Arriba l’hora de menjar figues i, si n’hi ha moltes, d’assecar-ne
Entre els mesos d’agost i setembre les figueres donen el seu esplet i a hores d’ara ens trobam en el moment àlgid per assaborir una bona figa sola o acompanyada.
La figa és sinònim d’estiu i molts racons de les Illes Balears ja trobam les figueres carregades de fruit en un estiu especialment sec. Les figues es produeixen en climes mediterranis i són un dels plaers gastronòmics des de finals de l’estiu fins inicis de la tardor. Són de consistència tova i en podem trobar de diferents formes i diferent color segons la varietat.
Les figues, el nom científic de les quals és “Ficus Carica”, és una fruita típicament mediterrània que durant segles ha estat molt apreciada per diferents cultures. Es poden prendre fresques o seques i tenen propietats nutritives que les fan indispensables en dietes de nins, esportistes i dones embarassades.
El fruit fresc està compost per un 80% d’aigua i un 12% de sucre. Una vegada sec, aquestes proporcions varien fortament a menys d’un 20% i més d’un 48%, respectivament. Les seves característiques nutricionals es potencien una vegada secs.
Tot i que el seu component majoritari és l’aigua, són una de les fruites amb més contingut de sucres, juntament amb el plàtan i el raïm. Les figues són riques en vitamines i minerals, sobretot potassi, calci i magnesi, que ajuden a mantenir un bon estat del sistema nerviós i múscul-esquelètic. A més tenen un alt contingut en fibra que facilita el trànsit intestinal, i contenen compostos fenòlics, alguns d’ells antioxidants, els quals li donen un aroma únic floral quan estan madures.
La figa madura és molt digestiva perquè conté una substància especial anomenada “cradina”. Tant seques com fresques, les figues són un excel·lent tònic per a les persones que realitzen esforços físics o intel·lectuals. Aquest fruit conté també quantitats variables d’àcid cítric. Posseeixen una quantitat de sucre superior a la resta de les fruites, per aquest motiu el seu valor calòric és molt semblant al del plàtan o el raïm. És pobre en greixos i en proteïnes, però ric en aigua, minerals i fibra.
La seva pell pot ser verda, blanquinosa o morada però, per saber distingir si està al punt de maduresa, popularment es diu que, ha de tenir el coll del penjat, roba de pobra i ull de vídua. Això vol dir que la cua del fruit ha d’estar sec, la pell arruada i clivellada i en obrir-la ha de desprendre una llàgrima d’almíbar. És un fruit clarament estacional a causa de la naturalesa silvestre de la figuera. Encara que perduren fins a ben entrat el mes d’octubre, els millors són els de setembre.
Les figues són un aliment energètic i saludable. Amb elles podem elaborar productes de pastisseria i de confiteria, pa de figues, la podem trossejar i afegir en amanides, es poden menjar fresques, seques o amb melmelades, etc.
La figuera és un arbre mitjà, de fulles aspres. Una vegada plantat, necessita uns 5 anys a entrar en producció i la seva longevidad supera els 100 anys. És un tipus d’arbre que creix en zones de poca aigua. Algunes figueres conreades produeixen dues collites, una de figues-flor a la primavera, de major grandària, i altra de figues a la tardor.