Camp Mallorquí, una història de resistència sota la clau del cooperativisme
“El pagès i el ramader mallorquí tenia una terra fèrtil, terra de bons vins, bons olis, ametles excel·lents, varietats úniques de cereals o d’hortalisses, fins i tot d’arròs i llegums. Treia profit d’un clima temperat i d’una cultura agrària que es perd en la nit dels temps i rebia un reconeixement per la qualitat dels seus productes i per la saviesa de les seves bones pràctiques. Parl en passat perquè a la Mallorca turística, gentrificada, internacionalitzada, globalitzada, especulada, esquarterada, venuda, comprada, prostituïda, malmenada, odiada i estimada hi ha dues coses que me’n faig creus que perdurin: una llengua pròpia viva i un territori on encara s’hi sembra i s’hi pastura”.
Així s’expressa Miquel Gual, pagès i president de la Cooperativa Camp Mallorquí en la introducció del llibre que resumeix 40 anys d’història d’aquesta entitat i, de retruc, quatre dècades de pagesia a Mallorca.
“Cal que la societat, les institucions i les estructures agràries estiguin a l’altura de les circumstàncies i del moment històric perquè aquesta darrera llavor no acabi morta” continua advertint Miquel Gual, conscient de les dificultats d’un sector que encara és viu, malgrat les adversitats.
L’historiador i arxiver municipal de l’Ajuntament de Sóller, Antoni Quetglas, ha estat l’encarregat de redactar la història d’aquesta entitat, una obra presentada fa uns dies a Andratx sota el títol “40 anys de cooperativisme a Mallorca”.
La Cooperativa de Segon Grau Camp Mallorquí és una entitat clau en el sector agrari de Mallorca, amb 40 anys d’història. Aquesta cooperativa de cooperatives ha jugat un paper fonamental en l’evolució i la pervivència de la pagesia a l’illa.
Un referent en el cooperativisme agrari
Des de la seva creació l’any 1979, Camp Mallorquí ha estat un referent en el cooperativisme agrari, defensant els valors de la unió, el compromís social i la valorització de les produccions dels seus socis. La cooperativa ha sabut adaptar-se als canvis i reptes del sector, i ha esdevingut un exemple a seguir per a moltes cooperatives espanyoles.
Dins el context de gestió del món agrari, a mitjan segle XIX es va estructurar legalment i socialment a Anglaterra un moviment associatiu anomenat cooperativisme, i molt aviat començaren a sorgir els sindicats cooperatius i les cooperatives tal com les coneixem actualment. Una cooperativa no és més que una empresa, però amb la peculiaritat que és gestionada de forma assembleària i democràtica, una empresa amb ànim de lucre que té l’objectiu de defensar els interessos dels seus associats, que no són altres que els mateixos pagesos i els ramaders que en formen part.
Camp Mallorquí és una cooperativa de cooperatives; és a dir, una cooperativa de segon grau formada per cooperatives de base de primer grau.
40 anys d’història: fites i reptes
Al llarg de la seva trajectòria, Camp Mallorquí ha hagut de fer front a diversos reptes, com la crisi del sector lacti, la salinització de les aigües que s’extreuen del subsol, el control dels mercats agraris per grups monopolistes i l’abandonament de les terres. Malgrat les dificultats, la cooperativa ha treballat per salvar el sector agrícola, especialment en el camp dels fruits secs, i ha estat un estaló important per mantenir el sector agrari i el cooperatiu.
En els darrers anys, Camp Mallorquí ha continuat treballant pel creixement i la recuperació econòmica, i ha impulsat projectes de futur com la industrialització i innovació, la competitivitat comercial i la complementarietat entre col·lectivitat i suport individual.
El llibre “Història de la Cooperativa de Segon Grau Camp Mallorquí SCL. 40 anys de cooperativisme a Mallorca” és un homenatge a la pagesia mallorquina i al seu paper en la societat. El llibre també vol donar a conèixer la història d’una entitat que ha estat fonamental pel sector en els darrers quaranta anys, i projectar cap al futur seguint el camí marcat dels darrers deu anys.
Els inicis: 1979-1987
La Cooperativa de Segon Grau Camp Mallorquí va ser fundada l’any 1979, en un moment en què el sector agrari mallorquí s’enfrontava a nombrosos reptes. La crisi del sector lacti, la salinització de les aigües i el control dels mercats agraris per grups monopolistes eren alguns dels problemes que afectaven la pagesia de l’illa.
En aquest context, un grup de cooperatives agràries va decidir unir forces per defensar els seus interessos i millorar la seva competitivitat. Així va néixer Camp Mallorquí, una cooperativa de segon grau que agrupava diverses cooperatives de base.
Els primers anys de la cooperativa van estar marcats per la consolidació de la seva estructura i la definició dels seus objectius. Camp Mallorquí es va proposar com a principal objectiu la valorització i comercialització dels productes dels seus socis, així com la prestació de serveis i suport tècnic.
Les etapes
A partir de la dècada dels 80, Camp Mallorquí va iniciar una etapa de creixement i expansió. La cooperativa va ampliar la seva base social i va diversificar les seves activitats, incorporant nous productes i serveis. En aquest període, Camp Mallorquí va apostar per la modernització de les seves instal·lacions i la incorporació de noves tecnologies. La cooperativa també va intensificar la seva activitat comercial, obrint nous mercats i consolidant la seva posició en el sector.
La dècada dels 90 va ser una etapa de consolidació per a Camp Mallorquí. La cooperativa va reforçar la seva estructura i va millorar la seva gestió, adaptant-se als canvis i exigències del mercat. En aquest període, Camp Mallorquí va ampliar la seva oferta de productes i serveis, apostant per la qualitat i la diversificació. La cooperativa també va intensificar la seva col·laboració amb altres entitats i organitzacions del sector agrari.
Cap a l’expansió i el lideratge del sector dels fruits secs: 2009-2023
En els darrers anys, Camp Mallorquí ha experimentat una nova etapa d’expansió i creixement. La cooperativa s’ha consolidat com a líder en el sector dels fruits secs a Mallorca, i ha ampliat la seva activitat a altres sectors com l’oli i el vi.
En aquest període, Camp Mallorquí ha apostat per la innovació i la internacionalització, cercant noves oportunitats de negoci i consolidant la seva presència en els mercats internacionals. La cooperativa també ha reforçat el seu compromís amb el desenvolupament rural i la sostenibilitat, promovent pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient.
El futur: reptes i oportunitats
Camp Mallorquí afronta el futur amb optimisme i amb la voluntat de continuar sent un referent en el sector agrari de Mallorca. La cooperativa és conscient dels reptes que planteja el canvi climàtic, la globalització i les noves tendències de consum, i treballa per adaptar-se a aquests canvis i aprofitar les oportunitats que ofereix el mercat.
Diu el seu president que “Tenim una fornada de joves -aquells nins que anaven amb el padrí a llaurar, a collir olives o a pellucar ametles mentre els seus pares feien feina a l’hotel- que ara són enginyers agrònoms i volen ser la llavor del futur, la llavor que guarda com un tresor més de dos mil anys de saviesa agrària, la llavor de la Mallorca autèntica sense neons ni influenciadors, la baula que uneix el passat amb el futur”.
Per això, en els propers anys, Camp Mallorquí vol continuar apostant per la innovació, la qualitat i la sostenibilitat, i reforçar el seu compromís amb el desenvolupament rural i la pagesia mallorquina. La cooperativa també vol consolidar la seva presència en els mercats internacionals i explorar noves oportunitats de negoci que permetin diversificar la seva activitat i generar valor afegit per als seus socis.
A la vegada que el llibre és un recull de l’evolució de l’entitat cooperativista, és també un homenatge a les dones i els homes valents que tenen clar que el sector primari s’ha de defensar i s’ha de salvar, i que el camí millor és unir-se a l’entorn de les cooperatives. Prenint l’exemple d’aquests persones que durant 40 han fet camí, el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, en un article inclòs en el llibre, també anima els pagesos a creure en ells mateixos, a abandonar el pessimisme i a “prendre consciència que té més força de la que aparenta”.