Cametes em valguin cap al Puig de Son Onofre des de Sant Joan

El Pla de Mallorca és la comarca que ocupa la conca central de l’illa amb una extensió d’una mica més de 700 quilòmetres quadrats. La típica roca calcària d’origen marí es presenta conformant petites valls i turons enmig d’un terreny predominantment planer. El Puig de Son Onofre és una elevació que, amb poc més de 254 metres, fa de partió natural entre els municipis de Sant Joan i Sineu. La divisòria se situa entre el mateix puig i el seu germà menor, el Puig d’en Carnisser.

Avui us suggerirem fer una descoberta per aquestes terres per descobrir i contemplar alguns paisatges rabiosament aferrats a les nostres tradicions més arrelades. Figuerals, ametllerars, pinars, camps de conreu, tanques… formaran part de l’espectacle visual que se’ns oferirà.

Es tracta d’una proposta que, per la seva durada i característiques, pot ser desenvolupada en qualsevol moment de l’any. Una matinal primaveral, una vespertina en l’estiu –amb el regal d’una excepcional posta de sol-, una sortida amb gent menuda… són algunes de les possibilitats.

L’itinerari és circular, amb inici i final a Sant Joan. Per arribar-hi podem fer servir una combinació entre el tren amb aturada a Sineu i trasllat en mini bus de la L442 Sineu-Sant Joan. Si opteu pel transport particular no és mala idea fer cotxades. Feu bé al medi, estalvieu i gaudireu de la vostra relació amb els companys de trescada. Sant Joan disposa d’una oferta hostalera prou reconeguda per si voleu regalar-vos els sentits al final de la caminada. També disposa de botigues per proveir-vos de queviures i begudes per si n’heu de menester.

L’itinerari segueix sempre camins i tiranys ben marcats i evidents. Ocasionalment trobarem indicadors malauradament conservats de forma precària. Per retornar podrem optar per fer-ho pel Camí de Sa Bastida, una petita carretera rural que ens permetrà fer un recorregut alternatiu altament paisatgístic. No requereix cap habilitat tècnica tot i que recomanem fer servir bastons per facilitar la marxa. És apta per a totes les edats, sempre amb coneixement. El desnivell acumulat supera per pocs els 600 metres. Un bon mapa Alpina a la motxilla –ben a mà- per gaudir de l’entorn geogràfic i la toponímia. La temperatura és un factor a considerar acuradament. Es pot aprofitar un horabaixa d’estiu per arribar al cim una mica abans de la posta de sol. La tornada sota el cel estelat us llevarà el cansament. Imprescindible, en aquest cas, portar equip d’il·luminació personal en forma de frontals o llanternes.

Planifiqueu, pareu atenció a la gent menuda i gran, avalueu les vostres forces i no us descuideu mai la consulta de la previsió meteorològica. Aquesta zona de Mallorca –mal que no purament territori de muntanya- us regalarà els sentits en la seva descoberta, gaudint de la seva magnificència. Manteniu sempre la prudència com a divisa en les vostres caminades.

Pel camí de Sa Bastida

A la sortida del poble en direcció a Petra, a la cantonada dels carrers Mestre Mas i Camí de Sa Bastida se situarà el punt d’inici. És el Camí de Sa Bastida, una de les més importants –si no la que més- possessió santjoanera, avui en dia esquarterada en bocins. A uns cent metres del cap de cantó, després de deixar la darrera casa del poble a sinistre mà, ens internarem per un estret tirany que surt del paviment a l’esquerre. Seguirem el polsegós caminal fins a arribar a un lloc en el qual podrem veure restes d’antigues pedreres i algunes cavitats. El lloc és impressionat amb desnivells que convé mantenir a prudent distància. Agafarem una senda a l’esquerra per evitar-les. A continuació trobarem un vertader enfilall de caminets. Hem d’agafar sempre el que ens porta en direcció nord, fent una suau pujada fins a arribar a una pista asfaltada coneguda amb el nom de Camí des Revellar. En la diagonal de la nostra dreta ja apareix el Puig de Sant Onofre, arrodonit sobre el Pla de Mallorca.

Entre dues cases surt un camí en direcció cap a Mestral. Aquest s’estira per uns cinc minuts en constant baixada fins a desembocar en un pinar. Segurament trobarem un cadenat que impedeix el pas a no vianants per internar-se en una densa combinació de bosc i garriga.

Pinar de Na Simona

Un petit camí obert entre la vegetació -flanquejat per algunes pedres- ens convida a internar-nos. Mantindrem la direcció cap al nord-oest fins a topar-nos amb un camí que ens ve de l’esquerra. Es tracta d’una variant que ens retornaria cap a Sant Joan. Hem d’agafar a la dreta, continuant paral·lels amb una paret de partió amb una reixeta malmesa a l’esquerra. Ara anem en direcció nord inicialment per anar girant cap a la dreta suaument mentre anem descendint de nou. A l’esquerra el paisatge es va aclarint i ens permet veure les cases de Can Taló al peu del Puig de Pinyella.

Intuirem una petita carretera alhora que iniciem una forta i rosta baixada final. El Puig de Son Onofre ens espera al final d’una gran finestra oberta entre els pins.

Sementer des Puig Rodó

La pista asfaltada en porta just davant l’entrada de Sa Bastida, avui convertida en establiment hoteler de luxe. El sementer del Puig Rodó s’allarga fins als peus del turonet del qual agafa el nom, ocult sota la cobertura arbòria. El cim que és el nostre objectiu s’apodera del paisatge i, a partir d’ara, es constituirà en presència permanent i atraurà les nostres passes i mirades com un imant tel·lúric.

Ens desviarem cap a l’esquerra seguint la síquia que recull l’aigua d’escorrentia que es transformarà en el Torrent de Sa Bastida, afluent del Torrent de Son Riutort. Finalment, les aigües arribaran a la Badia d’Alcúdia sota el nom del Torrent de Son Real. I mirà que l’aigua fa un bon camí! Arribats a una cruïlla, hem d’agafar cap a la dreta per seguir una ampla pista que, al cap de pocs metres, gira cap a l’esquerra i inicia una recta caminada en direcció a gregal. Deixem enrere el Figueral Vell i sense adonar-nos-en superem les antigues terres de l’Hort de Sa Bastida a l’altre costat de la prominència del Putxet del Hortet de Sa Bastida, preludi del penyal que honora Son Onofre.

Al cap d’uns deu minuts trobarem per la dreta el camí que porta a Can Toni Brull. Hem de continuar i a poc més d’unes desenes de metres més enllà trobarem un sender que surt a la dreta i que inicia la pujada cap el cim. Un brusc gir ens dirigirà cap al sud-est. Una petita construcció amb una breu descripció de la història de l’ermita ens confirmarà que som en el bon camí. Una prolongada pujada al peu dels cingles que miren al nord del puig en permetrà accedir a un coll a on trobarem una paret que ens obliga a girar a l’esquerra. La pujada la notarem en l’esforç que les cames han de fer. Un ample portell ens donarà la benvinguda a les terres de l’ermita de Sant Onofre. Ara cal seguir un conjunt de fites i indicadors que ens permetran anar guanyant altura sense frisar. Un petit collet us permetrà atalaiar sobre les cases de Sa Bastida. A Llevant el sementer de Cas Saboner i el putxet del mateix nom presideixen magníficament l’àrea.

La coberta d’ullastres anirà aclarint-se per permetre’m-vos albirar el vèrtex geodèsic que s’alça al conegut com a Sa Torreta o Es Mirador.

Puig i Ermita de Son Onofre

Des del cap cucurull s’estén el pla de Mallorca amb la murada gegantina de la Serra de Tramuntana tancant la perspectiva. Na Bauçana es destaca cap a Ponent. La Badia d’Alcúdia s’obre als nostres ulls des del Puig de la Victòria fins a la Serra d’Artà. La Mediterrània s’endinsa en la terra per conformar un paisatge extraordinari. Les finques, cases de possessió, horts, boveres, sestadors, ametllerars… s’estenen en totes direccions. El clot de les graveres de Cas Saboner s’obre en la terra com una ferida blanca.

Descendint uns metres trobarem de nou un caminal que ens dirigirà cap a un altre portell que ens obrirà pas cap a les restes de l’ermita de Sant Onofre. Del petit oratori queden poc més que unes restes molt malmeses i que demanen a crits una restauració urgent. Està documentada l’existència d’un ermità a inicis del segle XV. El lloc ha estat lloc de devoció popular fins als nostres dies.

Darrere les restes el camí s’estirà fins a un mirador conegut com a Es Bot des Cans. La tradició atribueix aquest topònim al costum d’alguns de precipitar els animals vells i malalts en aquest vertiginós precipici.

Una mica més enllà el Puig d’en Carnisser s’alça ufanós. Una paret que va de mestral a llebeig fa de partió amb el veïnat municipi de Sineu.

Sa Bastida i Puig den Baldiri

Desfem camí fins a l’entrada de Sa Bastida. En aquest punt agafarem la carretera que parteix cap al sud-est. Va pujant progressivament enmig del Pinar des Bovetes –a la dreta- i el Pinar Gran de Sa Bastida –al costat oposat-. Una carretereta en constant pujada fins a arribar a un collet amb el Puig den Baldiri a l’extrem esquerre. Sabrem que som en el bon camí perquè iniciarem una suau baixada enmig de petites cases convertides en residències allunyades de la modèstia pagesa. Les casetes d’en Margoi, en Parrec i en Pico han deixat pas a modernes construccions. Poc més de 10 minuts ens separen de la vila de Sant Joan al qual arribarem en suau i constant baixada amb l’ermita de Bonany del veïnat municipi de Petra vigilant-nos des del seu promontori.

Temps aproximat damunttres hores i mitja

Referències

Diccionari Alcover-Moll

Mapa editorial Alpina Pla de Mallorca       

Wikipedia en català

Web ajuntament de Sant Joan

Web www.toponimiamallorca.net

Sa Taula de Sant Onofre

No és infreqüent trobar a la nostra geografia topònims relacionats amb el temps cronològic. Així tenim la Penya del Migdia a la vall de Sóller o la Cova del Migdia a la Serra de Llevant. Sembla que coincidint amb el migdia solar es mostren clarament i sense ombres des de molt enfora, fent de rellotge natural.

Al Puig de Sant Onofre tenim un altre exemple. Certament curiós i peculiar;l’anomenada com a Taula de Sant Onofre. Farem referència aquí al text publicat el juny de 1990 en la revista d’àmbit local Mel i Sucre per l’estudiós Francesc Canuto i Bauçà. El expert Miguel Angel Escanelles a través de la publicació www.toponimiamallorca.net ho feu públic ja fa uns anys.

Això és el que diu Francesc Canuto sobre el topònim.

Roca situada a Ia vessant deponent del puig; ha servit secularment de rellotgesolar, tolt coneguda pels habitadors dels lloquets icasetes de Ia rodalia: Son Riutort, Son Salí, Pinyella,sa Galera, Son Llendera, Son Tei, es Rafal Nou i terresdel terme de Sineu.

Visible des de molt lluny, els sineuers, bonconeixedorsd’aquest rellotge solar, l’atalaiaven finsitotdesde laplacetadel’església, onhihal’estàtua del Lleó de Sant Marc. Aquesta roca, que forma un pla inclinat, ensermigdia—hora solar, naturalment—laclarordelsolhipegade ple il’ompletotalment, fentunefectede mirall visible des de molta distància. D’aquestaestela de llum que va omplint Ia roca poc a poc quans’apropaelmigdia, homendiu: Ferescolomet, oescolomí. Quan omple totalment la roca, anunciant elmigdia, s’utilitzen les expressions següents:

Sant Nofre posa taula.

Sant Nofre ja estén ” sa taula.

Sant Nofre ja té estès.

Sant Nofre ja ha posat taula.

Es popularíssima aquesta cançó, que fa claraal·lusió a sa Taula de Sant Nofre:

Un parenostro fa nom

a Sant Nofre cada dia,

i en venir devers migdia

posa taula per tothom.

Ja ho sabeu. Ni rellotges de darrera generació, ni GPS, ni mòbils ni altres faramalles o andròmines electròniques. Alceu el cap i mireu el Puig. Sabreu si el Sant ja vos ha convidat i parat taula. I és que ja diu la dita popular “A qui té fam les pedres li semblen pa!”