Cala en Gossalba i Morro des Pont

“Aquesta passejada va dedicada a Encarna Palazón que, amb el seu exemple i dedicació, ens ha donat un motiu per somriure cada vegada que evoquem la seva memòria.”

La península de Formentor és, senzillament, quelcom que qualsevol persona que estima la nostra illa no pot deixar de visitar. Malgrat tots els entrebancs que posen les autoritats segueix pagant la pena fer un esforç i superar totes les dificultats, reals i inventades, per arribar-hi. Avui visitarem un tram de costa que s’inicia a Cala en Gossalba, situada per damunt Cala Murta, en un recorregut costaner d’extraordinària bellesa i moderada dificultat.

L’itinerari és circular amb inici i final al Mirador de Sa Punta den Tomàs. Excepte en la part final que recorrerem part del camí vell del Far de Formentor, el terreny és variable i exigent. No hi ha indicacions en gran part, però de forma ocasional trobarem fites i marques de pintura. Un bon mapa n’ajudarà a resoldre els dubtes que puguin sortir. En el tram vora costa caminem al costat de timbes importants en les quals convé posar atenció. No hi ha punts de proveïment d’aigua fiables. Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, repetim, consulteu la previsió meteorològica.

Mirador de Sa Punta den Tomàs

El Mirador de Sa Punta den Tomàs es troba a la base d’aquest dit que apunta cap al nord-est, acompanyat del Cap de Catalunya per l’esquerra. Desfem una mica de camí per la carretera fins a endinsar-nos dins el comellar dirigint-nos cap al corral que es veu als peus de La Roca Blanca per iniciar aquest recorregut. Una bassa obrada emprant una encletxa natural, és el complement a aquesta construcció que visitem abans de baixar cap al centre del comellar a on es destria un excel·lent exemplar d’aljub, construït al ben mig de la torrentera per aprofitar la minsa aigua en aquestes terres de Formentor. Anem cap a un bosquet de pins que marquen el camí que va a banda i banda del torrent que conforma la Canal de Cala En Gossalba. L’itinerari baixa entre una garriga en direcció a la mar. Als peus del Puig del Morro del Pont (206 m) al costat de la llera del Torrentó se situa S’Avenc den Gossalba al que convé no atracar-se per no caure al pou de 23 metres que el conforma. Finalment les aigües de la cala se’ns presenten a la vista.

Cala en Gossalba

Es tracta d’una cala formada per pedres que s’obre a xaloc, amb aigües clares, obscures i fresques. Al seu costat dret neix un caminoi, poca cosa més que un tirany marcat per fites, que ens comunica amb un altre bocí de cala, més petita encara, que és la desembocadura del Torrent de Ses Agulles. Ambdues comparteixen el topònim que deriva, pel que sembla, d’una transformació del llinatge Gonçalvo, amb el que hi ha una referència documentada l’any 1585. A la vorera dreta una fonteta raja ocasionalment encara que és difícil d’observar. Es tracta d’un lloc en el qual recomanem fer un berenar per gaudir d’aquest sensacional racó, amb Sa Talaia d’Alcúdia tancant l’horitzó.

Sortim de la platgeta per l’esquerra, pujant fins a mitjana alçada sense perdre de vista la mar. La progressió és una mica complicada i hem d’anar amb atenció. Anem a la cerca del Cap des Morro des Pont en demanda de l’accident geogràfic que li dona nom. Al costat dret tindrem la vista sedant de l’altre caló den Gossalba, aquell a on desemboca el Torrent de les Agulles i que continua cap a Ponent amb la prolongació del Puig de Ses Butzes cap a Cala Murta. En aquestes aigües estan documents alguns dels darrers albiraments de vells marins, exterminats fa dècades. Avui en dia aquest territori és pàtria de les que trobarem abundants restes. Tot d’una que es pugui ens hem d’anar cap a l’esquerra per arribar a una zona relativament plana que ens permetrà, tot seguint la costa, arribar al Pont de pedra que s’alça en aquest indret.

Morro des Pont

Es tracta d’una formació geològica en el que l’acció dels elements sobre la pedra ha construït un ferm pont de pedra. És factible baixar fins al seu ull i des d’allà, amb feines, fins a la mar. Ens podem conformar amb la contemplació de tota la costa que s’alça des de la illeta d’Es Castellet, que tanca Cala Murta a la Punta de la Cova de Sant Domingo, fins a Cap Pinar, a l’ombra de Sa Penya Roja, amb tota la badia de Pollença obrint-se a la mar. No fa falta dir que el lloc és més que pertinent per capturar alguna imatge encisadora.

Avançarem seguint la costa en diagonal esquerra en direcció al Racó de S’Avenc, una petita endinsada situada al costat d’un bosquet de pins al final de la Canal de S’Avenc. Es tracta de pedra grisa, desfeta, castigada per la mar i el vent, en la que cal anar amb compte, per si de cas.

Es Carregador de Sa Pega

Al costat esquerre del caló, se situen restes molt desfetes, res més enllà que unes fustes i unes pedres amalgamades amb ciment mallorquí, d’Es Carregador de Sa Pega, topònim relicte de l’activitat desenvolupada en aquestes terres i que consistia en l’elaboració de la pega negra. Les pinedes acabades de talar, es destil·laven per obtenir trementina, aiguarràs i pega negra. Aquesta era emprada per embetumar les fustes de les embarcacions i protegir-les del sol i la humitat. També fou feta servir en botes de fusta i pell, pels pastors en la marca dels ramats, per sabaters i fusters per aferrar i cosir i, fins i tot, per metges i curanderos per sanar cremades i fixar fractures. Mireu tot el que hem estirat tan poca cosa!

Canal de l’Avenc

Seguim el camí, marcat i traçat en sentit ascendent, de la Canal de l’Avenc cap a un grup de pins. Arribats a una petita construcció esfondrada situada al seu costat, veiem un pou amb una ampla boca i un pinetó que creix al brocal de mares i pedra. Quan donem un cop d’ull ens sorprenem amb la troballa que el pou és S’Avenc des Carregador, un avenc natural transformat per extraure l’aigua que reflecteix la llum del sol del seu fons. Feina d’aprofitament ben feta, si senyor! Ara toca pujar fins al Pla de Ses Basses, situat a la part superior dreta de la Canal. Girem en diagonal i pugem enmig de roquissar i càrritx fins que, ja bastant amunt, interceptem de nou restes de camí molt malmès, però avui encara evidents que ens ajuden en la progressió. El vent ens anuncia que ja hem acabat de pujar.

Pla de Ses Basses

Una extensíssima planura s’endevina al davant dels nostres ulls en direcció Nord. Aquesta depressió càrstica, similar en les seves característiques geològiques a altres com Sa Coma de Son Torrella o Mortitx, adopta una forma gairebé circular, amb un terreny constituït per una estora de càrritx, algunes clapes de call vermell i un enorme pi solitari. L’indret té quelcom que el fa especial. Cap a aquest ens dirigim, per constatar que sota la seva ombra s’amaga S’Avenc des Pi amb un desenvolupament vertical de més de 130 metres. Enfilarem cap a la dreta, en direcció a Llevant, en direcció a una petita elevació amb pins al seu darrere. Cal anar amb compte en aquest indret que s’anomena Els Avencs i en el que es destrien ací i allà depressions que poden ocultar perillosos desploms. Arribats al turonet localitzem les restes d’una petita construcció molt malmesa. Darrere es veu una penya cap a la qual ens dirigim per arribar a la Punta del Vent de la que s’admira una vista que ni el Rei Pepet! A l’esquerra, la costa desplomada de l’Enfront Roig i la punta del Niu de l’Àguila que amaga el Moll des Patronet. A la dreta, la costa de la Península Artanenca i el tancament de la Badia de Pollença. Tornem a les runes i anem cap a les clapes vermelles a on localitzem els engolidors en forma de bassa que donen nom a la contrada. A la dreta es veu un camí de pedra que puja cap a la zona d’El Coconet a l’ombra de pins i mates. Sense adonar-nos arribem a la carretera del Port. Girem cap a l’esquerra per sortir ben aviat de l’asfalt per agafar el Camí Vell del Far que ve de Cala Murta.

Camí Vell del Far de Formentor

Els seus més de cent cinquanta anys d’antiguitat han fet malbé part dels seus murs, però avui encara proporciona un excel·lent trànsit. Alguns arbres han crescut al ben mig i el bloquegen pel que haurem de fer algun desviament senzill. La seva pendent estava perfectament calculada perquè les bísties que carregaven l’oli i els subministraments pel far poguessin fer el transport de la manera més senzilla possible. El camí complet des de Cala Murta fins al Far té una llargària de 17 kilòmetres. No hem d’oblidar que la carretera fins al far es va construir en la segona meitat del segle XX. En el tram final el camí es perd una mica i fent revolts tornem a la carretera per arribar de nou al Mirador de Sa Punta den Tomas en pocs minuts.

Temps aproximat entre 4 i 4 hores i mitja

Referències

Fites i Fetes, Miquel Martorell

Mascaro-Pasarius, lamina 3

Mallorca Vora Mar, II – Germans Sastre Mapa Alpina Serra de Tramuntana

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Alpina Serra de Tramuntana

El topònim Formentor

Mossèn Antoni M. Alcover va atribuir l’origen del topònim Formentor a una evolució de la paraula llatina Frumentum, que resultà en la catalana forment, el blat o cereal de la millor qualitat i sabor. Estona fa que no es conrea blat a tota la Península, que avui ens ha regalat aliment, confort i suau esbraonament per ulls, animes i cossos, a més d’un xic de senzilla aventura i esbarjo.

Segons l’explicació més acceptada, l’oferta per Joan Coromines, l’etimologia de “Formentor” és llatina, “Promontorium”, ‘promontori’, hipòtesi recolzada per documentació i cartografia antiga, que reconeix Formentor com “Promontore” i altres variants.

La relació entre el topònim del cap i l’illa més petita de les Balears, Formentera, no ha estat aclarida encara. Just dues vocals separen les seves denominacions que identifiquen, en els dos casos, lloc d’extraordinària bellesa natural.