Cap a Na Costitxa i el Camí de Sa Partió

La complexa realitat biogeogràfica que presenten les valls de Puigpunyent seran avui protagonistes de la nostra trescada. La formació geològica anomenada com a Crui de Na Costitxa serà l’objectiu més interessant a visitar a més d’infinitats d’altres elements etnològics i naturalístics, que puntejaran un recorregut distret i variat.

Proposarem una caminada agafant com a eix vertebrador el Camí Vell d’Estellencs. S’endinsarà en els boscos, garrigues i camps de conreu de dues de les principals possessions del terme; Son Fortesa i Son Net. Arribarem a la partió que delimita els termes municipals i ens regalarem la vista amb la gegantina figura del Puig de Galatzó. Farem servir camins, senders, tiranys i segments d’estretes carreteres veïnals. Tindrem ocasió de passar a l’anada i la tornada sota les cases de Son Fortesa.

Som davant d’un recorregut integral, partint i arribant des de l’aturada del TIB al carrer Major de Puigpunyent a dona servei la línia 201 Palma – Galilea. Superarem un desnivell acumulat que superarà els mil metres. Hi ha alguns indicadors i algunes fites. Ocasionalment, ens tocarà localitzar i recórrer senders enmig de la garriga. L’orientació serà part de la diversió i, si teniu cura, no hauria de convertir-se en un problema. Us convidem a fer ús d’un mapa per evitar peripècies. No hi ha punts de proveïment d’aigua fiables –les fonts estan abandonades i seques- més enllà dels establiments hostalers de l’indret.

Insistirem a dir que consulteu la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes. En condicions meteorològiques adverses eviteu passar pena i fer-ne passar als altres. Es desaconsella absolutament. Encara que no és esgotadora, requereix esforç i capacitat física. No recomanable per a gent sense experiència que no estiguin correctament acompanyats i guiats.

Son Fortesa

Pel carrer Major anirem pujant en direcció a Esporles fins a localitzar un desviament a la esquerra a la sortida del poble, just abans d’iniciar la pujada al Es Grau. El cim del Galatzó es retallarà a l’oest.

El camí que porta fins a Son Fortesa arranca entre la Rota de Madò Bel a la dreta per continuar sota l’ombra dels plàtans que voregen per l’esquerra els camps cultivats de S’Era que gaudeixen de l’ombra del Puig d’en Pinyó. Una vegada que passem pel damunt del pont de Sa Riera tenim ocasió de veure les cases de Son Fortesa al capdamunt d’un turó rodejat de marjades. Aquestes s’eleven per proporcionar-li una ampla perspectiva de la vila i de la Vall d’en Zanoguera per on s’escapa Sa Riera que superarem per un pontet situat a la Tanca de les Pedres.

Una mica més amunt, als peus de Son Fortesa es troba Es Racó de S’Hort que rep les aportacions del Torrent de Sa Parra per regar els seus cultius. No serà estrany que topeu una guarda de xots pasturant tranquil·lament.

Muntanya

El camí vell d’Estellencs s’inicia a la dreta abandonant el gris asfalt per començar a pujar enmig dels pins i les alzines. La pista supera unes barreres d’inspiració típica mallorquina, un exemple de consciència ecològica i estètica minimalista, fetes amb els somiers metàl·lics rovellats que hauran llançat en la reforma d’algun hotel de luxe. Una peculiar manera de combinar reciclatge, art i natura. La pista continua per damunt de l’enorme safareig que s’alimentava de la Font de S’Arreplegada i Sa Font de S’Aritja fins a arribar a Sa Teulera Vella. Poc més que quatre parets queden després de ser abandonades en la dècada dels anys quaranta del passat segle. Seguint la pista ja veiem les atrotinades cases de Sa Muntanya a les que arribarem després de beure de l’aigua que vessa de la Font de S’Albelló, al costat esquerre del camí. Visitem les cases per contemplar la decadència i abandó de què va ser un dels centres de producció d’oli més rendibles de la contrada, com proven el seu trull, premsa mecànica i safareig alimentat per una canaleta encara conservats, fins ben entrat el passat segle. Avui el seu precari interior, desballestat i ruïnós, amenaça als inconscients que s’atreveixen a penetrar a l’interior, la qual cosa desaconsellem rotundament.

Corral de Ses Cabres

Darrere les cases es desvia un ramal a l’esquerra del Camí Nou. El seguim mentre guanya alçada. Un forn de calç ens indica que som en el bon camí, just abans d’una desviació a sinistre per anar a S’Era des Moro, que no agafem, per arribar a un coll marcat per un portell ben ample. Dels tres camins que s’obren agafem el camí de la dreta, que puja suaument. Sabrem que som en el bon camí per un cotxe abandonat, un AUSTIN MORRIS 1100 blau fabricat als anys setanta. Que complicat deu ser aparcar a Sòria (origen del vehicle, per la seva matrícula) per venir enmig d’un bosc mallorquí a deixar la seva brutor!

Al cap d’uns minuts arribem als peus d’uns cingles per l’esquerra, sota els quals s’ha bastit un extraordinari exemple d’arquitectura tradicional mallorquina, l’anomenat com Corral de Ses Cabres. Està fet amb tècnica a peu de murada i amb coronament de paret cabrera. Perfectament alineades i elegantment disposades les pedres tanquen un ampli espai dividit en dues estances. La tècnica constructiva recorda poderosament la de les terrasses sobre les quals s’erigeix Son Fortesa.

Coll d’Estellencs

Agafem el coster a l’esquerra del Corral i tirem pel dret, pujant amb decisió uns minuts fins a arribar als peus d’uns cingles no massa elevats que tanquen la sortida. Tirem a l’esquerra a l’ombra del cingle fins a veure una encletxa que ens permetrà superar la dificultat. Tot per arribar a un camí ample -que seguim- més a l’esquerra. Aviat desapareix i esdevé un estret tirany fitat que comença a enllaçar sitges i construccions carboneres. En un moment que el camí pica per amunt haurem d’estar a l’aguait per abandonar el camí i sortir a la dreta, tot seguint les fites. De mica en mica la imatge poderosa del Galatzó entra i surt entre el bosc. Anem guanyant alçada de forma contínua i sense gaire esforç, en un camí estret que transita pel coster sud del Puig den Pere Oguer però clarament marcat fins a sortir a la carena i a la claror. Una mica més endavant peguem a la paret de Sa Partió darrera la qual ja és Estellencs. Fins l’any 1836 Estellencs estigué integrat al municipi de Puigpunyent. Amb la seva independència administrativa, Puigpunyent perdré la seva sortida al mar.

Un portell cegat marca el punt en el qual els carboners començaven a baixar cap a la mar, que apareix aferrada i obscurament grisa.

Ara decidim seguir un camí que continua per l’esquerra de la paret i que s’esvaeix aviat, ficant-nos en un infern vegetal de tal magnitud que fins que no arribem a pocs metres abans de la torre de vigilància del Coll des Carnisseret no ens adonem de la seva presència. El majestuós Galatzó ens ofereix les seves dues canals de Llevant convidant-nos a fer-ne un intent. Avui no toca.

Na Costitxa

Baixem en direcció a la Font des Pi. Arribats a aquesta, sortim per la pista asfaltada de l’esquerra, per continuar recte per la dreta en la següent bifurcació. Aviat l’asfalt desapareix i piquem per avall fins a arribar a la via principal de la urbanització. Continuem descendint per, una vegada arribats a la pedrera, sortir per la primera variant asfaltada a l’esquerra. Més endavant una altra vegada a l’esquerra fins que s’esgota el gris recobriment i sortim per un caminoi en suau descens. En tenir la primera ocasió de nou ens escapem per l’esquerra per seguir molt per damunt del Torrent de Ses Someres en direcció cap a Sa Rota des Soldat. Encara caminarem en suau ascens atent al camí que girarà bruscament cap a l’esquerra passant al costat d’un pou i, una mica més enllà, uns plataners marquen Sa Rota den Marti Esteve. En pocs minuts arribarem a la cruïlla en què hem agafat el camí cap al Corral de Ses Cabres. Ara agafem la pista que surt a la dreta. Es perllonga bastant fins a arribar a un enorme forn de calç. Després arribarem a un coll en el qual una paret mitjancera corre a la dreta. La supera’m i, de forma intuïtiva, agafem un rumb perpendicular a la paret, deixant-la a l’esquena. Ara navegarem en un terreny molt planer, ple de rocam, pins i alzines. Som a la Mola de Na Costitxa i cerquem Es Crui de Na Costitxa. Cent noranta metres la separen de la paret. Segurament trobareu un enfilall de fites que us portaran al crui.

Es tracta d’una diàclasi (fractura de roques sense desplaçament de les mateixes) de poc més de 100 metres de longitud, que recorre la balconada sobre la torrentera de Ses Someres en direcció Nord-est a Sud-oest, amb un punt en què fa més de 15 metres de fondària i amplada variable entre els 2 i 4 metres. El punt d’entrada està a uns 30-40 metres de l’extrem de llevant i es pot recórrer la part més baixa amb precaució. Poden caure roques i hi ha forats encara actius. Cal anar amb precaució per admirar aquesta meravella geològica d’edat indeterminada. Un parell d’heures han progressat en demanda del sol i una figuera borda ha crescut al ben mig.

Gaudiu de l’espectacle natural de la pedra viva adoptant formes inversemblants.

Salt de Son Fortesa

Per retornar desfem camí per arribar a Sa Muntanya. Allà podem cercar un caminet que surt de les mateixes cases Sa Font de S’Aritja, enmig d’un camp de joncs, per enganxar amb el camí de baixada.

En observar les cases de possessió, observarem a l’esquerra l’entrada al Camí des Salt de Son Fortesa. Si poguéssim entrar gaudiríem d’un excepcional, si no el millor, exemple de simbiosi entre natura, jardí i horta que es poden trobar a Tramuntana. Diuen els vells de la contrada que aquí creixen alguns dels pocs roures que, de forma natural, han arrelat a la nostra terra. Deu ser cert de tan gelosos que els tenen.

Temps aproximat unes cinc hores sense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Pla de Mallorca Editorial ALPINA

www.toponimiamallorca.net

Web Ajuntament de Puigpunyent

Wikipedia (diversos articles)

Cases de Son Fortesa

Les cases de Son Fortesa s’organitzen en quatre volums distribuïts al voltant d’una clastra de planta rectangular. L’aspecte actual respon majoritàriament a la reforma duta a terme en la primera meitat del segle XVII per Joan Mir i Ramis.

Les cases s’aixequen al capdamunt d’un conjunt de terrasses, per la qual cosa gaudeixen d’una immillorable perspectiva visual. La façana principal, orientada al nord-est, s’aixeca davant una carrera, ocupada per grans plàtans, i un abeurador octogonal amb brollador. Presenta alçat de dues plantes, amb buits de llinda, arrenglerats regularment. La singularitat de la façana deriva de la presència de tres grans portals. El central és el portal forà, que és adovellat, de pedra viva, i es troba coronat per un escut amb les armes de la família Mir. Els portals laterals, d’iguals característiques, donen accés a la capella i a un antic estable. Presenten tipologia gramatical classicista: arc de mig punt, amb brancals i arc encoixinats, emmarcats per pilastres de fust llis i capitell motllurat, que sustenten sengles frontons triangulars rematats amb piràmides amb molles. El timpà està ornamentat amb sengles ulls de bou el·líptics, que en el portal de la capella està ocupat pel relleu d’una creu. Rematen els frontons sengles ulls de bou. La façana lateral de sud-est, té tres plantes d’alçat, amb socolada en talús. Els buits presenten diferent tipologia: finestrons en planta baixa, set finestres balconeres en balcó a la planta noble i set finestrons al porxo. Sota la façana, s’estén un jardí entre estretes marjades. El pas forà dona entrada a la clastra a través d’un arc rebaixat. Està amenitzada per un brollador situat sobre el trull de l’antiga tafona, i un coll de cisterna decoratiu. A l’esquerra hi ha la casa senyorial, amb alçat de tres plantes. El portal s’obre damunt tres graons, és de llinda i està inscrit en un arc rodó. De l’interior és remarcable la sala gran, amb forjat embigat. El menjador dels senyors té coberta amb enteixinat de fusta amb decoracions pictòriques. A la dreta hi ha la casa dels amos, de dues plantes. La cuina-menjador té accés directe des de la clastra, a través d’un passatge pavimentat amb trespol de còdols, cobert amb volta i pedrissos laterals. La cuina és de planta quadrangular, amb un pilar de pedra central que reforça el forjat embigat. Es conserven la foganya amb pinta, les piques d’escurar i una capelleta oberta directament a la paret. La capella és de planta rectangular, d’una nau coberta de dos trams de volta de quatre punts, amb les claus decorades amb relleus de querubí i l’escut dels Mir. El presbiteri s’aixeca tres graons sobre la nau i presenta paviment amb rajoles ornamentades amb flors, datables al segle XIX. Als peus de la capella, hi ha un petit cor i un portal lateral. Al fons de la clastra, un arc rebaixat acull un espai embigat simètric al vestíbul d’entrada, on se situa un coll de cisterna adossat a la paret, de secció quadrada, amb una pica a l’esquerra; més a l’esquerra, hi ha un portal rebaixat, amb capitell motllurat i coronat per un escut amb les armes dels Mir; comunica amb la part posterior de les cases, amb espais enjardinats i una terrassa amb piscina.

IMATGES: Xisco Simón