Caminem pels camins de Muleta i la Punta de Sóller

El Port de Sóller té una llarga història. Entre les primeres construccions registrades, figuren les agrupacions de cases de Muleta. Les terres que les acullen, situades a Ponent del Port, han protagonitzat una part significativa de la vida dels habitants de la vall per segles. Com a prova, la Cova de Muleta, a la que s’han trobat les restes humanes més antigues de Mallorca. Ens trobarem amb un exemple de com l’expansió del turisme i l’urbanisme han fet passar del cultiu i comerç de productes agraris a la terciarització accelerada de l’economia en qüestió d’anys.

En el recorregut indicarem dos punts que permeten acurçar-lo si les condicions meteorològiques o la prudència ho aconsellen.

L’itinerari és circular amb inici i final a la Plata d’en Repic. El terreny és molt variable; asfalts, pista de terra, penyals, carritxeres… de tot un poc. Hi ha indicacions en gran part, però en el tram des del Far fins a Bens d’Avall, el més exigent i paisatgísticament interessant, haurem de navegar amb l’ajut de fites i no està de més comptar amb un mapa. Hi ha desnivells forts i continuats en alguns trams. El Pas de Sa Falconera voreja una timba important a poc més de 10 metres, per la qual cosa convé anar en aquest punt amb precaució. No hi ha punts de proveïment d’aigua fiables. Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, repetim, consulteu la previsió meteorològica.

Far des Cap Gros

Començarem a caminar a la Platja d’en Repic dirigint-nos pel passeig per a vianants cap al Llatzeret a on comença la carretera que puja fins al Far del Cap Gros. Aquesta construcció, avui en dia pràcticament irrecognoscible, va ser construïda el 1815. En la guerra civil es va transformar en presó a la qual recloïen els presos que varen ser obligats a construir la carretera fins al Far. La carretera puja primer entre construccions per, finalment, damunt Es Cap de Sa Paret, donar-nos vista sobre la Punta del Xoriguer, damunt la que s’alça la blanca torre del Far. L’asfalt supera el barranc del Torrent de S’Argentera fent una volta pronunciada i pujant en contundència. Dues voltes finals ens deixen al costat del Far.

Refugi de Muleta

Aquest refugi de la ruta de Pedra en Sec GR 221 ocupa l’edifici de l’antiga estació de radiotelegrafia militar que va funcionar entre 1911 i 1956. Juntament amb altres vuit situades a les costes, teníem la missió de garantir les comunicacions sense fils. La seva ubicació, prop del far d’Es Cap Gros, que controlava l’entrada del port de Sóller, li atorga unes vistes espectaculars sobre la Mediterrània, els penya-segats de la costa nord i les muntanyes que voregen la vall, entre les quals sobresurten el Puig Major, el Puig de l’Ofre i Es Teix, totes per sobre dels mil metres d’altura, en la serra de Tramuntana. Avui en dia és un punt clau en la xarxa de refugis que donen servei als caminants.

Punta de Sóller

Una mica més enllà de l’entrada al Refugi de Muleta hem d’agafar el camí que surt a la dreta. Aquest sender baixa seguint un bon camí fins al Torrent den Currel. La desembocadura d’aquest curt curs d’aigua es despenya des d’una altura de 3 metres sobre la mar. A partir d’aquí el camí és menys evident i hem de navegar amb precaució. Són a les terres anomenades com a Can Mart, damunt la Punta de Sóller i comencem a pujar de mica en mica entre pins i mates. De mica en mica guanyem volada i ens atraquem fins a la costa que es precipita cingle avall en el Salt den Moxina. Continuem i arribem a una collada que ens ofereix una vista esplèndida sobre la costa de Lluc-Alcari i Deia, fins a Sa Foradada. Som a la Punta de Sóller punt també conegut amb el nom des Mirador de Sa Falconera. A la nostra esquena se situen unes construccions realitzades aprofitant unes velles instal·lacions militars que li han donat nom; Es Canons. Es un lloc sensacional per fer una aturada i donar satisfacció i descans al nostre cos.

Pas de Sa Falconera

Ara seguim descendint cap a la llera d’una torrentera en la qual destaca una bassa encara tapada amb branques i fullaca de pi. El camí torna a pujar fent una àmplia giragonsa en sentit esquerre dreta per arribar a un punt des del qual destriem els voltants de Sa Cova de Muleta, la capella Sixtina de la prehistòria de Mallorca. De forma intermitent anirem trobant fites i restes de camí que ens facilitaran l’orientació. Són en terreny empenyalat i hem de parar atenció, ja que el buit s’obri a uns metres a la dreta. És el Pas de Sa Falconera. En aquest punt remuntem per damunt un marge per anar a pegar a un terreny complicat en què hem de tenir esment; ara puja, ara baixa, ara a un costat, ara a l’altra per arribar, finalment a Can Tortuga a on agafem el camí que travessa la urbanització de Bens d’Avall, fins a arribar a la carretera Ma10 després de deixar una antiga cimentera a mà esquerra. Haurem d’aguantar l’asfalt per un quilòmetre i mig aproximadament.

A uns 500 metres de l’inici de l’asfalt trobarem un indicador a l’esquerra que ens marca GR221 Refugi de Muleta / Port de Sóller. Si volem podem reduir la caminada seguint les seves indicacions per atracar-nos a les cases de Muleta. Allà podrem decidir entre continuar cap al Port de Sóller o bé tornar cap al Refugi de Muleta. Ambos camins són bonics i plens de interessants detalls i vistes sobre el Port.

Can Bleda

Seguim dos-cents metres per la carretera per agafar un camí que surt a Can Bleda. Ara baixem pel coster de La Catanya fins a Son Ferragut per seguir al costat dret de la vall que forma el Torrent de Son Sales amb la Serra de Muleta flanquejant l’esquerra. Es tracta d’un conjunt d’horts farcit de fruiters i conreus que aprofiten les excel·lents terres sedimentaries i les aigües de les Fonts de Son Ferragut, Can Richard i Can Jaume. Tota la immensitat de la Vall de Sóller i la barrera de les muntanyes que l’envolten es presentarà als nostres ulls. Arribats al Camp de Son Llampaies sortir per l’esquerra damunt Binidorm per continuar per un camí que s’enfila per damunt la vall donant-nos una visió sobre la finca de Ca N’Ai i voltants. Baixem cap al Torrent Gros fins a desembocar a prop del Torrent de Ca Na Gata per desfer camí al costat esquerre del Torrent Gros travessant Es Camp de Sa Mar fins a arribar a la platja de nou en una distesa caminada.

Temps aproximat entre 4 i 5 hores

Referències

Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius

Mapa Alpina Serra de Tramuntana

Diccionari Alcover-Moll

Web www.fontsdetramuntana.com

Breu història d’un port de la Mediterrània, el Port de Sóller – Ivan Murray

Un Port de Sóller amb molta història

L’aspecte que ofereix avui en dia la badia del Port és ben diferent de la que observaren els primers pobladors de l’illa. El Torrent de Sa Figuera configurava una endinsada al nord-est i una altra, segurament associada a la desembocadura del Torrent Major de Sóller, es dibuixava a la platja d’en Repic. Un conjunt de petits estanys o llacunes s’estenia darrere creant una extensa zona d’aiguamolls fins al que avui en dia coneixem com a Can Tamany, Son Puça. Un vell topònim, Es Camp de Sa Mar, ens recorda com una de les terres més fèrtils era abans una albufera, posteriorment dessecada per l’acció humana.

Els navegants de l’antigor, des dels fenicis, passant pels grecs, romans i arribant a època musulmana, gaudien en la seva rada abrigada no just de protecció contra condicions de la mar adverses si més no per tornar a omplir les seves bodegues amb aigua i provisions. Fer l’aiguada era tan important que els punts a on es podia trobar l’aigua dolça esdevenien llocs secretament guardats per evitar trobar-se amb enemics.

El Port va experimentar un creixement notable amb l’exportació de cítrics i teles iniciada al segle XIX i que va persistir fins entrat el segle XX. La seva ubicació i característiques la varen fer interessant també pels usos militars. A la guerra civil va ser emprada com a base per submarins i no va ser infreqüent la presència d’hidroavions i vaixells de guerra de les marines italiana i alemanya. Poc després es va convertir en l’escola d’armes submarines de la marina de guerra espanyola arribant a acollir, en els moments de màxima expansió, a gairebé un miler de persones. Avui en dia tot el que queda són algunes instal·lacions en les quals el personal militar comparteix vacances amb visitants arribats de tot el món.