temperatures, ja d’autèntic hivern, segueixen baixant, amb unes esgarrifadores gelades els matins i els vespres, a pesar de l’habitual i agradable temperatura durant els  dies de soleet  “quan el dia neix el fred creix”, com deien els nostres padrins, i per aquest cap de setmana, teòricament s’esperen ja les primeres esperades pluges del 2025 i, ben aviat, una mica de neu al Puig Major.

Segons la tradició popular els dies més freds de l’any són el 15, 16 i 17 de gener, el darrer Sant Antoni Abad (teòricament dia de les beneïdes), que juntament amb Sant Sebastià (19 de gener) són vesprades que Mallorca torna a cremar, amb els seus tradicionals focs, acompanyats de cançons, ximbombes, festa, torrades, (per Sa Pobla les conegudes espinagades d’anguila, una mica picants…), un bon vinetxo i herbes a rompre, amb gloses i cançons populars, algunes pujades de to… “Sant Antoni de Viana, dia 17 de gener, venturós l’home que té sa dona que no l’engana”.

És temps de…

En aquests precisos moments hivernals, és el temps ideal per començar a sembrar les patates primerenques, alfals, albergínies, sàlvia, margalideres, pensaments, begònies, pebres, pastanagues, enciam, cebes, pèsols, i quan passin un poc aquestes gelades tan fortes, tomàtigues, cogombre, melons i síndries.

Segons els vells pagesos, el dia de la conversió de Sant Pau, el dissabte, dia 25 de gener, és el millor dia per podar les parres…, i per sembrar alls “Si vols un bon aller, sembra’l pel gener”,  i, segons Martina Molina, de “Sembra Permacultura”: “Les dents d’all s’han de sembrar a una profunditat d’uns 5 centímetres en terra al vostre hort, jardí o test, mantenint una separació de 10 a 15 centímetres entre cadascun, assegurant-vos de mantenir el sòl humit però mai engorgat.

Pels tests, el reg ha de ser controlat per evitar engorgaments,  eliminant l’excessiva herba, per evitar la competència per nutrients”.

I tal com menciona el refrany, na Martina ens acaba dient: “Tants dies que passin de gener, tants alls perd l’aller. Aquesta dita tradicional ens recorda la importància de planificar les nostres sembres per assegurar collites reeixides”.

És també bon temps per sembrar tarongers, llimoneres, mandariners, clementiners, clemenvillers, noguers, garrovers, pereres i cirerers.

És també bon temps per podar rosers, els que encara no l’han fet (alguns els poden dins el novembre, o començaments de desembre), realitzar la poda de formació i manteniment d’arbres ornamentals, de collir carxofes, les, per molts, esperades faves tendres (a pesar que a jo particularment no m’agradin, i em produeixin al·lèrgia), dents de lleó, cames roges, llevamans (Calèndula Officinalis), caputxines, lletugues, cols rissades, pastanagó, calçots, olives negres per salar (els que tenen la sort de tenir-n’hi, ja que aquesta anyada ha estat nefasta), api, bledes, rúcula, endívies, colfloris, col, grells, naps, espinacs, ravenets, raves, llimones, clementines, clemenvilles, mandarines (desgraciadament ja queden molt pocs mandariners per aquestes contrades), les primeres navels, poncíns…

Recorda que les plantes que ara comencen a florir, si no plou, necessiten més aigua, compost i cobertura que les restants.

“Amb la lluna vella de gener, talla la llenya el bon fuster”.

De totes formes jaquetes, abrics, gorres, capells, guants, bragues pel coll, i jerseis i més jerseis (millor polars, com també les camisetes i els calcetins, els que tenim habitualment molt de fred), tornaran a ser la tònica habitual.

Comencen a florir els ametllers.

Han començat ja a florir els primers ametllers (“Les gelades de gener fan florir l’ametller”), com vaig poder comprovar dimecres d’aquesta setmana, al començament del camí de Sa Figuera, a mà dreta, al Port de Sóller, espectacle captar per milions de càmeres de fotos i, especialment mòbils, que cada any immortalitzen les belles estampes dels ametllers florits, des de sempre una de les imatges icòniques de les Balears i Pitiüses, sense oblidar els medicinals eucaliptus i mimoses; a més és quan els moixos i molts més animals estan més encelats, i a punt per tenir descendència, i també és bona hora per posar les lloques a covar.

L’ametller és l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

Però, a pesar de tot, la floració d’aquest, i altres arbres, no és una activitat poètica per a ells, sinó el mecanisme per perpetuar la seva espècie.

Les flors no són l’amor platònic que canten els poetes, sinó els òrgans sexuals de les plantes i sense elles no hi hauria fruits ni descendència.

Mallorca es tornarà a cobrir, ben aviat, d’un mantell de tonalitats rosàcies i blanques, que aprofitaran abundants illencs, i especialment bastants de turistes (molts d’ells alemanys) que es desplacen a les nostres contrades pràcticament per gaudir del seu encant.

L’ametller és sempre el primer arbre a oferir-nos les seves delicades i vaporoses flors, és un miracle més de la natura, d’impressionada bellesa.

Després de la collita d’olives (aquest any, quasi orfe), ve el torn de podar els ametllers i triturar les branques i tanyades tallades, que no es puguin emprar a l’escalfapanxes o al forn de llenya.

Aquells que et critiquen són els que et volen veure diferent,

perquè veuen en tu el que ells no seran mai.

(Desfogament final).