L’Alzinar: Com fèiem les herbes casolanes i purí d’ortigues

 

És la ment allò que fa a l’home lliure o esclau.
(Franz Grillparzer).

Herbes casolanes.

No poden mancar a cap olivar. Indiscutiblement cada pagès té la seva pròpia recepta.
Aquesta, amb algunes petites modificacions, heretada de la padrina Jerònima Calafat, és la que solem fer habitualment, com un ritual, cada any, a s’Olivar de Sa Figuera.
Es fan, teòricament dins el mes de maig, inclòs a començaments de juny, sempre, si pot ser, en lluna plena.

Després de recollides les herbes aromàtiques, de bon matí, i escampades damunt una taula, per seleccionar i trossejar-les millor, començàrem a posar-les dins un barral, alfabieta, o botella, si pot ser de vidre obscur, dins les que ha de predominar el fonoll, després hi anirem afegint el tarongí, herba-sana, menta, herballuïsa, camamilla, til·la, romaní, espígol (lavanda), un parell de fulles de llorer, sàlvia, ginebró, moraduix, senyorida, fulles i flors de taronger, fulles i flors de llimonera, flors d’herba de Sant Joan (hipèric), un parell de guindes, una nou verda petita xapada, 3 o 4 grans de cafè, una branqueta de pi, una branqueta de mata, una branqueta d’alzina, un tros molt, molt petit, de ruda, al gust de cada un, però sense que predomini el gust d’una herba per damunt l’altra.

Seguidament, omplirem la botella, o barral, amb el tipus de licor d’anys escollit, tapant-la amb un tap de suro, deixant-la dins un lloc fresc i obscur.

A partir dels tres o quatre mesos ja es poden començar a degustar aquestes medicinals i tradicionals herbes casolanes, amb aromes mediterranis, tenint en compte, això sí, que se n’ha de fer un consum responsable.

Purí d’ortigues.

Estic ja cansat de sentir parlar de les males herbes i de les punyeteres ortigues, sense acabar d’entendre el perquè, com hem anat comentant aquestes darreres setmanes.
Totes les herbes (i tot en general) tenen la seva funció en aquesta vida, i més les ortigues, molt riques en serotonina, un excel·lent diürètic, molt útils en cas d’osteoporosis, fractures òssies, carència de calci en general, al·lèrgies, menstruació irregular… Sense oblidar les seves utilitats culinàries (sopes, ensalades, begudes…).
I com no el popular purí d’ortigues, emprat des de l’antiguitat pels nostres pagesos, per les seves propietats fungicides i insecticides, per combatre moltes de les plagues que afecten ja, en aquests moments, els nostres horts i jardins, i com a reforçant natural dels nostres cultius.
Es prepara, si és possible, amb aigua pluvial, i si és de xarxa (amb clor) s’ha de deixar reposar dos dies, abans de començar el purí, perquè el clor es pugui eliminar.
Omplirem un dipòsit amb ortigues acabades de collir, pitjant-ho lleugerament, sense comprimir massa. S’ha de tapar amb una tela o un sac transpirable (d’aquests antics), perquè no hi caigui brutor, ni hi vagin insectes (ha de poder respirar), deixant-ho baix un arbre, o a una ombra, i s’ha de remenar cada dia.
Passats entre 10 i el màxim 15 dies, quan la mescla sigui homogènia i no faci bombolles, s’ha de filtrar, amb el mateix sac o tela.
Conté una altra proporció de ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat dels bacteris fixadors del nitrogen). També altres components com plata, crom, coure, manganès, calci, magnesi, plom, sodi, níquel i titani.
Es pot guardar bastants de mesos –pràcticament tota la temporada– sempre que estigui ben tapat i a l’ombra. Quan en volem fer servir, s’ha de diluir: 1 part a 10 parts d’aigua de pluja, si volem regar al peu de la planta; 1 part a 20 parts d’aigua, si volem esquitar les fulles.
Afavoreix la fermentació i la transformació del compost.
Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil·la.
Elimina pugons i aranya roja en hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.
Evita el míldiu de la patata i la clorosi dels fruiters.
Remullant les arrels de les plantes en una dilució 1/20, aconseguirem un arrelament molt més ràpid.

L’obesitat intel·lectual.

Segons Marcos Vázquez, el prestigiós creador de “Fitness Revolucionari”, i líder de la revolució esportiva, l’obesitat intel·lectual es produiria quan “ingereixes” molta informació, però no la converteixes en acció. Molta entrada però poca sortida. Molta informació però poca saviesa.
Per molt bona que sigui la informació amb què t’alimentes, no t’ajudarà si no hi fas res.
A més, no importa només la quantitat d’informació, sinó també la qualitat. Pots estar sobre informat i confós.
Per tant, has d’intentar alimentar-te de bona informació i, sobretot, posar-la en pràctica.
I recorda que els teus hàbits tenen un gran poder sobre els teus resultats.

L’estupidesa humana.

Segons Carlo Cipolla (Pavia, 5 d’agost de 1922 – 15 de setembre de 2000), el més gran historiador econòmic de la Itàlia del segle XX, catedràtic de les universitats de Pavia i de Berkeley: “Com succeeix amb totes les criatures humanes, també els estúpids influeixen sobre altres persones amb intensitat molt diferent.
Alguns estúpids causen normalment tan sols perjudicis limitats, però n’hi ha altres que arriben a ocasionar danys terribles, irreversibles, no ja a un o dos individus, sinó a comunitats o societats senceres”.
Però com diu Maria Borràs, exdirectora d’Integral, revista mensual pionera en alimentació, salut i vida natural: “Però nosaltres a lo nostre. L’estupidesa humana segueix el seu curs, i segueixen els conflictes d’Ucraïna i molts altres llocs del món (als que no prestem suficient atenció, a finals de comptes no ens podem quedar sense calefacció el vinent hivern), igual que la devastació forestal, les sequeres, la fam, el treball infantil, el consum desenfrenat, la immigració pauperitzada…”.

I segons els nostres bons amics, els metges esportius Dr. Bartomeu Marí i Dr. Teo Cabanes: “El 54 % dels infants no menja fruita diàriament, i el 3,3 % no en menja mai; quan és recomanable consumir tres peces de fruita al dia, evitant el consum de begudes ensucrades, com també és essencial berenar cada matí”.