Ara llegint
“Babalusa, la medusa”, el llegat postum de Xesca Ensenyat

“Babalusa, la medusa”, el llegat postum de Xesca Ensenyat

“Babalusa, la medusa” és la darrera obra editada de la pollencina Xesca Ensenyat; un llegat on adreça als seus lectors una mirada lúcida sobra l’illa de Mallorca a través de la mirada de Biana Muntaner: una mirada que s’inicia en la dècada dels seixanta i culmina en els nostres dies per fer-nos ben present quins han estat i són els reptes que la societat mallorquina ha hagut de superar amb el pas dels anys i, que malauradament, encara té per superar.

            Xesca Ensenyat (1951 – 2009) és una autora ben coneguda en el panorama literari d’àmbit català ja que va aconseguir amb les seves obres alguns dels guardons més prestigiosos atorgats en la nostra llengua: Premi Ciutat de Manacor, Premi Ciutat de Palma o el Premi Ramón Muntaner entre d’altres. Tot i això, fou una activa tertuliana i conferenciant així com pregonera en nombroses festes populars. Malgrat tot, la seva etapa final com a creadora anà lligada al bloc “L’hidroavió apagafocs d’on s’han recollit els textos que conformen “Babalusa. la medusa” que aparegué el desembre del 2020 de la mà del Gall Editor.

Les platges, en temps de pandèmia, a mig gas.

            L’acció de “Babalusa, la medusa” se situa a Tarrella -nom que amaga el Port de Pollença i que servirà per exemplificar el devenir de tota l’illa de Mallorca i de les Balears, en general- on una jove Biana Muntaner creix al llarg de la dècada dels seixanta i que representa el seu particular paradís perdut on apareixen els primers hotels, les turistes em toples i una sèrie de productes símptoma de modernitat de l’època com pugui ser el “quètxup amb patates fregides”.

            La narració s’articula al voltant d’uns sèrie de “flaskback” que ens van traslladant del present al passat i que serveixen per fer constatar al lector no només de l’evolució soferta per l’illa i els seus costums sinó del devenir de Mallorca amb el pas dels anys i del seu sotmetiment el model turístic més agressiu que acaba anorreant el caràcter illenc que havia estat capaç de sobreviure a diverses invasions fins a la data.

Els hotels i establiments turístics van omplint les nostres costes i pobles. (Foto: Jaume Casasnovas)

            El xoc entre els móns conservador -Don Marçal i Donya Mariana- i més modern -Biana  i la tia Rafela- serveix per posar de manifest les dues mentalitats imperants als inicis de la Mallorca turística: d’una banda, la dels senyors més aferrats al règim franquista; i de l’altra, la dels servidors del món turístic exemplificat en la figura de la tia Rafela i el món dels gitanos de la platja.El diàleg constant entre aquestes dues realitats basteix l’estrucutura d’aquesta novel.la.

            El present està representat per la figura de na BianaMuntaner:  triomfadora -dona d’èxit a qui el Govern Balear acabà d’atorgar la Medalla d’or de les Balears pels seus èxits en el món immobilari i empresarial- que ha sabut dotar d’una nova visió el model turístic a base d’incorporar el lloguer vacacional als hàbits de la gent que visita l’illa -tant és així que compta amb el mèrit d’haver “escripturat més de 5000 apartaments vacacionals” i d’haver sabut donar vida a un producte denostat com les meduses que ha convertit en tota una “delicatessen” gastronòmica-.  Però tot trimfador compta amb el seu taló d’Aquiles que en el seu cas és una malaltia respiratòria que l’acompanyarà al llarg de la seva trajectòria vital i que ve simboltzada per unes ulleres de buceig, regal de la tia Rafela. que l’ajuden a respirar quan se sent enutjada i li recorden la capacitat de resistència amb què compta.

El món turístic ha fet canviar la fisonomia de les nostres Illes amb el pas del temps.

            Però els triomfs sempre venen acompanyats per enveges, sotracs i malifetes;  en el cas de na Biana encapçalats per la seva famïlia: una filla que la desprecia i un marit que no la compren, així com l’enveja d’altres familiars que miren de boicotejar el seu èxit.

            Però on excel.leix “Babalusa, la medusa” és en l’análisi de l’evolució que el turisme ha sofert en els darrers cinquanta anys a casa nostra, representada a la perfecció en frases com: “perquè ara -a diferència de llavors- només creuen en el doblers. I en el temps de vostè, encara que hi creguessin, també creien en altres coses: com en la pàtria i totes aqueixes colloneries.”

            Igualment critica les empreses forànies que venen a treballar a l’illa però que se n’emporten els beneficis en lloc d’invertir-los-hi: “Per això han desembarcat, a Mallorca, per a ells no és Son Dureta o Son Dur-hi: és Son Dur-se’n. Sempre ho ha estat”.

Els turistes gaudeixen de la bellesa interior dels pobles de les nostres illes. (Foto: Sa Veu)

            Un altre dels encerts d’aquesta obra rau en la defensa de la llengua pròpia com a element imprescindible per definir una identitat pròpia i imprescindible a l’hora  d’afirmar una personalitat que ha perdurat malgrat invasions i adverses vicissituds i que el món dels diners i les aparences està posant a dia d’avui en perill de subsistència. Aquest fet queda patent en frases com  “quan el vaig sentir xerrar en foraster a les seves netes, l’ànima em va pegar als peus” o “Quan excepcionalment li vaig preguntar com era que conversava en castellà amb aquelles nines de pares, avis i hàbitat, flora i fauna mallorquines, vostè hauria d’haver refinat la mentida millor. Mastegava fesols, i jo ho veia i ho hauria vistun cec. L’excusa de tenir una al.lota de fer feines forastera dins la casa no feia per a vostè.” o “Però a mi, així i tot, ja em va bastar la vergonya que m’havien fet passar aquelles espanyolades de la persona que més he estimat.”

Depenent de les èpoques, el turisme canvia el gaudi cultural per la platja i també les dues coses. (Foto: Xisca Casasnovas)

            A tall de crítica, només gosaria dir que l’excés de “flasbacks” a banda de resultar enriquidors narrativament acaba entorpint una mica el fil narratiu que, val a dir, s’allarga més de tres-centes pàgines. On crec que Ensenyat excel.leix és en l’ús d’un llenguatge viu i directe i en la plasmació d’una realitat -tant passada com present- que ens remet a una lucidesa sense comparació d’un autora que va saber reflexionar amb encert sobre el pasat i el futur d’una comunitat -la nostra- que per bé o per mal té lligat el seu avenir al món del turisme.

Imatge de l’autora de la publicació, Xesca Ensenyat. (Foto: Xesca Ensenyat)

            Gràcies Xesca, per tan interessant i necessària lectura i al Gall Editor per editar un text tan clarificador del món del turisme que ens envolta!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt