Cala Tuent i la Torre des Forat o de S’Udró

L’allunyada Cala Tuent ha patit les escomeses de corsaris i pirates des de l’antiguitat, esperonats per la seva llunyania i aïllament. Per això, hi ha pocs llocs a on puguem admirar les característiques torres de defensa que s’erigiren per protegir al seus habitants. Avui en visitarem una de les més destacades. A l’altre costat de la saturada Calobra, s’arriba per la famosa carretera planificada per l’enginyer Antoni Parietti, en un desviament a poc més d’un quilòmetre de la desembocadura del Torrent de Pareis.

Serà aquesta una proposta estiuenca que ens permetrà combinar el paisatge d’una cala pràcticament sense tocar amb el dens bosc mediterrani, ple de fragàncies i lloc d’ombres. La visita a la Torre des Forat o de S’Udrò en facilitarà una visió distinta i encisadora del que els germans Sastre varen batiar en la seva monumental obra Mallorca Vora Mar – Marines de Tramuntana, com la costa de les meravelles.

L’itinerari és d’anada i tornada, amb inici i final al petit aparcament situat al darrere de la Cala. El recorregut segueix sempre camí, excepte en el tram entre el Coll de Na Polla i la collada prèvia a la Torre. Al principi seguirem el GR en direcció a Bàlitx pel Camí de Sa Costera. Els habituals indicadors del GR221 ens indicaran la bona direcció. Les referències són clares generalment. Pot arribar a ser incòmode per la presència de roca, pedra solta i l’omnipresent càrritx, però en general està en bon estat. El retorn ho farem per l’anomenat com a Camí dels Torrers. Amb paciència i seny es pot fer sense més inconvenients per a tothom. El desnivell supera per poc els cent cinquanta metres sempre amb pendents assumibles. Recomanem, com sempre, fer ús d’un mapa per gaudir de l’entorn geogràfic. No hi ha punts de proveïment d’aigua i la presència de mosquits en algunes èpoques de l’any, pot arribar a ser força empipadora. Gairebé tot el temps es va a l’ombra dels pins i la garriga.

Insistim, aneu amb atenció, alerteu amb la gent menuda i gran, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. Les aigües cristal·lines de Cala Tuent seran el premi a la jornada. Poc al·licient pel esforç no sembla.

Cala Tuent

Cala Tuent és una de les poques platges del nord de la Serra de Tramuntana. Aquesta preciosa cala de sorra i pedres està situada molt prop de la famosa i espectacular platja del Torrent de Pareis i sa Calobra. S’obre amb la Punta de Sa Corda al nord i el Morro des Forat a l’oest, rebent el vent de mestral, que agafa el nom del llatí magistrale, ‘magistral’, ja que és un vent sec i violent temut pels agricultors i mariners de tota la Mediterrània.

La cala té un aspecte semicircular i està envoltada de muntanya, composta principalment de pinedes frondoses. La sorra de la platja just cobreix els primers metres fins a tocar la mar, deixant pas a continuació a pedres i còdols, típic d’aquesta zona de Tramuntana. És la desembocadura del Torrent del Gorg dels Diners que desaigua la Vall de Binis, al costat més esquerp del Puig Major de Son Torrella. Les casetes de pescadors de Can Xispa s’amaguen al costat nord de la sorra.

Amb una amplada de vora els 100 metres, ens hem d’atracar al costat est per localitzar un tirany esglaonat que puja sota els pins en direcció sud. Al costat més proper a la mar podrem veure el que queda de la Font des Vergeret o de Sa Murtera, lloc de proveïment d’aigua de pescadors i pagesos, molt malmès pels temporals.

Es Vergeret

Sortirem a una carretera asfaltada que hem de seguir a la dreta fins a arribar a la part exterior del restaurant Es Vergeret, una de les poques instal·lacions hoteleres de la zona.

Observarem un indicador que ens convida a pujar per un tirany esglaonat. Desemboquem en un camí al qual girem cap a l’esquerra per, al cap de pocs metres, agafar un camí a la dreta que passa prop d’un conjunt d’antenes de telefonia mòbil. Un portell ens indicarà que som al bon camí, sota la coberta del bosc. A banda i banda veurem les restes dels antics conreus; ara un garrover, més enllà un paredat…

Finalment, desemboquem en un ample camí. Just al davant, les formes quadrades de les cases de Capapuig es confonen amb la serra que tenen al darrere, les darreres crestes dels Penyals de Bini, amb Es Queixal i Es Pa de Figa emergint a l’extrem dret.

Capapuig

Aquestes construccions, avui en dia molt modificades i adaptades, s’integren dintre de les més antigues i primeres edificades a Tuent, juntament amb les de Can Real, Can Bardí i Can Lleig, aquestes darreres situades al fons de la vall, i Can Palou en el camí cap al Coll de Sant Llorenç. Sembla que el nom, de vegades esmentat com a Ca Fra Puig, respon al malnom de la que va ser propietària en el seu dia de la finca, la família Mayol. En el seus temps d’explotació agrícola contava amb una moli de sang, una tafona i un gran aljub.

Girem a la dreta i caminem uns metres abans d’endinsar-nos de nou sota la coberta vegetal per un camí que s’obre a la dreta. La teulada verda ens protegeix i filtra la llum donant-li cent i unes formes diferents en aquesta garriga esponerosa. El camí, ben obrat en pedra brunyida, s’endinsa i eleva gent voltes tancades i aprofitant els punt febles de l’orografia. A banda i banda s’endevinen les restes de l’activitat agrícola, motiu darrer dels quilòmetres de marges escampats per Tramuntana.

Coll de Na Polla

De cop i volta el camí desapareix i dóna pas a una esplanada ampla en el que un portell s’endevina al fons. Som al Coll de Na Polla. Ens dirigim cap al portell i una de les imatges més encisadores de la costa mallorquina es descobrirà als nostres ulls. Les parets vertiginoses de la muntanya de Moncaire, amb el Coll de Biniamar que s’obre entre Sa Moleta i Es Castellot, amb la Torre de Na Seca atalaiant sobre es Morro i Sa Punta de Cala Rotja. Les modestes construccions de Sa Costera es destrien a l’ombra de Es Putxot. La Badiola del Racó de Sa Taleca actua de mirall de les ombres de les muntanyes.

Ara comença el tram de més dificultat. Hem d’agafar la paret que surt del portell de Na Polla a la dreta, en direcció cap a la mar. No hi ha camí evident. Recomanem fer-ho per la part esquerra del mur. Si tenim bon ull i paciència veurem com cap a la mar s’endevinen algunes marjades. En poc més de cent metres arribarem a una intersecció en què una tanca parteix per avall. L’hem d’ignorar i continuar tot dret, en direcció al cap. Ocasionalment valdrà la pena que considereu fer una caminada per damunt la partió. En un moment determinat observareu que la murada parteix per avall i s’endinsa en una pineda. A la collada trobareu un portell que us permetrà passar a l’altre costat, el més proper a Cala Tuent.

Torre des Forat o de S’Udró

Situats al costat nord de la paret intuirem un sender que en sentit diagonal esquerra voreja les roques permetent-nos una visió esplèndida de l’endinsada de Cala Tuent amb el Frare a l’altre costat, guardant la Mola. Veurem una curiosa construcció a mà esquerra al peu del rocam. Pel que sembla va ser emprada pels alguns dels habitants de la contrada. A l’interior de l’habitació de la dreta, al fons i a la dreta, veureu la boca d’un amagatall fet servir, diuen alguns, per guardar els queviures o el contraban segons opinen d’altres. Tot anava bé per sobreviure a la duresa de la vida d’un temps.

Continuen i, a poques passes, hem d’agafar un comellar a l’esquerra que còmodament ens porta fins a un portell des del qual ja podem admirar, mig amagada entre les branques, el volum massís de la Torre. El terra està ple de restes ceràmics d’època indeterminada.

Arribarem a la torre pel costat sinistre, desembocant en un porxo sense capell, morada dels estadants d’un temps. Aquesta torre va ser construïda en el segle XVI i actualment es troba en un estat lamentable, gairebé totalment en ruïnes. En el seu moment va ser una torre de similars característiques constructives a la Torre de la Mola de Tuent encara que la seva funció era exclusivament defensiva. Les de la Mola de Tuent i Na Seca eren torres de senyals que permetien la comunicació de la presència d’enemics a la ciutat fent ús de focs, fum o trets de canó. El costat que mira cap a la mar està totalment esbaldregat, deixant intuir la cambra interior. Per res del món intenteu pujar. Us posareu en risc a vosaltres i als vostres acompanyants.

Des del punt més elevat de la penya situada a pocs metres de la torre podreu veure en sentit est la formació de S’Udró. Es tracta d’una prominència rocosa d’una forma que ens recorda un frare o cavall bernat. Encara que no ho podrem apreciar molt bé, està lleugerament separada de terra per uns pocs metres de mar. El forat que permet, a gent amb habilitat i recursos tècnics, accedir a la zona costanera immediata està situat a pocs més de 100 metres anant cap a Llevant.

Pel camí dels Torrers

Ara desfarem camí fins a arribar a la collada en què acaba la paret que hem agafat al Coll de Na Polla. En lloc de retornar pel mateix camí, agafarem un senderó a l’esquerra de la paret que inicia un recorregut de retorn. Amb la mar sempre a mà esquerra anirem fent passes. De vegades tindrem el pas barrat per arbres caigut, però sempre podrem endevinar fites o senyals que ens portaran pel bon camí. Encara que no ho sembli, de nou anem passant per antigues marjades a on es conrava i produïa. Un modest porxo, de nou amb la teulada absent, ens avisa que ja som a veïnat de la cala. Una pujada per un camí ample desemboca en un portell. Accedim a una esplanada des de la qual ja veiem el restaurant Es Vergeret. En arribar als voltants tenim dues opcions. A la dreta desembocarem en l’aparcament de l’instal·la cio i, si volem i està obert, podrem gaudir dels seus serveis. A l’esquerre i agafant com a referència les parets de suport desembocarem en la carretereta i, en dues passes llargues més, serem a la Platja de Cala Tuent per xalar de les seves aigües. Òbviament, ambdues opcions no són incompatibles.

Temps aproximat damunt dues hores i dues hores i mitja

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Pla de Mallorca editorial Alpina

Camins i Paisatges (I), Gaspar Valero

www.toponimiamallorca.net

Wikipedia en català.

Fortificacions costeres de Mallorc, Juan Gonzalez de Chaves Alemany

Torre des Morro des Forat / des Forat de Tuent / des Forat / de S’Udró

La torre que avui hem visitat ha rebut fins a quatre noms. Nasqué de les necessitats defensives dels habitants de Tuent i envoltants com a resultat de l’increment de les incursions vingudes de la mar en el context del xoc iniciat al segle XVI entre les diferents potències que lluitaven per l’hegemonia en la Mediterrània; l’imperi espanyol, el francès i l’otomà.

L’historiador de Sóller, Sr. José Rullán, dóna els següents detalls sobre la seva construcció. El 19 de juny de 1583, es va proposar al consell que el virrei sol·licites l’auxili de Sóller per a edificar dues torres. La primera en l’indicat com a “lloc de la Vaca” i una altra en el “Forat”. Els jurats de Sóller respongueren que encarà patien per a cobrir el cost de la torre de “Na Seca”. En el mes d’octubre es va tornar a presentar la petició. En aquell moment el capità Angelats es va interessar per la qüestió, i en 1585 insistí, per ordres del virrei. Tampoc el veïnat d’Escorca estaven en disposició d’assumir les despeses de la construcció de les torres. Per tant, les torres quedaren com un projecte fins que els veïnats de Sa Calobra, molt especialment un anomenat Joan Colom, les va edificar pel seu compte.

Molt probablement s’edifica el 1607, ja que no hi figura a la relació feta l’any 1597.

En una descripció feta en 1793, gairebé dos-cents anys després de la seva erecció es diu, “La torre és redona, de nou vares de diàmetre, capaç de dos canons, amb parapets a la part de mar a barbeta; l’esplanada és de còdols amb formigó, damunt hi ha una barraca per als jocs d’armes, en el qual hi ha un petit nínxol per a pólvora, on no cap ni un barril; en la part inferior existeix l’habitació dels torrers.” Aquests dos canons eren, l’any 1825, un de bronze de 4 lliures i un altre de ferro i 8 lliures. En el decurs del segle XIX va ser definitivament abandonat i subhastat, passant la torre i les terres adjacents a mans particulars.

Avui en dia la construcció amenaça ruïna total i els despreniments de pedra són continus. Alguns experts no li donem més enllà de 10 o 15 anys de vida.