Cases de Sa Font Figuera i Oliclar pel camí vell de Solleric

Avui us farem una proposta per recórrer un conjunt de camins que ens transportaran a una època en què la producció d’oli d’oliva era la principal indústria. La pujada, curta i rosta, al Puig de Sant Miquel ens oferirà una vista des dels seus poc més de sis-cents metres que no oblidarem. La secció del GR221 que va des d’Alaró fins a Solleric serà l’espina dorsal sobre la qual pivotarà la nostra caminada.

El recorregut és integral, amb inici i final al punt de la carretera Alaró-Orient a on desemboca el Camí Vell d’Orient. Allà, a un centenar de metres cap a la dreta, s’inicia el Camí Vell de Solleric. Farem servir camins amples i ben marcats, excepte en el tram de coster per pujar al Puig. És llarg –damunt els quinze quilòmetres- però no té dificultat ni exigència extrema. Heu de tenir un bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell supera els quatre-cents metres, però es fa sempre amb pendents amb baix percentatge. Des del coll del Sementeret fins a sortir del bosc hem d’anar atents al camí i convé parar esment a la navegació, ja que l’alzinar pot arribar a ser perdedor. Hi ha fites i tiranys marcats allà on no hi ha camí. Tanmateix, recomanem fer ús d’un mapa per evitar incidències. Hi podem trobar la Font Figuera i la Font d’Oliclar, però no convé refiar-se gaire del seu cabal, especialment en l’estiu.

Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer en qualsevol estació sempre que la temperatura no sigui extrema. No és mala opció per acabar peus davall taula a qualsevol dels pobles de l’entorn.

Camí Vell de Solleric

Seguim la carretera Alarò-Orient (MA-2100) fins a abandonar-la agafant una carretera estreta a la dreta marcada amb l’indicador Camí de Solleric. Caminarem uns sis-cents metres fins a arribar a una cruïlla en el que la desviació cap a la dreta marca el Camí de S’Alcadena. Hem de continuar tot dret, ignorant-lo. Tres-cents metres més endavant la carretera es converteix en camí de terra ample en una intersecció. De nou hem d’ignorar la branca de la dreta, que ens portaria cap a la històrica finca de Son Berga, tot seguint els indicadors del GR.

Aviat començarem a veure uns camps reconvertits al cultiu de la vinya amb unes amples estances edificades a l’esquerra. Ens endinsem en la vall que separa els penyalars espadats i vertiginosos del Castell d’Alaró i el seu bessó S’Alcadena, a Ponent i Llevant respectivament. El torrent de Solleric s’atraca amagat sota una cinta d’alzines fins que tenim ocasió de superar una barrera pel portell que s’obre en el costat dret.

Al cap de pocs metres arribem a la llera del Torrent de Solleric. Al costat esquerre hi ha les passadores. Es tracta d’un conjunt de pedres clavades al torrent que han estat treballades per facilitar el pas dels vianants quan hi corre l’aigua. Una senzilla barana de ferro facilita més encara el trànsit.

S’Olivaret

Ara el camí torna ample i guanya dificultat pel pendent que ens ofereix. La garriga puja fins als costers de l’oest de S’Alcadena deixant l’anomenada com a Cova de Sa Font Figuera o dels Ossos amagada sota la verdor. Les cases de S’Olivaret apareixen a l’altre costat del torrent, transformades avui en dia en una moderna instal·lació hotelera. Les parets orientals del Castell d’Alaró, amb la solitària torre de Sa Cova de Sant Antoni que obre la seva fosca boca cap a nosaltres, tanquen per la dreta en tant que,a poc a poc, va mostrant-se el perfil la part central de la Serra. La factura del camí és excel·lent, amb una amplada i construcció digna d’admirar en aquest tram al costat de les marjades d’oliveres.

Una mica abans d’un gir en angle recte cap a l’esquerra, ens desviem per un camí a la dreta.

Cases de Sa Font Figuera

En dues voltes més serem al costat de les cases de Sa Font Figuera. La vista sobre tota la vall i les verticals parets és extraordinària. Si parem atenció i tenim bona vista veurem com al costat de Tramuntana del Castell es poden veure algunes restes de les murades que defensaven l’entrada. Les cases –antigament conegudes com de Sant Miquel de Sa Carena- s’alimenten de l’aigua que brolla de la font del mateix nom. Si la volem localitzar a la volta del camí que gira per anar darrere les cases veurem un rentador amb una pica. Just hem de seguir la canal de teules, molt malmeses , fins a arribar a la Font. La web www.fontsdetramuntana descriu la surgència “… està a uns 130 metres en línia recta de la casa homònima, cap al nord, a escassos metres del camí de Solleric i també prop d’un dels accessos a la finca d’Oli Clar. És una font de mina no gaire llarga, amb prou feines uns 5 metres, construïda de pedra en sec íntegrament. La galeria té forma rectangular amb sostre de volta amb forma d’arc de mig punt i en el sòl no s’aprecia canal. Al fons hi ha dos ullals un a cada costat. “

El camí s’interna en la garriga deixant enrere l’olivar puntejat per alguns grans exemplars de garrovers. En dirigim cap al nord-est. L’amplada de la senda es redueix, però sempre tenim pas franc. La pujada és sostinguda i fa recomanable agafar un ritme tranquil,  cadenciós i que afavoreixi la conversa i la contemplació.

Coll des Sementeret o d’Oliclar

Arribarem a una ampla collada de qui surten dos camins. Hem arribat al Coll des Sementeret, altrament conegut com d’Oliclar, a on veurem que surten dos camins. El de la dreta ens portarà a les cases d’Oliclar i és el que agafarem una vegada que hàgim baixat del punt més elevat d’aquesta jornada.

Ara prenem el caminal que surt a l’esquerra per iniciar la pujada. Una estirada, gir a l’esquerra per, unes passes més enllà, tombar de nou a la dreta per obrir un suau gir a l’esquerra. El càrritx va guanyant la partida i el bosc s’ha aclarit, donant pas a un terreny empinat amb domini de l’ullastre. Una paret mitgera ens servirà com a referència. Anant per la seva esquerra anem enllaçant petites fites mig amagades entre les mates. El rocós cap cucurull ens esperà després de l’esforç.

Puig de Sant Miquel

Aquesta modesta elevació de 661 metres ofereix una de les vistes més sensacionals sobre la part central de Tramuntana. Agafant el Puig Major com a referència i seguint el sentit horari localitzarem Tossals Verds, Massanella, Puig de N’Ali. Continuant i rodejant el Clot d’Almadrà, el Puig des Suro i el Puig de Sa Creu. Just al Sud el queixal gegantí de S’Alcadena, amb la seva part superior coberta d’un dens bosc. Tancant el cercle, el Castell d’Alaró i L’Ofre.

Si els perfils de les muntanyes són atractius no ho és menys la visió de les finques de Solleric i la de S’Olivaret. Aquesta modest turó es converteix en talaia privilegiada i panoràmica.

És un bon lloc per fer una aturada llarga sempre anant amb precaució amb els penya-segats que s’obren just a tall del cim.

Oliclar

Retornen al punt a on hem deixat la bifurcació i agafem el camí cap a les cases d’Oliclar. Sabrem que som en la bona direcció perquè trobarem amagat sota les alzines, al costat del sender, un enorme forn de calç. Amb comoditat anem perdent altura fins a arribar a una paret que separa el bosc dels primers camps. Girem a l’esquerra per seguir un sender que finalment s’interna en un bosquet per desembocar finalment en un camí clar que inicia la baixada cap a les cases d’Oliclar.

Les cases estan avui en dia en estat ruïnós, amb les teulades enfonsades i just algunes sales cobertes. Cal no arriscar-se en el seu interior. El descomunal contrafort que aguanta la paret nord és de les poques coses que encara resisteixen. La vista de les cases amb el gegant Puig de S’Alcadena al darrere és admirable.

Vinculada a una família que rebia el nom de Reus de Solleric, la seva existència està documentada des del segle XVI. Disposava de tafona per transformar la collita d’oliva en el preuat oli, alhora que una vinya proveïa als estadants de vi. La guarda d’ovelles subministrava la matèria primera per l’elaboració de brossat i formatge que eren molt preuats per la seva qualitat en aquells temps. Avui en dia, integrada a Solleric i abandonada des dels anys setanta, s’ha convertit en un lloc per a la nostàlgia i el record de temps passat.

Coll de la Tanca Nova

Agafem el camí que surt de les cases en sentit descendent i en arribar al punt en el qual gira bruscament cap a la dreta hem de seguir tot recte. Després de resseguir el peu dels cingles desemboca en un conjunt de marjades d’oliveres que es van elevant cap a una collada tot seguint una pista excel·lent. Aquí tenim ocasió de l’obra de l’home que, per centúries, ha modelat el paisatge per construir-ho d’acord amb els seus interessos.

Toparem a sinistra mà amb un abeurador en qui van a recollirse les aigües d’una mineta decorada amb falgueres i altres plantes aquàtiques. És la Font d’Oliclar, que proporcionava aigua a dues de les rotes en qui Solleric estava distribuïda i en la que la surgència fa de limit.

Sota la protecció llunyana de les parets septentrionals del Puig de Sant Miquel arribarem a una ampla collada coneguda com a Coll de la Tanca Nova. Les oliveres s’eleven fins als peus del roquissar del Puig.El camí ara agafa sentit descendent i permet un pas còmode i ràpid fins a connectar amb el tram de GR221 que enllaça Solleric i Tossals Verds. En pocs minuts arribem al conjunt de construccions que conformen aquesta impressionant possessió, reina de Tramuntana.

Solleric

Encara que avui en dia s’han adaptat a l’explotació turística, Solleric ha representat fins no fa massa anys l’arquetip de gran possessió a Mallorca. Ja esmentada en el llibre del repartiment al segle XIII, agrupa un conjunt d’edificacions posades al servei de les activitats extractives pels  seus propietaris. Tafona, capella, celler, pati, clastra… són alguns dels espais dels quals disposa.

Altrament Solleric, situada a l’entrada de la part central de la serra de Tramuntana, canalitzava les comunicacions d’Alaró i de gran part de la comarca des Pla amb la serra. A Sóller s’arribava per la finca de Comasema i el Pas de Na Maria. A Lluc per Tossals Verds i les cases d’Allmallutx. I a Orient per la collada que s’endevina des del camí.

Passant per darrere les cases agafem el camí que acompanya al Torrent de Solleric en el seu descens cap a S’Olivaret. Amb la visió de les dues prominències que tanquen la vall arribarem en pocs minuts de nou a Ses Cases de Sa Font Figuera.

A partir d’aquí, just queda desfer camí fins al punt d’inici.

Temps aproximat entre cinc hores i cinc hores i mitjasense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca, lamina 9

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Tramuntana editorial Alpina

Web fonts de Tramuntana (Andreu Morell et alter)

www.toponimiamallorca.net

Casal Solleric o Can Morell?

L’actual centre d’exposicions situat a la capçalera de Es Born de Palma era conegut tradicionalment com a Can Morell (llinatge de la darrera família propietària) o Casal Solleric per relació amb la possessió de Solleric.

El vincle s’estableix quan al 1764 s’inicia la seva construcció per ordre de Miquel Vallès d’Almadrà i Orlandis, marquès de Solleric i gran d’Espanya. Quan mori sense descendència directa al 1790, passà a ser propietat de la família Morell en la persona del seu nebot Pere Joan Morell i Vallès d’Almadrà, i de llavors ençà també rep el nom de Can Morell.

El 1975 la comprà l’Ajuntament i la convertí en centre d’exposicions dedicat fonamentalment a l’art contemporani i les avantguardes.