Can Calent, més de cent anys endolcint i refrescant la vida dels poblers
Més d’un segle contempla la continuada activitat de “Ca Calent”, endolcint i refrescant a diverses generacions de poblers des del seu quiosc instal·lat a sa Plaça. Gelats i “aigua amb neu” d’elaboració pròpia a l’estiu i llaminadures, fruita seca i torrons els mesos d’hivern. La presència diària del seu quiosquet, sota els frondosos platers, al costat de la Casa de la Vila, representa tot un símbol per als ciutadans de sa Pobla i és aturada obligatòria per a la mainada.
L’impulsor del negoci, va ser Francisco Bonnín Fuster, de “Can Pere-Andreu”, nascut a sa Pobla l’any 1887. De jove treballava de sabater, ofici que compaginava amb altres activitats, com era la venda ambulant de cafè amb llet per les cases del poble, a primeres hores del matí i els capvespres d’hivern al crit anunciador del seu pas: “calent, caleeent…”! I d’aquí el canvi de sobrenom pel qual es van conèixer i es coneixen els seus descendents. Transitava pels carrers portant un recipient amb llet i un altre de cafè i un fogó de foc per a escalfar-los.
Així ho explicava Francisco, en una entrevista publicada en la revista local Vialfás en 1961, signada per Alexandre (llavors Alejandro) Ballester, al mateix temps que recordava els personatges més populars de les fires dels anys cinquanta i seixanta, com “Na Simona”, cèlebre castanyera, a la qual els nens anaven a esperar a l’estació del tren en la seva anual i puntual arribada, “Mestre Lluc”, “En Perico” o “Mestre Pere Joan”, un popular “argenter”, entre altres firaires. Torroners, escopeters, com “En Perdiu Seca”, venedors de joguines, caramels i altres llaminadures; articles per a la llar, eines per a les labors del camp i altres atraccions, conformaven aquell il·lusionant micro-món acumulat a l’empara dels platers, entorn de la Plaça Major, on no faltava la paradeta de “Can Caletnt”. I a sa Plaça, segueix encara amb els tradicionals productes gastronòmics que endolceixen, aromatitzen de nostàlgia la fira de sa Pobla.
Altres activitats complertes per l’amo en Calent, van ser les de taquiller en el desaparegut cinema de Can Ravell, cambrer en el bar del mateix nom, pregoner de l’Ajuntament durant 24 anys, agutzil del jutjat municipal i membre de la banda de música, afició que van seguir els seus cinc fills.
El cafè calent i la llet es consumien preferentment a l’hivern, i els mesos d’estiu, en Can Calent elaboraven el seu propi i típic gelat amb neu de la Serra que els portaven de Caimari i que venien a la plaça o passejant-ho amb el típic carret de llavors, empès amb esforç pels carrers del poble encara sense asfaltar, polsoses i pedregoses, al crit de “al ric gelat, mantegada gelada, fresquet, fresqueta aigua amb neu…!
Actualment i des de 1982, amb les mateixes fórmules o receptes ancestrals per als gelats, són els seus nets, Fina i Tomeu, els continuadors, en tercera generació, del negoci de la saga familiar, que abans regentaven els seus pares, Xisco i Catalina.
Presents, Tomeu i Fina cada capvespre en el tradicional i popular quiosc placer, amb la multitud de llaminadures -”xuxes” per als nens- cacauets, castanyes, avellanes, coco i torrons en temps de fira i els seus artesanals gelats estivals, continuen un negoci de vella tradició familiar que ha fet les delícies a diverses generacions de poblers. “Avui continuem fabricant els nostres gelats artesanalment i amb productes naturals”, diuen. I si bé és a l’estiu quan tenen més demanda, “es venen durant tot l’any, especialment les varietats d’ametlla i avellana, per a consum familiar o per a servir com a postres en banquets o celebracions”. Pel que fa als torrons manifesten que “es continua conservant la tradició de consumir-los en època de fires i en Nadal”.
IMATGES CEDIDES PER LA FAMÍLIA CALENT.